Per poder donar forma al pla "més ambiciós i transcendental de la història econòmica d'Espanya", segons Pedro Sánchez, el Govern espanyol compta amb el fons anticrisi europeu. Un instrument dotat amb 800.000 milions d'euros i que busca treure del mal pas als països les economies que més pateixen els estralls de la pandèmia. Aquest serà un dels temes que ocuparà els responsables d'Economia i Hisenda aquest divendres, en la reunió primer dels ministres de Finances de l'Eurozona (l'Eurogrup), i, després, de tota la UE (Ecofin), enmig de la preocupació pel retard en la posada en marxa del fons de recuperació.

L'Executiu de Sánchez s'aferra al seu pla de recuperació amb dents i ungles com a solució a la millora de l'economia espanyola. En les últimes setmanes s'ha vist obligat a retallar la previsió de creixement per a 2021 en 3,3 punts i espera que el desemborsament del fons europeu injecti una mica d'adrenalina a l'economia espanyola, després dels alts i baixos de les últimes setmanes en la campanya de vacunació

L'equip de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, estima que part d'aquesta retallada es deu al retard en l'arribada dels fons europeus. Un procés que es va dilatar en la fase de negociació, per la vinculació del desemborsament al respecte a l'Estat de dret, que Hongria i Polònia van decidir bloquejar, però també en la fase d'aprovació, que requereix que tots els Estats membres aprovin la decisió de recursos propis perquè Brussel·les acudeixi als mercats de deute.

Brussel·les ha presentat aquest dimecres els detalls de l'estratègia de finançament amb la qual espera captar dels mercats de deute 800.000 milions d'euros (en el pla original eren 750.000 milions d'euros) per fer front al fons de recuperació. Per això preveu obtenir 150.000 milions d'euros anuals fins a 2026, convertint l'Executiu comunitari en un dels majors emissors de deute denominat en euros.

El comissari de Pressupost, Johannes Hahn, ha estat l'encarregat de presentar els detalls del pla. Perquè sigui una realitat, els 27 Estats membres han de ratificar la legislació necessària per a l'emissió de deute. De moment tan sols han fet els deures 17 socis i falta que facin el mateix Alemanya, Estònia, Hongria, Àustria, Finlàndia, Romania, Països Baixos, Irlanda i Lituània. En el cas de Berlín, el procés està paralitzat per una demanda del Tribunal Constitucional.

El bloqueig per part del Tribunal Constitucional alemany manté les capitals en suspens, ja que la decisió judicial podria retardar-se fins a tres mesos. Davant la possibilitat que això passi, diversos membres del Banc Central Europeu (BCE) han insistit en la importància d'evitar un retard. Ha estat el cas d'Isabel Schnabel, membre del Consell de Govern del BCE, que va declarar a la revista alemanya Der Spiegel el divendres passat que el retard en el desemborsament dels fons "seria un desastre".

"El fet que el fons i els programes d'ajuda nacionals vagin a provocar un augment significatiu dels nivells de deute nacionals no és un problema, sempre que la despesa impulsi el creixement econòmic sostenible", va explicar Schnabel. Una actitud molt diferent de la que va mantenir l'organisme durant la crisi de l'euro.

No obstant això, el comissari Hahn es mostra positiu i creu que és realista que els governs que aprovin els plans nacionals de reformes i inversions aviat comencin a rebre les seves bestretes al juliol. La resta, previsiblement, rebrà la injecció a partir de setembre.

Per a complir amb aquest termini i que Brussel·les pugui realitzar la primera emissió de deute al juliol, els 27 han d'haver completat el procés de ratificació al juny. En cas contrari, haurà d'esperar al primer dia del següent mes, per la qual cosa hi haurà retards en els desemborsaments.

Amb l'objectiu de no retardar més els tempos, el comissari ha aprofitat per constrènyer les capitals: "Demano als Estats membres que no han ratificat la Decisió de Recursos Propis que accelerin el procés". "Per descomptat, respectem totes les disposicions constitucionals i continuem confiant que el procediment sigui finalitzat a temps perquè puguem començar el programa d'emissions com estava previst", ha afegit, en referència a Berlín.

I és que, en aquest punt, cada govern ha de presentar el seu pla de reformes, que la Comissió Europea haurà de validar a posteriori, per rebre els desemborsaments. A més, Brussel·les serà l'encarregada de realitzar un seguiment i comprovar que s'estan complint els plans, amb la capacitat de tancar l'aixeta si un país no compleix amb els objectius als quals s'ha compromès.

Per aconseguir els diners, l'Executiu comunitari emetrà bons amb diferents venciments d'entre 3 i 30 anys, així com lletres amb venciments inferiors a l'any, subhastes o operacions sindicades. A més, cada sis mesos hauran de presentar els plans de finançament als inversors, que inclou el programa d'emissions de bons verds que podrien arribar als 250.000 milions d'euros.

El calendari inicial preveia que els Estats membres disposessin del prefinançament del 13% del fons aquest estiu, un possible segon desemborsament a finals d'any i la resta arribés al llarg de 2022. No obstant això, amb la situació actual, és més realista que els Estats membres puguin accedir enguany al prefinançament, que en el cas espanyol rondaria els 18.000 milions d'euros.

Un altre dels temes clau i que podrien suposar una demora major o menor dels desemborsaments són els plans nacionals de reforma i inversió. I és que les capitals encara no han enviat a la Comissió Europea els seus plans, en els quals especifiquin per a què usaran els diners europeus, on i com els utilitzaran, i amb quin objectiu. L'Estat espanyol és un dels països que més avançat porta el pla, que el president Sánchez ha defensat aquests dies al Congrés, i que enviarà, com a més tard, el 30 d'abril a Brussel·les.

Proposta espanyola

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència podria ser el major desplegament d'inversió pública de la història recent del nostre país. Segons els càlculs, a l'Estat espanyol li corresponen 140.000 milions d'euros dels 800.000 milions del fons anticrisi europeu. D'aquesta quantitat, 72.000 milions en injecció directa i la resta en préstecs.

A diferència de la crisi de 2008, en aquesta ocasió Brussel·les no ha demanat austeritat. Ha deixat en standby els índexs d'endeutament i dèficit i ha donat carta blanca als països per endeutar-se. Això sí, han de complir diversos requisits. Entre ells, apostar per la transició ecològica i digital. Seguint aquestes indicacions, l'Executiu de Sánchez ha decidit destinar dins del seu pla un 39% de la inversió a la transició ecològica, un 29% a la transició digital, un 10% a educació i formació i un 7% a I+D+i.

El Pla de Recuperació contempla 20 reformes, encara que el gruix de les inversions aniran a parar a deu d'elles. Aquestes són: llei de canvi climàtic, nou sistema energètic, full de ruta de l'hidrogen renovable, adaptació d'infraestructures verdes, llei d'aigües i depuració, modernització de la política agrícola i pesquera, política de residus, estratègia de mobilitat sostenible, reforma de sistema nacional de ciència i recerca i una nova política d'habitatge.

Tal com ha explicat el president, l'agenda de reformes es basa en l'Agenda 2030 de Nacions Unides i en les recomanacions específiques a l'Estat espanyol dins del Semestre Europeu el 2019 i 2020. Així, ha insistit que és el moment adequat per realitzar "les reformes econòmiques tantes vegades ajornades", en àmbits d'energia, ensenyament o mercat laboral.

Mentre Sánchez defensava el pla al Congrés, la vicepresidenta Nadia Calviño feia el mateix amb els agents socials. Tots dos han intentat explicar les 212 mesures que han projectat, 110 inversions i 102 reformes. Les mesures que correspondrien als diners que té assignat Espanya, i que amb part- 27.000 milions d'euros- l'Executiu ja va comptar per aprovar els Pressupostos Generals.

Alguns dels partits que van fer costat al Govern espanyol per a l'aprovació dels pressupostos, aquest dimecres no semblaven molt conformes amb la proposta del pla. El portaveu de Compromis al Congrés, Joan Baldoví, ha demanat que els fons "arribin a l'economia real, que no siguin acaparats majorment pels grans grups. I, en definitiva, que escoltin, dialoguin i consensuen".

El líder de Més País, Iñigo Errejón, per part seva, ha indicat que la "principal tasca del Govern espanyol no és anunciar més i més coses, sinó salvar la distància entre allò que discutim aquí i les preocupacions i angoixes de la ciutadania en el dia a dia". Així, el líder del PNB, Aitor Esteban, ha lamentat que "sincerament, la sensació de molta gent i en molts àmbits és d'una hidra de mil caps, i correm el risc que la gent no s'aclareixi".

Insolvència i moneda digital

Aquest divendres els ministres  d'Economia i Hisenda també mantindran un debat sobre els marcs d'insolvència basats en un estudi de la Comissió Europea. Per a Brussel·les, comptar amb un marc eficaç i eficient és clau per aconseguir una recuperació més ràpida, un creixement més sòlid i una major integració financera dins de la zona euro en el futur.

La idea de comptar amb l'euro com a moneda digital serà un altre dels temes damunt de la taula. La creació d'un instrument ràpid i segur per als pagaments diaris, que podria suposar la digitalització de l'economia europea i que els ministres analitzaran a partir d'un informe del BCE.