Público
Público

Roger Español: "L''a por ellos' va alimentar la violència policial de l'1-O"

L'activista Roger Español parla amb 'Públic' per explicar com reviu l'aniversari de l'1 d'octubre un any després que perdés un ull a causa d'una pilota de goma disparada per la Policia Nacional. 

El músic Roger Español, ferit d'una bala de goma durant l'1 d'octubre.

Saxofonista de 39 anys, Roger Español s'ha convertit en el màxim exponent de la repressió policial durant el referèndum de l'1 d'octubre de l'any passat. A quarts d'onze del matí, quan es trobava al carrer al costat de l'escola Ramon Llull, va rebre l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent de la policia nacional i va perdre la visió de l'ull dret. Han passat dotze mesos i després d'un llarg procés de recuperació, a poc a poc torna a una certa normalitat. Encara avui, cap representant del govern estatal -ni durant l'època del PP ni ara amb el PSOE- s'ha interessat per la seva situació. Convençut que tard o d'hora es farà justícia, Parlem amb ell al Grup Ecos, on té la seu Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, l'associació amb qui s'ha querellat contra els responsables policials de l'atac.

Suposo que aquests dies et porten molts records. Com estàs?

Bé. Aquests dies tot se'm remou una mica. Físicament començo a estar bastant recuperat i em pensava que ho tenia més superat a nivell psicològic, però els records i les vivències segueixen fent mal.

Ha passat un any de l'1-O. Com t'ha canviat la vida?

M'ha canviat molt. Ara que comencen les classes del [Conservatori del] Liceu intento recuperar una mica el fil d'on em vaig quedar l'any passat, quan vaig perdre el curs. Vaig intentar reenganxar-me quan vaig estar una mica recuperat, però vaig tenir molts compromisos i em va ser impossible acabar el curs amb una mica dignitat. També he perdut sensibilitat a les dents de dalt i al principi això m'afectava a l'hora de tocar el saxo. Primer perquè els metges em deien que no bufés per por que la pressió pogués afectar l'ull. I després em vaig adonar que a l'hora de mossegar el broquet la cosa canviava. Al final, tot ha sigut qüestió d'acostumar-m'hi, simplement és un adaptar la posició i acostumar-me a tocar sense la sensibilitat de dalt. A nivell laboral segueixo de baixa.

Amb els grups ja tornes a tocar?

Sí, en tenia moltes ganes. A la mínima que vaig poder, sense estar recuperat del tot, vaig tornar als escenaris. Els grups amb els que toco van decidir parar en solidaritat amb el que m'havia passat, el que els agraeixo enormement, i això va fer que encara tingués més ganes de reactivar-me a dalt de l'escenari.

Els dies previs a l'1 d'octubre vas participar en els preparatius de les votacions?

"L'1 d'octubre simplement volia anar a votar"

No em vaig implicar activament en les mobilitzacions, més enllà d'estar pendent de les informacions i del que succeïa. El dia abans sí que vaig fer el recorregut que faria el dia de la votació. Vaig anar a l'escola Fort Pienc, a la Ramon Llull i als Encants per si la gent que hi estava necessitava alguna cosa i els podíem ajudar. Però el dia 1 d'octubre simplement volia anar a votar i no estava posat ni en CDR ni a dins de cap escola.

Els fets van passar cap a dos quarts d'onze del matí. La policia no va avisar abans de disparar.

Abans que arribés jo a l'escola Ramon Llull van avisar a la porta que si no deixaven pas carregarien. Però això va ser molt abans que carreguessin. Quan van fer-ho, estàvem asseguts davant de les furgonetes perquè no poguessin anar a una altra escola i allà no va haver-hi cap avís, simplement un dels policies va alçar la porra quan estàvem nosaltres tots a terra i van començar a carregar, primer amb porres i defenses. I després ja van passar a les salves i bales de goma.

T'hauries imaginat una actuació com aquesta?

Sí que em podia imaginar que s'arribaria a un cert nivell de violència [per part de la policia], però no pas que arribaria a veure'ls saltar les tanques pel lateral, rebentar les portes amb les masses i que un cop ja s'havien emportat les urnes seguirien carregant i dispararien bales de goma. Crec que els crits de l'"a por ellos" tenen bastant a veure amb aquests moments. La violència va ser excessiva, i la meva cara ho demostra, i en part crec que va ser alimentada per aquests crits, que van dotar el dispositiu policial de l'1 d'octubre d'un caire personal que anul·lava la professionalitat que hauria d'haver tingut.

L'últim que s'ha sabut al voltant del que va passar a l'escola Ramon Llull és la imputació de diversos agents policials i també de tu mateix, acusat de llançar una tanca. Com ho has viscut?

Veient la línia d'actuació del govern [espanyol] i de la justícia ja em feia preveure que els trets anirien per aquí. Esperàvem la imputació, però fins que no la tens a sobre no en notes les conseqüències. Crec que és una altra de la maneres de córrer una cortina de fum sobre el que va passar l'1 d'octubre. Jo no tinc res a amagar. Donaré totes les explicacions amb el cap ben alt allà on toqui.

Com està la querella que amb vau presentar amb Irídia contra els agents responsables de la teva lesió?

Segurament s'admetrà a tràmit, però el jutge encara està investigant les proves. Fa poc van citar a declarar els nostres testimonis i la fiscalia no va aparèixer, un fet bastant aclaridor de l'interès que hi tenen. Hi ha 13 policies investigats. Com que no sabem el número ni el nom de l'escopeter que va disparar la bala, el jutge ha decidit investigar-los tots més els dos caporals. No sé quan hauran de declarar i després ho hauré de fer ejo. Quan vaig parlar amb l'Ester Quintana, a part de molts altres consells, ja em va avisar que el seu judici va durar com quatre anys.

El cas de l'Ester Quintana, juntament amb la mobilització d'Stop Bales de Goma, va ser cabdal per aconseguir la prohibició de l'ús de les bales de goma per part dels Mossos d'Esquadra. La policia espanyola en segueix disparant i tu has dit que vols ser-ne l'última víctima. Us esteu mobilitzant per fer-ho possible?

"L'ajuda de l'Ester, Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo hem llençat una campanya per prohibir que els cossos policials facin servir aquestes armes"

Sí, amb l'ajuda de l'Ester, Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo hem llençat una campanya per prohibir que els cossos policials facin servir aquestes armes perquè maten, mutilen i, en resum, són armes de guerra que no són efectives en el control de multituds. La campanya és a nivell estatal i vam anar a Madrid a presentar-la. També vam organitzar un concert a la Sala Apolo, en què vaig tenir una molt bona resposta de molts músics que van dir que sí de seguida i va sortir un concert molt maco amb l'objectiu de recollir fons per la campanya i també pel meu cas.

A banda dels agents policials, demaneu també responsabilitats polítiques per l'agressió?

Tot això vindrà un cop hagi passat el judici i tingui una sentència que estic segur que serà al meu favor. A partir de la sentència podré demostrar que és mentida que utilitzessin la força mínima necessària [en la repressió de l'1 d'octubre] i demostrar que jo estic així i va haver-hi més de mil ferits en part com a conseqüència directa de l'"a por ellos", que també va ser incitat per l'Estat. La meva decisió és demanar responsabilitats polítiques pel que va passar l'1 d'octubre, a [Juan Ignacio] Zoido [aleshores ministre de l'Interior] o qui sigui.

Ningú del govern espanyol s'ha posat en contacte amb tu?

No. No s'ha interessat per mi ningú del PSOE, del PP o Ciutadans. I, sincerament, no ho espero. Si ho fessin ara, segurament els engegaria a pastar fang.

Malgrat el que has viscut, també tens records positius de l'1-O. Quins?

Normalment quan parles de l'1 d'octubre els mitjans i la gent es fixen més en els cops i la violència policial, però hi ha una part abans i després que és molt més important. Quan vam baixar al barri i vam fer la volta per les escoles sabies que la gent que hi havia eren veïns, encara que no els coneguessin, amb els que comparties objectiu. Xerrant amb gent es van crear vincles molt valuosos en el sentit de fer poble i de fer barri. I després dels cops jo ja no vaig poder viure res més, perquè estava a l'hospital, però sí que he pogut notar l'escalfor de molta gent. Gent que se t'acosta, et truca perquè vagis a actes, els interessa saber el que dius. Això ha estat molt important per a mi, forma part de la meva recuperació psicològica i em va molt bé. I ho visc amb molt de respecte i amb molt d'orgull, perquè d'alguna manera he passat a ser la veu i la cara de més de dos milions de persones, que potser no tenen l'oportunitat de ser la veu.

El darrer any has participat en molts actes vinculats a l'1-O i de suport a la independència. Entenc que tot el que has viscut ha refermat les teves conviccions?

"Crec que per a molts catalans a partir d'aleshores no hi ha marxa enrere i no hi ha un diàleg possible amb l'Estat espanyol"

Crec que l'1 d'octubre va ser la primera de totes les línies vermelles que ha creuat l'Estat espanyol. Després n'hi ha hagut d'altres, amb l'empresonament de dirigents i polítics [independentistes] o l'exili de polítics i músics... Crec que per a molts catalans a partir d'aleshores no hi ha marxa enrere i no hi ha un diàleg possible amb l'Estat espanyol. Un retrobament és impossible. Personalment ja n'estava convençut abans de l'1 d'octubre, per la crisi, la corrupció i tot el que ja sabem, però aquell dia es va deixar veure el rostre més feixista de l'Estat i l'ús de la policia com el seu braç arma. I això em va reafirmar 100% en la meva lluita antifeixista contra l'Estat.

Has rebut mostres de suport d'altres punts de l'Estat?

Sí, de tot arreu. Sobretot del País Basc, perquè allà també han tingut moltes víctimes de bales de goma. També gent de Múrcia amb el que hi ha passat [la lluita pel soterrament de les vies del tren], d'Andalusia... Amb els grups de música on toco em moc per tot l'Estat i rebo suport de tot arreu.

Una part dels partits independentistes tornen a reivindicar un referèndum acordat com a via de solució al conflicte. Hi confies?

"Si els polítics volen la república, han de mirar el que vol poble i fer-li cas i això significa desobeir"

Cada cop veig més clar que les vies del diàleg i l'autonomisme estan esgotades. I la millor opció és l'ús de la desobediència pacífica per poder fer ús de les nostres llibertats. Crec que la majoria del poble clama per això, però últimament sembla que els polítics catalans no reben bé els imputs que el poble demana. Com pot ser que es donés permís a la manifestació policial [de suport als agents que van participar en la repressió de l'1-O] i alhora el conseller [d'Interior] Buch enviï els Mossos a desallotjar l'acampada independentista de la plaça Sant Jaume? Si els polítics s'omplen la boca dient que el poble mana i que volen complir el mandat de l'1 d'octubre no poden aplanar el camí ni donar permisos els manifestants feixistes, aquest cop amb placa de Policia Nacional. Hi ha coses que no entenc, la veritat. Si els polítics volen la república, han de mirar el que vol poble i fer-li cas i això significa desobeir. No es pot permetre que vingui la Policia Nacional a celebrar els cops i la brutalitat de l'1-O i menys a 10 minuts en bicicleta d'on em van buidar l'ull.