El rugbi és un esport en creixement exponencial a tot el món. Cada cop hi ha més practicants i més llicències. Cada cop hi ha més dones reequilibrant la balança de gènere d’aquest esport. Cada cop més espectadors, més modalitats, més televisió. Catalunya no és aliena a aquesta realitat. Segons les dades de la Federació Catalana de Rugbi (FCR), els darrers deu anys el creixement en nombre de llicències federatives s’ha mantingut a l’alça entre un 5% i 10%. Hi ha un autèntic boom de la pilota ovalada que, com en la llegendària introducció a les aventures d’Astèrix, no ocupa tot el territori. La diferència és que l’excepció aquí no és un llogaret: és la capital. És Barcelona.

L’actual situació del rugbi a Barcelona és de col·lapse total de les instal·lacions. Amb la desaparició de dos camps fa una dècada, la realitat de la ciutat dibuixa quatre instal·lacions per a la pràctica de l’esport: els complexos esportius municipals de la Teixonera, la Foixarda i la Mar Bella i les instal·lacions de la Universitat de Barcelona (UB). Segons les dades del mateix Ajuntament, hi ha 2.006 llicències –1.638 de masculines i 368 de femenines– repartides en 10 clubs. «Estem en un punt en què a Barcelona no hi cap més gent, i els clubs no poden créixer. Veiem com la ràtio de jugadors per instal·lació és insostenible: la mitjana és de 600 jugadors per camp, quan, per exemple, veiem com a l’àrea metropolitana de Madrid, amb 11 camps per a 3.200 llicències, la ràtio és la meitat», explica Ignasi Planas, president de la Federació.

La situació va esclatar fa cosa de quatre anys i va unir tot el rugbi al voltant de la reivindicació de més instal·lacions: per encabir la demanda, per poder créixer i per oxigenar les instal·lacions ja existents. Un canvi en les normes d’homologació de camps a càrrec de la Federació Espanyola de Rugbi fa un any va posar sobre la taula, a més, que cap dels quatre camps estava homologat seguint els estàndards estatals. En els darrers temps s’ha actuat a la Teixonera per complir aquests requisits, però no deixa de ser una solució de curta volada.

Tres possibles ubicacions

Tot el rugbi barceloní –és a dir: Liceu Francès, Veterans Barça, BUC, INEF, Universitari, Poblenou, Barça, Gòtics, Químic i Touch– és víctima de l’actual situació, però finalment hi ha hagut bona entesa entre Ajuntament, clubs i Federació, i sobre la taula ja hi ha el projecte d’un nou camp que hauria de ser realitat aquest mandat. De fet, la part del projecte ha d’entrar als pressupostos municipals d’aquest 2020. David Escudé, regidor d’Esports, assegurava fa unes setmanes: "Barcelona necessita un camp de rugbi i, a més, és un dels esports que volem potenciar durant l’actual mandat, juntament amb l’atletisme, la nàutica i els esports de pavelló". El president de la Federació de Rugbi afegeix: "Veiem l’Ajuntament compromès, amb una aposta sincera, i hi confiem".

On es projectarà aquest camp és a hores d’ara un secret ben guardat a l’Ajuntament. Des de la FCR acceptaran la proposta, s’ubiqui on s’ubiqui, i en la presentació de l’acord a finals de l’any passat es van esbossar tres possibilitats: al Bon Pastor, en uns terrenys limítrofs amb Sant Adrià de Besòs o a la zona del Fòrum. En els mesos vinents se sabrà la ubicació exacta, i llavors, com diu Ignasi Planas, "començarà la fase realment complicada: que es faci i com més aviat millor".

El paper del FC Barcelona

Una part de la resolució del sudoku del rugbi barceloní que pot sorprendre és la del Barça, l’únic equip de la Divisió d’Honor i que s’entrena i juga en instal·lacions municipals. Per què no s’habilita un camp de rugbi a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí? Perquè la prioritat única és el futbol. Segons la FCR, el Futbol Club Barcelona podria estar estudiant a termini mitjà tenir unes instal·lacions pròpies per a les seccions no professionals, com el rugbi o l’atletisme. Si arriba aquesta opció, també s’oxigenarà el panorama de camps de rugbi a l’àmbit barceloní.

El projecte d'un estudi nacional

En paral·lel a la reivindicació del nou camp de rugbi, sobre la taula de la Federació hi ha el projecte d’un estadi nacional català de la disciplina. «Necessitem el nostre Twickenham, el nostre santuari, i ens agradaria que el centenari de l’arribada del rugbi a Catalunya, el 2022, fos una data per posar aquest tema sobre la taula», explica Ignasi Planas, president de la FCR. Actualment la selecció juga a la Foixarda. «És molt entranyable, però se’ns ha quedat petita i vella. És un problema benvingut que l’omplim com ho fem, però no hi podem acollir seleccions ni clubs, allà», afegeix. L’estadi nacional podria ubicar-se en qualsevol lloc de la primera corona metropolitana. Planas referma l’aposta: «Seria clau per a l’esport a casa nostra».