La compareixença davant la justícia del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha quedat aplaçada, després que la seva defensa així ho sol·licités. En una vista que ha durat pocs minuts, el jutjat de primera instància de Brussel·les, que havia de debatre l'admissió a tràmit de la demanda de Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers a l'exili, ha decidit tornar a citar Llarena el 25 de setembre per celebrar la vista que s'havia de fer aquest dimarts.

L'advocat de Llarena, Hackim Boularbah, ha demanat aquesta demora perquè les parts presentin les conclusions escrites abans de la vista oral. Boularbah defensa que la justícia belga no és competent per debatre la validesa d'un jutge espanyol i posar en dubte la jurisprudència espanyola. A més, la defensa també ha demanat que siguin tres jutges els que dirimeixin aquesta demanda civil.

Aquest dimarts, ni Pablo Llarena ni Carles Puigdemont han assistit als tribunals belgues. Sí que ho han fet els exconsellers a l'exili Lluís Puig, qui ha reiterat que aquest dimarts s'ha donat un escenari de "normalitat" i de "tràmits judicials", i Toni Comín, qui ha denunciat que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de l'Estat espanyol hagi concedit l'empara al magistrat fora del termini legal, fet que ho qualifica com un "indici de prevaricació".

L'advocat dels polítics catalans, Gonzalo Boye, s'ha mostrat optimista davant els mitjans després de la curta cita judicial: "Hem pogut exercir el dret a la defesa en plena llibertat sense coaccions ni amenaces", que, segons ha explicat, haurien patit tan ell com la resta d'advocats belgues implicats en la demanda. Boye ha insistit per TV3 que comença un procés "llarg", tal com ja havien adelantat.

El nomenament de Llarena al TS, en qüestió

Aquest dimarts a la tarda, Llarena ha tornat a ser notícia. Segons informa el Diario 16, l'elecció del magistrat per formar part de la Sala 2a del Tribunal Suprem podria estar tacat per un delicte de falsetat en un document públic que volia tapar un frau de llei comés pel president del CGPJ, Carlos Lesmes.

Lesmes hauria delegat el seu vot al vicepresident del consell, Ángel Juanes, per assegurar la "imparcialitat" durant la constitució d'una terna de candidats per ocupar les presidències dels Tribunals Superiors de Justícia de diverses comunitats autònomes, a més de posicions com a magistrats a la Sala 2a del TS i la Sala 3a del contenciós administratiu. Segons informa el diari, Lesmes volia que el seu amic íntim, Fernando Román, ocupés un càrrec de la Sala 3a, pel que es va assegurar de no ser ell qui emetés el vot, si no Juanes, qui no havia asstit a cap entrevista durant el procés de selecció.

Una de les vocals que composaven la Comissió Permanent durant el dia de l'elecció, l'advocada de l'Estat Núria Díaz Abad, va posar en qüestió la delegació de vot de Lesmes. Les seves objeccions es van fer constar de manera molt breu en l'acta i, a més, es va elaborar dues actes diferenciades per no esquitxar amb la crítica de Díaz Abad la resta de processos, ja que, en cas que la seva observació hagués estat tinguda en compte, cap dels processos de selecció hauria d'haver estat vàlid. Entre ells, la proposta de nomenament del magistrat Pablo Llarena com a candidat a la plaça de magistrat de la sala 2a del TS.