Parlem amb David Fernández Huerta per videoconferència. Aquest valencià, establert a Londres des del 2013 és el codesenvolupador –juntament amb l’escocesa Kirsty Keatch- del videojoc "Alba: a wildlife adventure", una història produïda per l’estudi UsTwo on la protagonista ha d’enfrontar-se a l’alcalde del municipi imaginari de Pinar del Mar, per evitar que construïsca un hotel en un paratge protegit.

I Pinar del mar és un poble imaginari, però el seu paisatge no és desconegut. "Hi ha el bar de la cantonada, la dutxa a la platja que goteja, un sol matador a les tres de la vesprada", explica Fernández a l’hora de descriure uns paisatges que tenia en comú amb Keatch, qui va criar-se a Eivissa. El jugador valencià que estiga atent podrà reconèixer elements característics com l’Albufera, El Palmar, la marjal dels Moros a Sagunt o els camps de tarongers de l’Horta nord. Tot, però, amb un cert deix de nostàlgia, potser provocada per l’obligada distància i el record dels estius mediterranis des de la boirosa Londres. Fernández Huerta riu davant aquesta possibilitat. "És possible que la nostàlgia es deixe entreveure –reconeix aquest programador-, ja que encara que hem volgut fer un joc actual, i els personatges tenen mòbil, per exemple, sí que hi ha cert toc estètic a dècada dels 80 en molts dels detalls. I és curiós, perquè de xiquet jo odiava estiuejar a casa dels iaios a Nàquera, no hi tenia amics i m’avorria molt. I en canvi ara ho recorde amb molt d’amor".

El valor d’Alba, però, no és només per la proximitat o la nostàlgia. És un joc que els seus creadors defensen que busca "divertir", però també "plantejar alguns debats". "Encara que en un principi la idea era fer un joc centrat en la fotografia d’ocells, una afició que m’encanta, vam adonar-nos que no podem fer un joc centrat en la natura sense component mediambiental, així que vam incloure l’aspecte activista, però evitant fer cap sermó", continua el creador del videojoc. El compromís d’UsTwo amb el medi ambient va més enllà dels continguts, i per cada còpia d’Alba venuda, planten un arbre. Per ara asseguren que ja n’han plantat 600.000.

En algunes crítiques, aquest enfocament els ha suposat que els col·locaren l’etiqueta de "joc polític", una definició que Fernández assumeix amb flegma, encara que hi posa un matís: "Al final, els jocs que es considera que no tenen ideologia, també en tenen, el que passa és que és la ideologia dominant i sembla invisible. Però un joc que va de disparar a tot el que es mou –que a mi m’encanta jugar-hi- té una ideologia militarista per molt que no es vulga veure". En el món dels videojocs sovint s’han etiquetat com a ‘polítics’ jocs que incloïen personatges LGTB o dones com a protagonistes, però mai als qui continuaven sense reflectir la realitat social. "En realitat s’etiqueta de política tota aquella que no és la meua política –reflexiona Fernández- i al final, qualsevol acte creatiu és un acte polític".

Amb tot, des d’UsTwo no perceben ‘Alba’ com un videojoc infantil o educatiu, sinó com un joc per adults i per a divertir-se i que a més ha volgut evitar algunes de les barreres que allunyen molta gent d’aquest tipus d’oci, com una estètica massa adolescent o components molts cars. "També hem volgut fugir del maniqueisme fàcil –explica aquest programador- i podríem dir que el principal enemic de la natura no és tant el malvat alcalde sinó l’apatia de la gent, que no acaba de veure la necessitat de defensar el paratge natural i alguns fins i tot tenen arguments en defensa de la construcció de l’hotel". Una definició que converteix el joc en, pràcticament, una crònica periodística –o un estudi sociològic- del que va ser el País Valencià a principis dels 2000, en plena bombolla immobiliària. De fet, Fernández reconeix que la història no li para lluny i que "a la família també hem viscut de prop aquesta dicotomia, les coses sovint són més complexes que els bons i dolents".

Després de la bombolla vindria la crisi del 2008, especialment crua al País Valencià, que va provocar la diàspora de centenars de milers de joves a la recerca d’un futur millor. En certa forma, David Fernández va ser un d’ells, encara que li costa reconèixer-s'hi a primer colp d’ull. "Amb la crisi, l’estudi on treballava va fer fallida i durant un temps vaig estar treballant com autònom, amb tota la inseguretat econòmica que això comporta. El 2012 vam anar a viure a França, on la meua parella havia trobat feina i l’any següent ja a Londres, on jo vaig començar a treballar a UsTwo", resumeix. Aquesta, a pesar de ser una empresa de disseny gràfic, va decidir crear una divisió de videojocs amb un equip xicotet però que va estrenar-se amb un èxit mundial, Monument Valley, considerat un dels més bonics del món i que va aconseguit més de trenta milions de jugadors arreu del món.

Ganes de tornar? Fernández reconeix que "en la part personal" en té moltes, però que "professionalment, estic molt a gust a Londres". Podria haver tingut el mateix èxit si no haguera emigrat? "No es pot saber mai –aventura cautelós- però és cert que a Espanya hi ha molt talent, però falta infraestructura. Cal fer créixer la indústria per poder ser competitius a escala internacional. Passa un poc el mateix que amb el cinema". Una bona reflexió, just en un moment en què es parla molt de models productius que no passen pel turisme i el ciment. Un poc, més o menys, com el que defensa Alba en la seua wildlife adventure.