Público
Público
coronavirus

Salut farà cribratges massius de coronavirus a dos barris de Barcelona

Són Torre Baró i Besòs, els dos barris amb una incidiència més alta de la ciutat. Se sumen així a altres municipis on ja se n'han fet, com Vilafranca del Penedès, Terrassa i Sabadell. Un estudi confirma que el virus té un impacte major als barris de Barcelona amb menor renda, influït per factors com la precarietat laboral, les condicions d'habitatge i les patologies prèvies.

Realización de pruebas PCR en Vilafranca del Penedés.- Susanna Sáez (EFE)
Cribratge a Vilafranca del Penedès. Susanna Sáez (EFE)

públic / acn

El Departament de Salut està ultimant els detalls operatius per dur a terme en els propers dies cribratges massius de coronavirus en dos barris de Barcelona, concretament Torre Baró, al districte de Nou Barris, i a la zona del Besòs. A Torre Baró començaran previsiblement aquest dissabte mentre que al Besòs s'iniciaria a princis de la setmana que ve, segons ha confirmat la consellera de Salut, Alba Vergés. 

La consellera ha celebrat l'estabilització de la pandèmia després que hagin baixat de nou el número de contagis diaris, i ha defensat la importància de fer cribratges massius per arribar a "doblegar la corba". "No només ens serveix estabilitzar l'epidèmia, sinó que hem de tenir capacitat de reduir", ha remarcat Vergés, apuntant que la mobilitat actual de la gent en ple mes d'agost fa que el control de la malaltia sigui "de molt difícil gestió". Vergés ha destacat l'exemple de Santa Coloma de Gramenet, on s'estan fent PCR massius i la taxa de reproducció ha passat d'1,24 a 0,85 en una setmana. 

Salut va iniciar fa poques setmanes aquesta nova estratègia més "proactiva", en paraules del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, per tal de detectar els casos asimptomàtics i trencar les cadenes de contagi en aquelles zones amb més transmissió del virus. De moment se n'ha fet a Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sabadell, Ripollet i dos barris de Santa Coloma de Gramenet (Llatí i Fondo).

Major impacte als barris de renda més baixa

Un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'IDIAPJGol ha confirmat que el virus té un impacte major als barris de Barcelona de renda més baixa, influït per factors com la precarietat laboral, les condicions d'habitatge i les patologies prèvies.

El treball recull que el districte amb la mitjana de renda més baixa de Barcelona, Nou Barris, va registrar durant el pic de la pandèmia una incidència de casos 2,5 vegades més alta que el districte amb la renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi. L'estudi, publicat a la revista Journal of Public Health confirma així un impacte major de la pandèmia en els barris més empobrits. "Veiem que en la Covid-19 es replica el patró de pobresa i malaltia, un cercle viciós", destaca la doctora Maria Grau, investigadora principal de l'estudi. No poder fer teletreball o habitatges petits on no es pot garantir l'aïllament contribuirien a aquesta situació.

L'estudi s'ha fixat en la incidència de casos a Barcelona registrada per edat entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, setmanes en què el coronavirus va colpejar amb més força, i l'ha relacionat amb les dades de renda mitjana per districtes. En total, s'han analitzat prop de 9.000 casos. Els resultats destaquen una relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de Covid-19. La diferència entre el districte de menys ingressos, Nou Barris, i el de més renda, Sarrià-Sant Gervasi, va ser de gairebé 1.000 casos més.

Pandèmia sota control: un miler de casos menys que la setmana passada

Catalunya registra 450 casos nous de coronavirus confirmats per PCR i el total s'eleva a 88.260, segons l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra total és de 108.898 casos (548 més) amb totes les proves. 12.837 persones han mort des de l'inici de la pandèmia, després que s'hagin reportat vuit defuncions en les darreres hores. El risc de rebrot continua en la zona vermella, amb un valor de 139,16, i s'ha estabilitzat en els darrers dies. La velocitat de propagació del virus continua per sota de la barrera de l'1 i se situa en 0,92. 574 pacients es troben ingressats (3 més que en el balanç anterior) i 119 estan a l'UCI (3 més). L'edat mitjana de positius per PCR es manté en 38 anys.

Entre el 2 i el 8 d'agost, a Catalunya s'han detectat 5.504 casos confirmats per PCR. És una xifra inferior als 6.531 de l'interval de set dies anterior, del 26 de juliol a l'1 d'agost.

El risc de rebrot manté una tendència a la baixa i ha passat de 186,81 fa dues setmanes -del 19 al 25 de juliol- a 174,60 en fa una -del 26 de juliol a l'1 d'agost- i al valor actual de 139,16, lleugerament superior al de les dades anteriors (138,79). El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va certificar aquest dimarts que la situació epidemiològica a Catalunya s'ha estabilitzat i que l'objectiu ara és reduir les taxes de contagis perquè la corba baixi i el risc de rebrot surti de la zona vermella.

La taxa de reproducció del virus (Rt) -indica el nombre mitjà de persones que contagia algú amb coronavirus- ha passat d'1,31 fa dues setmanes a 1,06 en fa una i se situa ara en 0,92. Des de les dades publicades aquest dilluns, la Rt es manté per sota d'1, que és on s'ha de situar per frenar la propagació del virus. La taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 71,74 per cada 100.000 habitants -85,64 fa dues setmanes i 85,13 en fa una-.

Del total de casos acumulats a tot Catalunya des de l'inici de la pandèmia, 88.260 són per PCR, 4.363 epidemiològics, 2.928 probables, 3.751 són proves ELISA i 9.596 tests serològics.

En les darreres hores s'han reportat vuit defuncions i el total de persones que han mort per coronavirus s'eleva a 12.837, segons les dades de Salut. 7.048 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris, sis en les darreres hores; 4.121 en residències; 815 en domicilis (+1) i 853 (+1) no estan classificats per falta d'informació, segons que informa l'Agència Catalana de Notícies.


¿Te ha resultado interesante esta noticia?