Público
Público

SALUT “El trombe m’estava a punt d’arribar al pulmó, però vam estar-hi a temps”

Les pastilles anticonceptives tenen associat un risc de trombosi "molt baix", però superior al de les vacunes per la covid-19, i això ha despertat indignació pel fet que no se n’informa tan tot i ser un fàrmac més comú

Una dona impartint un taller.
Una dona impartint un taller. Laura Cortés / ACN

La Natàlia Arroyos portava un temps prenent-se les pastilles anticonceptives, que li havien receptat perquè la regla li provocava molt de dolor, quan un diumenge es va llevar amb una sensació d’incomoditat al braç. El tenia mig adormit, d’un color lilós, una mica inflat. Al 061 li van dir que anés a Urgències, i allà li van detectar un trombe. Li van dir que deixés immediatament les pastilles, i la van sotmetre a un estudi exhaustiu per trobar-ne la causa. No van arribar a cap conclusió. "Em van dir que el desencadenant havien estat les pastilles, però que ja hi tenia predisposició", explica per telèfon a Públic.

La Natàlia ara té 24 anys i això li va passar quan en tenia 20. "Ara ho tinc interioritzat, però llavors no sabia que les pastilles et podien provocar trombes", reconeix. Li van receptar heparina, un fàrmac anticoagulant, i se’n va haver de punxar durant tres mesos. "Jo no en tenia ni idea. Quan em vaig llevar aquell diumenge, no vaig ni pensar-ho, que pogués ser un trombe", afegeix.

La vacuna presenta un risc de trombe d’un cas per cada 100.000; la píldora, de 80 o 90

El risc de trombe associat a les pastilles anticonceptives és "molt, molt baix", explica Sílvia Agramunt, metgessa adjunta del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar, i està superat de manera àmplia pels seus beneficis. Tanmateix, les usuàries moltes vegades al·leguen falta d’informació sobre aquest efecte secundari. "Potser sí que hi ha gent que té més informació sobre salut sexual, però és un tema que no es tracta gaire a les escoles i encara és molt desconegut", apunta la Natàlia. Quan li van receptar, va pensar que com que és un fàrmac bastant comú, no podia ser que tingués efectes adversos greus. A més, critica que hi ha certa "facilitat" per receptar-les.

Més que l’anticoncepció

Natàlia Arroyos va tenir un trombe amb 20 anys: “No en tenia ni idea del risc”

La pastilla anticonceptiva és un medicament que, més enllà d’utilitzar-se per evitar embarassos, es recepta per motius variats, normalment relacionats amb desajustaments hormonals: regles irregulars o la síndrome de l’ovari poliquístic, per exemple, però també acné. I per tractar altres qüestions vinculades a la regla, com el sagnat molt abundant o dolors molt forts. Les ginecòlogues consultades remarquen que el que és fonamental és tractar la causa: "Amb les pastilles tapes el problema", diu Agramunt. La ginecòloga assenyala que d’un temps ençà s’estan produint canvis en el sector i s’intenta destinar "temps de qualitat per orientar la dona i trobar-ne el motiu". Anna Torrent, ginecòloga i vocal de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, remarca que les pastilles tenen "beneficis" a nivell de regular les regles i permeten obtenir el doble efecte, l’anticonceptiu i el regulador, tot i que ella no és partidària que es recepti en cas d’acné, per exemple. "Mai donem anticoncepció per un problema si no l’avaluem prèviament", diu.

Tot i això, aquesta visió mèdica no s’adapta del tot a la realitat. La Maria Blanc, a dia d’avui, encara no sap per què té regles tan abundants. Li van receptar les pastilles per minimitzar el sagnat, i portava uns mesos prenent-se-les quan va començar a notar una sensació d’incomoditat al braç. Llavors tenia 17 anys i fumava. Va deixar passar-ho uns dies, fins que el va tenir molt inflat i va anar a Urgències, però ho van atribuir a una càrrega muscular. Un mes més tard no li havia marxat. Li va començar a fer molt de mal la mà i llavors sí, li van trobar un trombe. "Quan me’l van trobar s’havia assecat una mica i no hi havia tant de perill, però m’estava a punt d’arribar al pulmó. Per sort vam arribar-hi a temps", explica. Va estar ingressada tres dies. "Ho van atribuir a les pastilles i a fumar. Aquesta combinació en certs casos és una bomba", afegeix.

La Maria no sabia que la trombosi era un efecte secundari de les pastilles, i tampoc li havien dit que fumar augmentava molt el risc. "Si m’hagués llegit tot el prospecte potser sí, però a la consulta no m’ho van dir", afirma. "D’informació n’hi ha poca. Ara amb l’AstraZeneca potser la gent s’està informant més, però si no dubto que se’n parlés tant", afegeix.

Protocols previs

Les afectades apunten a un biaix de gènere i reclamen més informació i investigació

Segons els protocols, abans de receptar les pastilles, els facultatius han d’observar i preguntar els factors de risc -edat, si és fumadora, si té obesitat o hipertensió, per exemple- i si té antecedents familiars de trombosi. Si no en té, no cal fer cap mena d’analítica. Tot i això, tant la Natàlia com la Maria expliquen que després dels seus casos, a les seves germanes també els van receptar les pastilles, i no se’ls hi va contraindicar.

Les ginecòlogues remarquen que hi ha una gradació del risc, i per exemple a les dones fumadores de més de 35 anys està prohibit receptar-ne. Tot i que, en línies generals, diuen que sí que s’expliquen els riscos a la consulta, reconeixen que segons el tipus de pacient no se’n fa una informació "exhaustiva". "És possible que no ho discutim. Hauríem d’informar-ne més àmpliament", apunta Agramunt. Torrent, per contra, és taxativa i assenyala que el 2014 es va generar certa alarma, i a partir de llavors les societats científiques es van posicionar perquè se n’informés més. "Sempre ho diem, que prendre els anticonceptius incrementa el risc de trombe, però que en l’embaràs és molt superior", afegeix. Per a ella, es tracta de quelcom "obligatori" per tal que la dona pugui escollir si l’assumeix o no, encara que sigui molt baix.

Carmen Jiménez, metgessa adjunta del Servei d'Hematologia de l'Hospital del Mar i responsable de coagulació, explica que aquests fàrmacs s’han anat millorant amb el temps per minimitzar el risc de trombosi. En qualsevol cas, es tracta de trombosis que apareixen majoritàriament en els primers mesos des de la instauració del fàrmac, i que en ser totalment causals, quan es retira l’anticonceptiu no es repeteixen. Tot i els casos explicats, Jiménez incideix en què el més habitual és presentar trombes a les cames, i als braços és "excepcional". Precisament, la seva gravetat depèn fonamentalment de la localització del trombe, i de com de proper estigui al pulmó. "Com més central sigui, com més territori depengui d’ell, es queda sense oxigen i pot arribar a provocar la mort", afirma Jiménez. Però remarca que no es tracta del cas de les anticonceptives.

El debat sobre les pastilles anticonceptives no és nou, tot i que ara amb els casos de trombosi per AstraZeneca ha ressorgit. Les afectades reclamen més informació dels riscos, però també més investigació per tractar unes afectacions que aquest fàrmac, en alguns casos, només "tapa", i denuncien cert biaix de gènere en la manca d’alternatives, com una píldora masculina. "De la mateixa manera que està acceptat que la menstruació fa mal, ho està que les dones es prenen anticonceptives i ja està. No s’investiga si hi ha anticonceptius per a homes", rebla la Natàlia.

Alarma per la vacuna d'AstraZeneca

A principis d’abril, l’Agència Europea del Medicament (EMA) concloïa que la vacuna d’AstraZeneca per la covid-19 tenia un "possible vincle" amb casos de trombosi molt "inusuals". Aproximadament un cas per cada 100.000 vacunats. Es va arribar a aturar la vacunació en nombrosos països, entre els quals l’Estat espanyol, i això va despertar indignació pel fet que hi ha molts fàrmacs que des de fa anys se sap que tenen aquest efecte secundari, i més freqüent.

La píldora anticonceptiva, per exemple, augmenta el risc de patir un trombe fins a 80 o 90 casos per 100.000 dones, quan en la població equivalent que no en pren és de 40 o 50. Un major nivell d’hormones s’associa a un major risc de trombosi, per això el part l’augmenta molt (290 de 100.000) i el postpart, encara més (entre 3.000 i 4.000 de cada 100.000). "El que ha passat amb AstraZeneca ha passat amb altres fàrmacs i en percentatges més alts", explica la ginecòloga Sílvia Agramunt. Les metgesses consultades apunten al fet que s’ha posat el focus mediàtic en un procés inicial i no s’han interpretat les dades de forma científica, maximitzant-ne el risc real.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?