La jornada de Sant Jordi sempre ha tingut una certa dimensió política, a més de cívica i cultural. I la d'aquest any ha arribat amb l'accent polític mes marcat que en altres ocasions, amb la Generalitat intervinguda pel Govern central, els membres del darrer executiu de Carles Puigdemont a la presó o a l'estranger, i els 'Jordis', Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, passant el dia del seu sant també empresonats. Uns fets que han potenciat el caràcter reivindicatiu de la diada. No obstant això, l'ambient a mitja jornada és també eminentment festiu. Tant al carrer com en la seva extensió de les xarxes socials

"Quan la democràcia està en perill, com ara, la cultura és un salconduit cap a la llibertat". Així s'expressava el president destituït, Carles Puigdemont, en un vídeo difós a les xarxes aquest diumenge, com a avantsala de la diada. A la vegada, Puigdemont ha difós una declaració del "Govern de Catalunya a l'exili" en un to a mig camí entre institucional i reivindicatiu, en què convida a "gaudir de les olors, els colors i els somriures d'aquest dia", però també recorda "els dracs de la censura i l'exili" i té un "pensament especial per a aquells que es troben privats de llibertat".

Més incisiu s'ha mostrat posteriorment Puigdemont, que ha felicitat els 'Jordis' i el conseller destituït Jordi Turull -també empresonat-, i ha proclamat que "guanyarem la vostra llibertat, i amb ella, la de tot el país".

Des de la presó, els 'Jordis' s'han sumat a la jornada en un to encara més festiu i cívic. "Sortiu i gaudiu d'aquest Sant Jordi. Regaleu-vos llibres i roses", ha demanat Jordi Sànchez als ciutadans", a la vegada que ha proclamat -i desitjat- que el proper Sant Jordi "seré amb tots vosaltres". 

De forma similar s'ha expressat Jordi Cuixart, que ha penjat a Twitter la fotografia d'un acte de l'any passat d'Òmnium Cultural i el Pacte pel Referèndum, que ha qualificat de "moment màgic", i en què apareix amb la seva companya, la periodista Txell Bonet i el fill de tots dos en braços. "Cal que neixin flors a cada instant", ha afegit, citant Lluís Llach.

També Txell Bonet ha estat protagonista. Al migdia, ha aportat la seva rosa de color groc a un mural que ha instal·lat Òmnium Cultural per demanar la llibertat dels presos polítics. Un gest que també han fet el president del Parlament, Roger Torrent, la seva predecessora Núria de Gispert, l'Assemblea Nacional Catalana i representants dels partits sobiranistes, entre d'altres.

Les roses grogues, de fet, estant sent el símbol reivindicatiu per excel·lencia de la jornada. Les entitats sobiranistes van fer una crida ja fa setmanes a regalar roses d'aquest color -un color que ha estat notícia el cap de setmana, després que fos perseguit per la Policia Nacional en la final de la Copa del Rei-. I roses grogues 'han vist també davant la façana del Palau de la Generalitat, dins del propi edifici, al pati dels tarongers -dipositades espontàniament pels visitants en la tradicional jornada de portes obertes- i en altres punts de Barcelona i de tot el país. Incloent-hi les nombrossíssimes parades de roses arreu de tot Catalunya

On les roses grogues no hi han estat present és en les parades dels partits del bloc del 155. Regidors de Ciutadans de Barcelona, per exemple, s'han fotografiat amb sengles roses del seu color corporatiu, el taronja, amb la líder municipal, Carina Mejías, al centre. Una imatge d'unitat, per cert, només dos dies després que el president estatal del partit, Albert Rivera, oferís el lloc d'alcaldable a l'exprimer ministre francès Manuel Valls.

Tampoc els socialistes han volgut saber res de roses grogues. Històricament, de fet, el partit ha tingut les flors roges com a part important de la seva simbologia. Sigui per això, sigui per distanciar-se del sobiranisme, les joventuts de la formació han llançat una campanya aquest Sant Jordi en que conviden a regalar roses roges, remarcant especialment que han de ser d'aquest color, i no pas d'un altre.