Público
Público

PREMIS DE NOVEL·LA Santiago Posteguillo i Ayanta Barilli, guanyador i finalista del Premi Planeta 2018

La gala dels premis se celebra en un ambient més distès que el de l'any passat i sense cap membre del govern de la Generalitat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Santiago Posteguillo i Ayanta Barilli durant la gala dels premis Planeta. EFE/Andreu Dalmau

L'edició del LXVII Premi Planeta ha comptat aquest any amb una participació rècord a la història del guardó: 642 novel·les presentades, davant les 634 de l'any passat. El Premi Planeta de Novel·la 2018 està dotat amb 601.000 euros per a l'obra guanyadora i 150.250 euros per al finalista.

El premi coincideix amb un aniversari significatiu: fa un any que Planeta va traslladar la seu jurídica com a conseqüència de les circumstàncies polítiques que es van viure, i es continuen vivint, a Catalunya. No ha tornat, ni té cap intenció de fer-ho, va assegurar Josep Creuheras, president del grup Planeta, durant l'habitual roda de premsa anterior al premi. "Les condicions d'inseguretat política no han canviat". No obstant això, Creuheras va destacar que a escala operativa "el canvi no havia tingut cap transcendència".

El Premi Planeta és una bona catapulta per a les vendes, definitivament: el 2017, entre el finalista del premi i el guanyador, es van aconseguir vendre 43 milions d'exemplars, unes xifres astronòmiques si es té en compte la delicada situació de la venda de llibres.

Una novel·la de romans per entendre el present

El guanyador d'enguany, Santiago Posteguillo (1967), és un escriptor valencià que escriu sobretot, novel·les ambientades en l'antiga Roma. També és professor titular a la Universitat Jaume I de Castelló, on dóna classes de literatura anglesa.

El valencià s'ha emportat el guardó amb la novel·la Yo, Julia, presentada com El ascenso, que narra l'ascens fulgurant d'una dona en un món d'homes immersos en el poder polític. "Yo, Julia comença al final de la pel·lícula Gladiator. Sempre m'ha interessat entendre Roma, el passat, per poder entendre el present", va dir durant la roda de premsa posterior al sopar.

La gran sorpresa de la nit va ser el premi finalista, per a la filla de l'escriptor Sánchez Dragó, Ayanta Barilli (1969), amb Un mar violeta oscuro, el seu debut com a escriptora. "Una nova veu en la narrativa espanyola que es convertirà en la veu de moltes dones", segons el jurat.

Un mar violeta oscuro és una història de lluita, supervivència i superació de tres generacions de dones d'una mateixa família (besàvia, àvia i mare), a les quals una figura masculina aboca a la bogeria. Un viatge al passat polifònic dividit en tres parts on la ficció i la no-ficció s'entrellaça de manera constant. "La meva novel·la va de dones que es relaten a elles mateixes, però també és un cant a la reconciliació entre homes i dones, totalment necessari", va dir Barilli. Un Sánchez Dragó visiblement emocionat i amb veu tremolosa va acompanyar Barilli en tot moment i va dir que quan va acabar de llegir la novel·la de la seva filla va tenir "la mateixa sensació que quan vaig acabar de llegir Cien años de soledad", de Gabriel García Márquez.

Mateix escenari, diferents circumstàncies

A la gala de l'any passat, Ana Pastor, presidenta del Congrés dels Diputats, va arribar al Palau de Congressos acompanyada de Santi Vila, ara desterrat de l'esfera política catalana, i de Creuheras, qui durant el sopar va seure entre Pastor i Vila. Es va considerar significatiu.

Aquest any també va aparèixer Vila, igual de somrient que l'any passat. També hi eren Artur Mas, José Montilla i Ada Colau, que fins a última hora no va confirmar la seva assistència. A la taula, Montilla al costat de Colau i davant, Mas, marcant la diferència política que els distancia des de fa temps. Iceta estava en una altra taula. Un Manuel Valls una mica descol·locat intentava trobar el seu lloc en l'escena política (i cultural) catalana.

A diferència de l'any passat, on els convidats polítics tenien ganes de parlar, en aquesta edició ha regnat el mutisme pel que fa a l'ambient polític. Preguntat per aquest diari sobre si els partits independentistes a Madrid haurien de donar suport als pressupostos de Sánchez i sobre què hauria de fer el govern català en cas que finalment hi hagi condemna als presos polítics, l'expresident Mas no es va voler pronunciar. "El Premi Planeta és un premi literari amb molt de renom que atrau molta gent del món de la cultura, com ha de ser i celebro que s'hagi fet un any més a Barcelona i que tingui recorregut de cara al futur", va dir als companys de laSexta.

Tot i que l'ambient es notava més distès que l'any passat, la classe política catalana va optar per no obrir la boca davant les circumstàncies polítiques que viu el país. Això sí, no hi havia cap membre de l'actual govern de la Generalitat.

Noves tendències

Durant la roda de premsa anterior al premi, que es va celebrar al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, Juan Eslava Galán, portaveu i membre del jurat (integrat per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López), va dir que la novel·la històrica i la policíaca, estaven donant pas a novel·les de temàtica "més femenina", sense especificar exactament el què això significa.

Una altra tendència que s'està donant és la de potenciar els continguts audiovisuals relacionats amb els llibres i la de la proliferació d'una escriptura més audiovisual, amb més imatges. La convergència de nous models de negoci ha portat la convergència de nous continguts, van assegurar els membres del jurat.

El llibre imprès, malgrat es pugui pensar el contrari, continua sent el format més llegit i preferit pels lectors, sent la novel·la de ficció i la infantil – juvenil la que té més bona salut. També destaca la tendència a l'ús de la primera persona, que intenta buscar més complicitat amb el lector.

Durant la roda de premsa anterior al premi anterior al premi, Creuheras va identificar els tres objectius a aconseguir en l'àmbit del món editorial: en primer lloc, fomentar un pla de llibreries nacional, ja que aquestes són "el pont entre l'autor i el lector". En segon lloc, respectar l'obra dels autors i lluitar contra la pirateria, que en aquest últim any ha crescut un 12%. De fet, va assegurar que s'han produït 420 milions de descàrregues de llibres, el que vol dir que a cada minut es descarreguen 800 llibres de manera il·legal. Per últim, es va mencionar la necessitat que proliferin els plans específics per fomentar la lectura. En aquesta direcció, es va demanar a les institucions i als governs que prestessin més atenció al sector del llibre i a tota la cadena del món editorial, en general.