Say it loud [Aixeca la veu] és un dels principals festivals de música negra d'Espanya i la prova que no només ens obrim de mires sinó també de braços per abraçar aquest fenomen musical, un gènere líquid ampli i fluït. Se celebrarà a Barcelona, del 18 al 31 d'octubre, però visibiliza una nova 'moguda', ni barcelonina ni madrilenya, sense gentilici – del que passa en la música mentre els focus apunten al indie, i l'electrònica i el techno viuen una segona joventut.

Qui són aquesta moguda de la música negra d’avui? Ezra Collective, Compota de Manana, Lady Avocado, Beltza Naiz, Sister Nancy, Coely, Deadly Dragon & Screechy Dan. Tots ells a Barcelona pel Say it Loud, que arriba a la seva desena edició amb una maduresa que, si més no, s'expandeix: artistes més internacionals i en múltiples escenaris.

Perquè, què és la música negra? La que té arrels a l'Àfrica, diuen. Un continent sencer on es toca i es canta en tot tipus de claus, amb tot tipus de ritmes, lletres, propòsits. La música negra no existeix, no és un gènere diuen uns altres. Ho són el reaggae, el hip-hop, el jazz, l’R&B, el soul i fins al afrobeat. Ho són? Els gèneres musicals emergeixen i es liquan.

Say it Loud és l'única etiqueta que ha escollit aquest festival de música per explicar-nos això de la moguda abans que ens la perdem. Com si d'un epígraf es tractés, ha convidat a grups diversos, amb noms que els que ja estan dins d'aquest moviment celebren i animen al aquells que encara s'han quedat a l'escletxa de la porta, a entrar i apuntar-s’hi.

La filosofia del festival és inclusiva en la celebració de la diversitat. La racialización i la negritud en tota la seva esplendor i riquesa. Say It Loud entén la cultura com un fet intrínsec a totes les persones i comunitats, sovint relegat a ser un mer element accessori de l'ocupada vida moderna. El projecte vol posar la cultura al centre del quadre i reivindicar el paper que l'art té com a vertebrador de les comunitats i de les idees transformadores.

El festival va arrencar el divendres a la nit amb una sessió única d’Ezra Collective, un dels grups de referència dins de la nova escena jazzística del Regne Unit. Una mescla talentosa, professional i gens estricta entre afrobeat, hip-hop, funk i jazz que s'entrellaça i desenllaça en un Londres permissiu i experimental. El seu últim àlbum, The Philosopher va ser considerat millor disc de jazz del 2017. I és que justament un dels objectius del cicle és acostar artistes internacionals que, sovint, no han tocat mai al nostre país. Si Barcelona aspira a l'escena jazzística de Londres, el Say it Loud aspira a ser una revelació com a festival del tamany d’Ezra Collective com a artista.

La del dissabte va ser la primera nit completa, i va ser en obert i a l'aire lliure, a Poblenou davant d'una Torre Agbar il·luminada. Un marc amb (gairebé) passat industrial, tractant de manegar amablement una gentrificación (en procés). Un lloc perfecte per al recordatori que la diversitat ens fa més rics, que cal cuidar-la i trobar com articular-la en la comunitat on vivim.

La sessió gratuïta va començar a les 17:30h amb Mr Stromboli en un espectacle familiar perquè els vianants la trobessin per casualitat, i va continuar fins a passada la mitjanit per a que d’altres es deixessin portar fora de la seva zona de confort a descobrir escenaris inesperats amb música d'alta qualitat.

Va prendre les regnes de la nit el rap de Big Menú, de qui els crítics diuen que ha retornat la fe en un producte de qualitat per aquest (sub) gènere musical. Quan ja es feia de nit viatjàvem cap a New Orleans amb el vent-metall d'Alibabrass, per seguir direcció sud al continent americà i anar a parar al Carib amb Compota de Manana, amb el seu desplegament de trompetes i una percussió potent. El ritme llatí va continuar de les mans de la Dj colombiana Lady Reclamat.

Passaran per aquests escenaris en els propers deu dies Sister Nancy, una de les veus més influents del panorama reggae internacional, una autèntica llegenda viva; Coely, una autèntica revelació a cavall entre rap, soul, R&B i electrònica; Blitz The Ambassador, músic i cineasta ghanés que porta líriques conscients i ritmes que connecten els seus dos mons: el hip-hop americà i les tradicions musicals africanes. Entre d’altres, és clar.

Més enllà d'un festival de música

Que qui s'interessa per la música negra? Qualsevol podria fer-ho, si s'ha de jutjar pel públic. Persones de totes les grandàries, colors i contextos, amb tot tipus d'acompanyants i complements, que van moure el cap al ritme de la música fins que els seus propis peus es van sumar a la festa. És fruit de la deslocalització del festival: sis escenaris, llocs comuns dels barcelonins, sovint espais públics gestionats pels propis veïns. 'Cultura, ciutat, comunitat' són els tres pilars del festival, entenent comunitat des d¡aquesta pertinença, més enllà dels límits físics de qualsevol tipus, també els de barri o districte.

Darrere de l'escenari, i també darrere de la barra o els stands del festival, aquesta filosofia emana. Un bar a càrrec de Aterevents que ofereix productes artesans cooperatius o de proximitat a preus assequibles on tot el material que s'utilitza és biodegradable (també els gots!, anuncien en la pissarra). El festival és de fet projecte de la cooperativa Quesoni, que aposta per l'economia social. Entre les parades estan presents Diomcoop o el Sindicat de Manters, la llibreria cooperativa Pebre Negre, els serveis econòmics de Coop57.

Say it Loud diu ben alt que l'art és vertebrador de les comunitats i de les idees transformadores. Més enllà dels concerts, s'ofereixen xerrades, exposicions, tallers o projeccions, com l'estrena del documental sobre el projecte transmedia Black is Beltza de Fermin Muguruza, amb la presència d'Amaia Jackson i Muguruza o la presentació del documental The Bass of Women i taula rodona sobre la participació de les dones en l'escena Reggae. El que Say it Loud vol mostrar és tota la riquesa i la influència de la música i la cultura afroadescendent en una ciutat mediterrània del segle XXI.