Público
Público

El sec hivern obre el debat sobre el futur i la sostenibilitat de les estacions d'esquí catalanes

Ecologistes critiquen la insostenibilitat de les estacions d’esquí per “l’espoli” d’aigua que fan pels canons de neu, mentre les administracions públiques defensen el seu impacte positiu en el desenvolupament econòmic de l’àmbit rural del Pirineu.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'estació d'esquí de la Molina.

Els assolellats dies d’hivern no només han mostrat una càlida estampa nadalenca, sinó que també han deixat les estacions d’esquí amb molt poca neu. De fet, no ha nevat al Pirineu ni al desembre ni en el que portem de gener, segons els mesuraments oficials de Meteo.cat. I la que hi és, o és “vella” -la que aguanta d’altres nevades de finals de novembre- o ha estat generada amb canons de neu artificial: les pistes d’esquí innivades.

L’estació de la Molina, per exemple, només té a hores d’ara un 54% de pistes obertes, que representen un total de 35 quilometres esquiables. L’estació, tanmateix, té fins a 513 canons de neu que permeten innivar 38 pistes (el 59% de tota l’àrea esquiable). Des de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l’empresa pública que gestiona La Molina i quatre estacions d'esquí més -que van ser rescatades amb diners públics i ara pertanyen al patrimoni de la Generalitat, malgrat que totes generin pèrdues anuals-, han lamentat en diversos comunicats tant “les temperatures més altes del normal” com “les dificultats amb la neu a la Molina”.

De moment, han estat esmenades en gran part gràcies a la producció de neu. Ara bé, el cost econòmic és alt: més d’un milió i mig d’euros, l’any 2017, per produir neu. També l’ecològic: per cada metre cúbic d’aigua, només s’obtenen dos metres de neu (a banda dels compostos químics amb els que es barreja l’aigua).

La manca de neu natural, fins i tot, ha obligat a mantenir tancada l’estació de Tavascan, des de la qual han hagut de desviar les reserves de forfets i hoteleres que ja tenien contemplades a altres zones de la comarca del Pallars Sobirà. Altres estacions com la Vall de Núria tan sols tenen, segons dades d’aquesta setmana, el 55% del domini esquiable actiu. Mentre que altres estacions tenen una situació millor, com ara Espot i Port Ainé, que superen el 75%.

Un 33% de la neu habitual

Aquesta càlida climatologia està detectada i confirmada pel Meteocat. Aleix Serra, tècnic de l’Institut de Metereologia de Catalunya, explica a Públic que l’estació de control que tenen al Port de Bonaigua -a 2.260 metres d’altitud- hi ha actualment 31 centímetres de neu, quan la mitjana en aquestes dates de l’any seria d'entre 80 i 90 centímetres. “L’anomalia més gran s’està produint allà on se suposa que, en aquest moment de l’any, ja hi hauria d’haver una considerable capa de neu”. Es tracta de la part occidental del Pirineu i la vall d’Aran. Aquesta absència de nevades és deguda a la manca de precipitacions i a les temperatures més altes del normal. “Hem tingut un desembre anticiclònic, que genera un procés d’inversió tèrmica: a la muntanya hi havia temperatures altes, mentre que a l’interior del territori es desplomaven les temperatures i es concentrava molta boira”, afegeix.

En tot cas, no és la primera vegada que Catalunya registra un hivern càlid. Sense anar més lluny, també ho va ser el d'inici de 2016, així com els de 2012 i 2007. Encara és molt d’hora per avaluar aquesta tendència com a conseqüència directa de l’escalfament global, però és evident que les expectatives d’aturar el canvi climàtic no són –ara per ara- massa optimistes. La desaparició de glaceres pirenaiques en són una mostra. Aplicat a les temporades d’esquí, es calcula que difícilment es podrà esquiar amb neu natural sota els 2.000 metres d’altitud.

Aigua pels canons de neu artificial

La manca de neu natural multiplica la necessitat de fabricar-ne d’artificial. I conseqüentment, es multiplica el volum d’aigua extreta del Pirineu i el consum energètic. Aquesta és la denúncia de Joan Vàzquez, president del col·lectiu ecologista Ipcena, qui creu que la sostracció dels recursos hídrics, a més a més, “altera les pluviometries i el cicle hidrològic en la muntanya”. Igualment, a mesura que l’escalfament global s’agreugi, apunta Vàzquez, encara serà més necessària la fabricació de neu, tot intensificant l’extracció de recursos naturals.

Tanmateix, el director de l’Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya, Joaquin Alsina, relativitza l’impacte i creu que no és rellevant: “L’aigua, per la producció de neu en el sector de l’esquí, és equivalent a fer servir aigua per al reg a l’agricultura”. Un recurs amb el que sostenir una activitat econòmica. En tot cas, apunta, “el percentatge de pistes amb canons de neu al nostre país és molt inferior al dels països alpins (Àustria, Suïssa, França, Itàlia, etc.) i també als països nòrdics, com Noruega, Finlàndia, etc”.

Cada estació te autoritzat l’ús d’una quantitat determinada d’aigua per temporada. I en temporades llargues com aquesta -la Setmana Santa no arriba fins a finals d’abril- cal dosificar-la. Però l’extracció de l’aigua no és l’única critica dels ambientalistes. Des de l’entitat estatal Ecologistes en Acció també critiquen la pèrdua de vegetació i alteració dels rierols, així com els desenvolupaments urbanístics que sempre acompanyen les estacions (accessos viaris, túnels, aparcaments, habitatge, hotels, restaurants, canalitzacions, cablejat, sistemes de residus...).

L'estació de Port Ainé. PORT AINÉ.

Més fred i més neu, a finals de gener

En tot cas, des del Meteo.cat vaticinen una caiguda de les temperatures cap a finals de gener, cosa que ressituarà l’hivern en termes habituals als d’altres anys. Aleix Serra assegura que el gener ja no està sent tan càlid -amb la davallada de temperatures per l’entrada d’aire fred de la setmana passada- i que a finals de mes s’intensificaran la caiguda dels termòmetres. A més a més, el moment àlgid d’acumulació de neu (especialment al Pirineu gironí) arriba a finals de març i abril, juntament amb les pluges (sorprenentment, l’hivern és el període més sec en algunes zones del territori).

Per això, el director de l’associació de pistes d’esquí, Joaquin Alsina, es mostra prudentment optimista sobre la seva percepció de com anirà la segona part de la temporada: “Malgrat que sempre sigui arriscat fer pronòstics sobre el futur, les previsions ens diuen que el febrer estarà ja dins la normalitat de l’hivern, pel qual esperem acabar la temporada amb bones dades d’afluència i d’ingressos”.

De fet, el sector no es mostra descontent, malgrat la manca de neu. La vicepresidenta del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Anna Panisello, explica: “La temporada està sent molt bona, per la poca neu que hem tingut, acostant-nos a una ocupació hotelera del 80%”. A més a més, el fet que Setmana Santa caigui enguany tant tard -cap al 19 d’abril- allargarà la temporada. “Esperem que la gent no canviï el xip amb la platja, i a l’abril que encara vulguin venir a fer esport de muntanya”, afegeix Panisello.

Genera molt benefici a la comarca, però també molt de dèficit a FGC

Segons diversos estudis, l’impacte econòmic del turisme de la neu és notable. Investigadors del centre d’estudis Sports Lab -de la Universitat Pompeu Fabra- el xifren en el 20% del PIB dels municipis que acullen estacions, així com en el 12,2% del PIB de la comarca de Pallars Sobirà i el 5,5% de la Cerdanya. I per això estaria justificada l’elevada inversió pública (segons xifres disponibles de 2017, les estacions d’esquí havien generat un deute global a FGC d’uns 60 milions d’euros).

Tal com apuntava l’anterior director de FGC en declaracions Públic l’any 2017, “el tema no és si una estació és deficitària o no, sinó que la compensació pel territori és gran i genera llocs de treball” en restaurants, hotels i estacions empreses derivades. I ho equiparava a la necessitat d’implicació del sector públic “en educació i salut”.

En canvi, sectors populars de la zona no ho veuen així. “És una obscenitat que amb les retallades en educació i salut que hem tingut, estiguem regalant diners a les estacions d’esquí”, afegeix l’ecologista lleidatà Joan Vàzquez. “Les estacions públiques tenen pèrdues anuals d’entre 10 i 12 milions d’euros i ningú s’escandalitza”, afegeix. Per això, demana la fi de les subvencions públiques al manteniment de les estacions, malgrat l’impacte econòmic positiu que generin al sector privat local de la comarca.

Caldria tancar totes les estacions? “No cal, en poden quedar algunes, més especialitzades en esquí de fons, o les que ocupen menys superfície”, apunta, alhora que aposta per un altre tipus de desenvolupament rural: recuperar la indústria ramadera, potenciant la vaca bruna i l’ovella xisqueta, que són les varietats locals pirenaiques; el teixit de la llana d’aquestes ovelles; l’agricultura ecològica amb una escalabilitat augmentada; la indústria forestal, amb una serradora en condicions i la reimplantació d’una assecadora de les fustes...

Jocs Olímpics d’Hivern?

Una darrera amenaça sobrevola el Pirineu: els Jocs Olímpics d’Hivern. Aturats actualment per l’alcaldia d’Ada Colau a Barcelona, és un tema recurrent i gens descartable pel futur. Així ho consideren (i hi denuncien) des de la plataforma Salvem el Coll, que reuneix els contraris al nou projecte de FGC a Bagà (Berguedà): un telecadira que ha d’enllaçar l’antiga estació de Coll de Pal amb La Molina.