El 'secret' per fixar el preu de la llum

L'onada de fred, pluja i neu registrada en els darrers dies ha provocat un repòs a les reserves dels embassaments catalans. Aquestes van començar l'any fregant el 40%, xifra que se situa al llindar de l'activació del decret de sequera. Tot i això, les baixes temperatures no han ajudat a rebaixar el cost de l'electricitat i el mes de febrer es tancarà amb una pujada del preu de la llum superior al 2%. D'aquesta manera, segons els càlculs de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la factura mitjana mensual d'una llar s'encarirà 1,16 €. En un context de més disponibilitat d'aigua, l'equació "menys costos per produir electricitat igual a menys despesa pel consumidor" segueix sent una possibilitat remota. La resposta es troba en el sistema de pool que serveix per calcular el preu al qual els ciutadans paguem el rebut de la llum i que s'actualitza diàriament.

El mercat elèctric majorista és on les companyies de distribució elèctrica compren cada dia l'electricitat que es consumirà l'endemà. A finals de gener, el mercat fixava els preus més alts dels darrers cinc anys. El valor que estableix la subhasta diària del pool elèctric suposa un 40% de la factura que assumeixen els ciutadans. En aquesta, es compara l'oferta i la demanda per determinar el preu i l'última empresa que licita marca el preu que després apliquen totes. Tal com assegura el professor de la Universidad Pontificia i autor del llibre Presume de entender las facturas de la luz y el gas, José Luis Sancha, "totes les centrals elèctriques acaben cobrant per la llum el que els hi costa la més cara".

Amb aquest mètode, només un 35% de la factura correspon als costos de producció. En canvi, més del 50% són costos regulats, com els impostos o el famós dèficit de tarifa, que equival a l'excés de capacitat instal·lat per les firmes distribuïdores.

CONSUM, CABAL I REG

A 26 de febrer, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) determinava que les reserves dels embassaments de Catalunya se situaven al 48%, allunyant momentàniament el perill del decret de sequera. L'organisme aclareix que "la situació de prealerta que vam viure a principis d'any a Catalunya ens va fer activar la depuradora de l'Hospitalet de Llobregat i augmentar la producció de les dessalinitzadores per reduir el consum dels pantans".

Per espantar el fantasma de la sequera, l'ACA també comenta que s'ha incrementat la utilització d'aigua regenerada. "El cabal l'hem obtingut sotmetent l'aigua sanejada a les depuradores públiques a un tractament de regeneració per aconseguir els nivells requerits". Durant el 2016, Catalunya va usar 30,5 hectòmetres d'aigua regenerada, un 4% més que un any abans. Una vegada adaptada, l'aigua regenerada es destina al reg agrícola, les zones urbanes, la neteja de carrers o la generació de cabals per usos industrials.

La situació de sequera cíclica ha generat una davallada de la producció elèctrica. Així ho constaten les dades facilitades per Endesa Catalunya. El 2017 es van generar 2,8 milions de megawatts per hora, el que suposa un 7% menys que el 2016. Així mateix, el volum hidroelèctric emmagatzemat (les reserves dels pantans) va baixar del 54 al 40%. La companyia atribueix el descens "a les poques pluges, que han provocat que les reserves siguin força inferiors". Endesa recorda que abans de produir energia hidroelèctrica s'han de cobrir tres necessitats essencials de l'aigua emmagatzemada: el consum de boca, el cabal ecològic dels rius i el regadiu agrícola. Per aquest motiu, 2017 va ser un any de baixa producció hidroelèctrica.

EL CONTROL DELS SERVEIS PÚBLICS

"La recuperació del volum dels pantans és una molt bona notícia, però hem de continuar advertint que hi ha una quantitat important de minicentrals hidroelèctriques que es troben abandonades o desaprofitades", lamenta Eloi Nolla, responsable d'energia de l'entitat Ecologistes en Acció. Nolla posa com a exemple la central hidroelèctrica de Gaià a Tarragona, "on Repsol s'apropia de l'aigua per subministrar la seva refineria".

Aquesta pràctica, segons el representant d'Ecologistes en Acció, posa sobre la taula la necessitat de què serveis bàsics per la població, com la llum i l'aigua, estiguin amb mans públiques. "A més de la gestió dels recursos, el problema bàsic rau que les administracions han d'intensificar les polítiques d'estalvi i eficiència". Mentrestant, Nolla assenyala que a l'Estat espanyol es paga la llum al preu més car de la Unió Europea (UE). "Amb el pool elèctric que hi ha, el preu mai prové dels costos i es cobra més per la generació que pel servei".

En 10 anys, la pujada del rebut de la llum ha superat el 75%, establint-se un rècord a la UE. "El sobrecost de la tarifa no ve reflectit per un creixement del consum". Des de l'inici de la crisi, els ciutadans catalans han gastat un 3% menys d'electricitat. Nolla precisa que la dada és fruit de la situació econòmica i no de les mesures d'estalvi. "Si s'implantessin correctament, la rebaixa del consum podria arribar a ser del 40%".

La percepció de Nolla la ratifiquen les estadístiques de l'Institut Català d'Energia. Al gener, les companyies elèctriques distribuïdores van comercialitzar a Catalunya un total de 3.496 gigawatts per hora, un augment de només el 0,3% en relació al mateix mes de 2017. La facturació és superior un 4% en el sector serveis, però descendeix considerablement en l'àmbit domèstic i en l'industrial.

Les empreses industrials són les úniques que gràcies a l'ús de les tecnologies han aconseguit estalviar electricitat en els darrers anys. Des d'Ecologistes en Acció ho atribueixen "a la necessitat de mantenir els seus comptes de resultats en una conjuntura de preus més alts". Els ciutadans no han seguit aquesta tendència. La manca de promoció de l'estalvi i la pedagogia dels sistemes de calefacció, aïllament i aire condicionat que haurien d'impulsar les administracions en són la causa.

Sigui com sigui, la fixació diària del preu de la llum mitjançant el sistema del pool continua allunyada de la realitat del mercat elèctric que, per molt que s'expliqui, continua sent un secret. Algunes associacions d'usuaris han organitzat compres col·lectives de llum i gas per beneficiar-se'n de preus més ajustats. Però una vegada més, l'última paraula la tenen les companyies que poden deixar la licitació deserta si l'import proposat no els satisfà.