Público
Público

Amiant al metro La Seguretat Social reconeix la primera incapacitat absoluta a un extreballador del Metro exposat a l'amiant

L'antic treballador, ara jubilat, pateix un càncer de pulmó, que segons ha reconegut la Seguretat Social s'hauria originat com a conseqüència de les dècades en contacte amb l'amiant, un material altament cancerígen. El Col·lectiu Ronda recorda que hi ha vuit expedients oberts de malalts de càncer o amb malalties respiratòries per l'exposició a l'amiant al Metro. 

Ángel Muñoz, del comitè d'empresa de TMB, el treballador malalt Antonio i l'advocat del Col·lectiu Ronda Jaume Cortés. Eurpa Press

públic i agències

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha reconegut per primer cop l'origen professional del càncer de pulmó que pateix un antic treballador del Metro, que durant dècades va estar exposat a l'amiant. A l'afectat, l'Antonio, l'INSS li ha atorgat una incapacitat permanent en grau absolut, el que implicarà un recàrrec a la pensió i el pagament d'una indemnització per part de l'empresa, TMB. La decisió, però, encara es pot recórrer. 

El treballador, ara jubilat, va treballar al Metro de Barcelona entre el 1975 i 2011. Ho feia als túnels de la infraestructura, reparant combois, una tasca que implicava un contacte permanent amb l'amiant, sense que hi hagués cap mena de protecció. A la llarga, aquesta exposició al material li hauria provocat desenvolupar un càncer de pulmó, segons ha certificat l'INSS. 

En una roda de premsa, acompanyat de l'advocat del Col·lectiu Ronda Jaume Cortés, i el membre del comitè d'empresa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) Ángel Muñoz, l'Antonio ha explicat que ni ell ni els seus companys mai van tenir accés a proteccions per col·locar plaques d'uralita: "Es veu que costava diners i l'empresa no volia reconèixer que el túnel estava brut". Les plaques que es van posar en aquest túnel servien per aïllar els estacionadors, espais que s'utilitzen per apartar els trens i reparar-los quan s'espatllen durant el dia. Durant la feina, els treballadors havien de perforar les plaques, pel que van respirar i tocar la pols que se'n desprenia.

El treballador, a més, ha assegurat que vol ajudar a fer conèixer els riscos que comporta l'exposició a l'amiant. Assegura que ni ell ni els seus companys sabien que la uralita era dolenta quan hi treballaven, però que l'empresa sí que ho sabia. L'Antonio va començar a tenir tos seca l'agost d'ara fa un any, i com que no li passava, va anar al metge, on van trobar una taca al pulmó que va resultar ser un càncer. "La meva odissea és anar cada 15 dies a l'hospital a fer-me tractaments. I aquí estem".

Vuit expedients oberts per exposició a l'amiant

L'advocat del Col·lectiu Ronda, que coordina l'equip legal i que està assessorant la plantilla de TMB, ha sostingut que fa deu mesos van advertir dels riscos que existien i existeixen per als treballadors del metro de Barcelona, i que ara ja hi ha deu expedients administratius per a vuit treballadors que estan exposats a l'amiant: "El que dèiem s'està complint". L'empresa, almenys fins ara, sempre ha menystingut la gravetat de la problemàtica.

Jaume Cortés ha detallat que els vuit expedients oberts són per incapacitat permanent per càncer de pulmó: quatre treballadors del Metro de Barcelona que van morir, tres per càncer de pulmó i un de pleura, i que denunciaran les seves vídues; un altre treballador amb càncer de pulmó, un cas que està en fase de recurs, i dos malalts per asbestosis -una afectació pulmonar-, un dels quals és treballador en actiu i es troba en baixa mèdica.

A més, també ha remarcat que els expedients mostren que la presència de l'amiant també va afectar aquells que feien manteniment de les vies, en les quals van quedar residus d'uralita. "La realitat és tossuda i l'amiant no perdona", ha valorat Cortés, qui també ha assegurat que d'aquí a deu mesos no seran deu expedients sinó que poden arribar a ser-ne 20. Cortés ha afirmat que els processos judicials seran llargs i que potser no els guanyen tots, però que a la llarga s'anirà reconeixent la realitat.