Público
Público

Sentència del judici de l'1-O La imminència de la sentència accelera el trasllat a Catalunya d’agents antiavalots de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional

La previsió és que el dos cossos sumin un total de 1.500 agents extres en previsió de les mobilitzacions que s'engeguin quan es conegui la sentència del Suprem sobre el judici de l'1-O. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Un guàrdia civil durant la jornada de l'1-O de 2017. (ARCHIVO | EFE)

Com ja va passar durant els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, Catalunya viu un desembarcament d’agents antiavalots de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional provinent d’altres parts de l’Estat. Ara, en previsió de les mobilitzacions que arrenquin quan el Tribunal Suprem anunciï la seva sentència sobre el judici del Procés. Si fa dos anys, el trasllat va ser de 6.000 agents, el que va doblar el nombre d’efectius dels dos cossos estatals que habitualment hi ha al Principat, ara la previsió és que arribi als 1.500, repartits entre 700 de la Guàrdia Civil i 800 policials, que es desplegaran a les principals ciutats catalanes, sobretot a Barcelona.

Diverses unitats d’intervenció policial (UIP), els antiavalots de la Policia Nacional, ja van arribar a Catalunya fa un parell de setmanes. També hi haurà un reforç de la Unitat Central d’Intervenció (UCI) del mateix cos, que es faran càrrec de la vigilància del pas fronterer de la Jonquera, a l’Alt Empordà. El reforç policial ja seria de 500 agents, amb la previsió que s’incrementi els propers dies. En principi, els antiavalots de la Policia s’encarregaran de custodiar edificis de titularitat estatal, com la Delegació del Govern espanyol, la prefectura superior de la Policia, comandàncies i casernes i també seus de tribunals.

Aquest dimarts ha arrencat el trasllat dels agents dels grups de reserva i seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil. L’institut armat també desplaçarà agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Comandància (USECIC). Segons informa Europa Press, citant fonts del cos, el volum del dispositiu pot modificar-se a l’alça en funció de l’evolució de les protestes si, com sembla, hi ha una sentència condemnatòria als presos polítics. Els agents d’ambdós cossos s’allotjaran sobretot en instal·lacions del Ministeri d’Interior, com ara casernes, si bé també n’hi haurà que estaran en hotels. Actualment, la Policia Nacional té a Catalunya 3.300 agents, mentre que la Guàrdia Civil en suma uns 3.500. Ambdós cossos han augmentat la seva presència amb relació a la que tenien mesos abans de l’1-O.

L’actuació policial anirà coordinada amb els Mossos d’Esquadra, que bàsicament desplegaran les seves unitats antiavalots, és a dir, els agents de la Brigada Mòbil (Brimo) i de l’Àrea de Recursos Operatius (Arro). En principi, la previsió és que sigui la policia catalana la que s’encarregui del control de les mobilitzacions al carrer. De fet, aquest mateix dimarts, les cúpules dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya s’han reunit a Barcelona per coordinar l’operatiu de resposta a les mobilitzacions post-sentència.

Segons informa Efe, a la reunió, a la que s’han planificat els mecanismes de coordinació per protegir edificis i infraestructures considerades sensibles, hi ha assistit el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, així com Pedro Garrido i José Antonio Togores, responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya, respectivament. Entre els edificis en què es vol reforçar la vigilància hi ha l’aeroport, determinades estacions de tren o el Parlament de Catalunya.