Público
Público

Sentència del Suprem El Suprem condemna els dirigents independentistes a entre 9 i 13 anys de presó per sedició

La condemna més elevada, de 13 anys, és per a Oriol Junqueras; als exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull els han caigut 12 anys; a Carme Forcadell, 11 anys i sis mesos; a Joquim Forn i Josep Rull, 10 anys i sis mesos; i a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, nou anys. Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència, que no comporta penes de presó. 

Els dirigents independentistes jutjats pel Suprem. / EUROPA PRESS

PÚBLIC

Ja ha arribat l'esperada sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés i, com es preveia, ha estat dura. L'alt tribunal ha condemnat a entre nou i 13 anys de presó per un delicte de sedició els principals dirigents independentistes jutjats. La condemna més elevada és per a l'exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, a 13 anys. Per als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, la condemna és de 12 anys per a cada un. Als tres, com a Junqueras, també se'ls condemna per malversió. 

A l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell se li ha imposat una pena d'11 anys i sis mesos. Per als també exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull la pena és de 10 anys i sis mesos de presó. Els darrers condemnats a presó són l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, als que els han caigut nou anys de presó. A tots els condemnats a presó se'ls imposa una inhabilitació per a càrrec públic per als mateixos anys. Finalment, els exconsellers Dolors Bassa, Carles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència, que no és un delicte penal i, per tant, no són condemants a presó.

Segons informen Júlia Pérez i Alejandro López de Miguel, el tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena ha aconseguit l'anhelada unanimitat en la sentència donada a conèixer aquest dilluns -filtrada parcialment durant el cap de setmana. La decisió redactada per Marchena sosté que sí que hi va haver violència, requisit indispensable per condemnar per rebel·lió, si bé explica que els fets ocorreguts a Catalunya van ser insuficients "per imposar de fet l'efectiva independència territorial i la derogació de la Constitució en el territori català".

"Dit amb altres paraules, és violència per aconseguir la secessió, no violència per crear un clima o un escenari en què es faci més viable una ulterior negociació", recull la sentència.  El judici a l'Alt Tribunal va arrencar el 12 de febrer, i s'ha prolongat durant quatre mesos, fins al 12 de juny. Aquest dia, després de 52 sessions, Marchena va anunciar l'esperat vist per a sentència, acostant-se al punt i final del procés judicial que va arrencar la Fiscalia General de l'Estat el 30 d'octubre passat de 2017, quan es va querellar contra els líders de l'independentisme per rebel·lió, sedició i malversació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?