Público
Público

Set independentistes ferits a Manresa i una comarca sencera al punt de mira de la ultradreta

Activistes independentistes i anticapitalistes denuncien que militants de l'extrema dreta del Bages han protagonitzat accions violentes continuades a diferents municipis de la comarca. El CDR manresà convoca una concentració de rebuig als atacs contra set independentistes després de penjar una estelada a la plaça Onze de Setembre de la ciutat. Diari Públic parla amb una de les persones que va rebre els atacs per part de coneguts militants de la ultradreta.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Imatge del vídeo on apareixen els ultres intimidant els veïns del CDR. CCMA

Aquest vespre, a la capital del Bages hi ha convocada una manifestació antifeixista a les 20.00 h, a la plaça Onze de setembre. Veïns i veïnes s’hi reuniran per expressar el seu rebuig a les agressions que la nit d’aquest diumenge van viure set manresans antifeixestes, colpejats per militants d’ultradreta per haver participat a una crida del CDR de la ciutat. La preocupació dels manifestants va molt més enllà dels fets d’aquesta setmana: Manresa i tota la comarca del Bages fa temps que s’han convertit en un dels indrets on els grupuscles d’arrel feixista han manifestat més activitat, acompanyada amb agressions repetides contra independentistes i persones de l'òrbita antifeixista. Públic ha pogut parlar amb una de les set persones que va patir els últims atacs, qui prefereix mantenir l’anonimat del seu nom complet i utilitzar les sigles J.R.

En un principi, el CDR Manresa havia fet una convocatòria interna a les 23.00 h de la nit per penjar una estelada a la plaça, ja que el passat 6 de juliol havia estat arrancada per l’ultra Raul Macià, conegut a la comarca per participar del moviment feixista. Quan els veïns del comitè es disposaven a penjar la bandera, Macià, acompanyat d’altres militants de l’extrema dreta, va aparèixer amb un cotxe i una bandera espanyola des d’on van insultar als concentrats a crits de "guarros" fent anar la salutació feixista.

Davant la posició intimidatòria que van prendre els ultres, els veïns de la plaça van escampar per les xarxes el hashtag #alertaultra, l’etiqueta creada pel periodista Jordi Borràs que ja és d'ús habitual per demanar suport en aquesta mena de casos. És en aquest moment quan J.R. i altres manifestants responen a la crida i van a la plaça per fer pinya: "Quan jo vaig arribar, els ultres van marxar amb el cotxe. Sorprenentment, la policia local i els Mossos d’Esquadra també van marxar tot i que sabien que tornarien". Aquesta activista del moviment antifeixista de la comarca explica que, entre les persones que s’havien aplegat, van començar a vigilar els carrers i a fer "patrulla" per si tornaven a venir.

Finalment, quan el CDR ja desconvocava, segons relata J.R., el grup d’ultres torna a la plaça amb una bandera espanyola, una canya de fusta per penjar-la i una escala metàl·lica. Els veïns independentistes s’hi apropen immediatament: "Van treure el mòbil per filmar-nos. Va haver-hi un moment tens, una mena de persecució i llavors van començar les puntades de peu. Hi ha companyes que van rebre cops a la cara. Jo vaig rebre’n a la cuixa i a l'esquena”, diu J.R. Minuts després van arribar els Mossos d’Esquadra per dissipar la baralla i van identificar 17 persones. En total, set persones van acabar ferides a l’hospital, un d’ells menor d’edat, i tots ells han interposat denúncies contra els agressors. Del grup de ferits, no tothom era independentista, però tots ells formen part dels moviments socials de la vila i van respondre davant l'alerta.

Tant J.R. com el regidor cupaire de Manresa, Jordi Garcés, asseguren que es tracta de persones de l’òrbita de l’organització neonazi Hermanos Cruzados, als anomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR) contraris a la independència, i les organitzacions feixistes Democracia Nacional, Motard Rebels i Right Wing Resistence. Tot i que Garcés considera que no es tracta d’un grup fort, sí que reconeix l’efecte crida que generen a la comarca: "No són un grup extremadament nombrós. Es tracta d’unes 20 persones a tota la comarca, però quan convoquen fins i tot puja gent de fora. Hem vist coneguts militants d’ultradreta de Tarragona per aquí", explica.

Ara per ara els activistes de moviments socials de la comarca, sobretot independentistes i persones de l’òrbita anticapitalista, diuen estar a l’aguait. S’organitzen en una xarxa antifeixista de la qual formen part entitats com Unitat contra el Racisme i el Feixisme, però, tal com explica l’agredida d’aquest diumenge, no poden negar un cert neguit: "És una incertesa, perquè setmana rere setmana estem rebent. Si no és Berga, és a Santa Maria d’Oló, i si no, a Callús, o a qualsevol poble de la comarca. Podem convocar concentracions de rebuig, però són imprevisibles. No sabem com actuar, pillen a la gent desprevinguda. Ahir no pensàvem que això podia passar”, confessa.