Caminant pels carrers del Born i el Gòtic, dos dels barris cèntrics per excel·lència de Barcelona, els vianants es poden trobar amb diversos vestigis del passat de la ciutat. Un dels més curiosos són les carasses de Ciutat Vella, uns rostres tallats en pedra que representen les faccions de dones i homes amb cara de plaer.

Aquestes obres d'art ocultes sovint passen desaparecebudes o són ignorades per barcelonins i turistes. Tanmateix, guarden una història i una finalitat ben curiosa: allà on miressin les carasses hi havia un bordell. Addicionalment, la seva funció és tan peculiar com l'element en si. "A altres ciutats del Mediterrani generalment feien servir un fal·lus masculí per assenyalar un lloc de prostitució. En canvi, a Barcelona no hi apareixen aquests símbols", assenyala José Luís Betrán, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’origen de les carasses

Molta incertesa rodeja l'origen de les carasses, però es creu que es remunta al segle XVII. "Les carasses es podrien haver posat després de la Guerra dels Segadors, quan les tropes castellanes van prendre Barcelona", apunta Betrán. "S'haurien escolpit aleshores per indicar els llocs de prostitució als quals podien anar aquests soldats", els clients per excel·lència dels bordells, juntament amb els mariners que arribaven al port de la ciutat.

Un punt clar sobre el seu origen és que les carasses eren essencials per adreçar-se a una població que no sabia llegir. "Fins que no es comença a alfabetitzar la població, a finals del segle XIX i principis del XX, tot s'indicava a través d'imatges. Les carasses en són un exemple, així com ho són els noms dels carrers, que no s'escrivien perquè la gent no hauria sabut llegir-los", explica Oriol Garcia, dibuixant especialitzat en temes històrics.

"En aquella època, la tradició iconogràfica tenia un pes molt important. Els edificis amb certa vessant pública, com les catedrals, estaven plens d'imatges icòniques que feien referència a figures bíbliques i mitològiques", corrobora Betrán. Aquesta forma de transmetre la informació a través d'imatges i no paraules és en la què s'hauria basat, doncs, l'ús de les carasses.

Tot i que el temps s'ha encarregat d'erradicar la majoria d'aquests indicadors –així com els seus respectius bordells–, a Barcelona encara queden unes poques carasses que indiquen als visitants on s'haurien trobat amb un prostíbul anys enrere.

El rostre del carrer dels Mirallers

La carassa ubicada a la cantonada entre els carrers dels Mirallers i dels Vigatans és possiblement la més famosa de totes. Ulls entreoberts i en blanc delaten el rerefons eròtic de la figura, la qual indicava a aquells interessats que en aquell carrer trobarien un bordell.

El Papamosques

La infame carassa que es troba entre els carrers de les Mosques i Flassaders es coneix com a Papamosques, i marca la ubicació d'un antic prostíbul molt famós. De fet, sembla que el local era tan conegut que aquí es va originar la dita barcelonina "al carrer de les Mosques fan funció a les fosques".

El nas que assenyalava un prostíbul

Un dels bordells més amagats de la Barcelona Vella es trobava al carrer de les Panses, entre el carrer dels Canvis Vells i el de les Trompetes. Sota el balcó d’un tercer pis es pot veure la carassa més curiosa de totes, ja que només compta amb mig rostre: des de la barbeta fins al nas. La disposició i forma d'aquesta carassa fa pensar que amb la punta del nas marcava en quin pis en concret es trobava el bordell, a fi d'evitar molèsties als altres veïns de la finca.