El Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers Agrònoms, entre d'altres, han subscrit un manifest conjunt en què reclamen no perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d'energia fotovoltaica i lamenten la "manca de previsió, planificació i capacitat" de les administracions públiques per fer front a la transició energètica. Segons alerten, si continua aquesta tendència Catalunya veurà com augmenta la seva dependència alimentària. "No estem parlant d'un problema de la pagesia, estem parlant d'un tema estratègic de país, del proveïment crític d'aliments en un país amb baixa autosuficiència alimentària", argumenten.

En el manifest, les entitats asseguren que comparteixen l'objectiu d'avançar cap a la transformació energètica com a resposta al canvi climàtic i que l'assumeix com a "prioritari" des de fa molts anys. No obstant això, constaten que "Catalunya ha actuat amb molt endarreriment" i recorden que és el territori de l'Estat amb menys desenvolupament de les energies renovables.

"Ara s'ha evidenciat aquesta disfunció i es vol corregir de forma precipitada", lamenta el text, que afegeix que es fa en detriment de la producció d'aliments i que, en definitiva, també suposa una "desconsideració pels valors de l'activitat agrària".

El text –signat per la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya, ICEA (Institució Catalana d'Estudis Agraris) i IPCENA-EdC (Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural)- reitera que Catalunya té una dependència "molt elevada" i que això es tradueix en un grau de cobertura inferior al 50%, és a dir, "es produeix la meitat del que es consumeix", puntualitza.

Amb tot, les entitats assenyalen que mai s'hauria d'haver produït una competència entre dos "actius estratègics crítics", com són l'energia i l'alimentació i proposa, abans de destinar més hectàrees de conreu a l'energia fotovoltaica, que aquesta darrera s'instal·li en altres llocs "sense malmetre un recurs escàs com el sòl agrari". Per exemple, prioritzar la instal·lació de plaques en terrats d'habitatges i naus industrial, en espais agraris, en infraestructures viàries, en canals de regadiu o en espais forestals que abans havien estat agrícoles, entre d'altres.

D'altra banda, les entitats adverteixen que si continua la tendència de destinar terreny agrícola a l'energia fotovoltaica s'anirà cap a un escenari de pèrdua de llocs de treball, despoblament rural, encariment del sòl agrari i una manca de relleu generacional.