La sortida de la sequera encara no reverteix la mala salut dels boscos catalans

Tècnics forestals d'Agricultura han visitat durant les darreres setmanes parcel·les del Pirineu per avaluar la salut dels boscos catalans a través d’una xarxa de parcel·les (8x8CAT) amb 9.000 arbres. Ja han realitzat el 80% dels treballs de camp de la campanya de 2025 i la primera conclusió que han extret és que "la salut dels boscos catalans està empitjorant" i encara evidencien els efectes de la sequera. Les darreres dades completes són les del 2024, que mostren el doble d'arbres morts (3,4%) que el 2022 i el 2023. El cap de la secció de Sanitat Forestal d'Agricultura, Jorge Eras, ha dit que la gestió forestal afavoreix la vitalitat dels boscos i els permet afrontar millor situacions de risc com incendis forestals o sequeres.

La Xarxa de seguiment de boscos de Catalunya (8x8CAT) està constituïda per parcel·les distribuïdes per tot el territori català que s'analitzen des de fa 10 anys. Actualment, la xarxa té 383 parcel·les (8.976 arbres) separades entre si per una distància de 8 km.

Cada parcel·la està constituïda per 24 arbres. Se n'avalua la defoliació i fructificació i s'identifiquen els agents patògens que els puguin estar afectant. Amb aquestes dades, es pot establir si hi ha danys que estiguin afectant els arbres. A la xarxa 8x8CAT, l'espècie més abundant és el pi blanc amb 2.633 exemplars, i les alzines i carrasques amb 1.522 arbres.

La defoliació

La defoliació és la pèrdua de fulles respecte al nivell òptim, i és un dels principals indicadors de l’estat de salut dels arbres. L’any 2024 es va constatar que la defoliació havia empitjorat en 66 parcel·les (18%) i havia millorat en 25 (9%) respecte a l’any anterior. Des de 2020, quan es va completar la densificació de la xarxa 8x8CAT, s’observa una tendència lleu però sostinguda a l’empitjorament general.

Per aquesta raó, és fonamental mantenir un sistema de monitoratge estable i continu en el temps, que permeti disposar de diagnòstics rigorosos i anticipar possibles escenaris de risc. Les parcel·les es visiten cada any per avaluar l'estat fitosanitari, la regeneració i l'estat dels boscos. I cada 5 anys mesuren dades de diàmetre i d'alçada, entre altres per veure l'evolució i el creixement dels boscos.

Les zones més afectades de Catalunya són les Terres de l'Ebre o la costa del Garraf, però zones pirinenques, com avetoses de la Vall d'Aran s'estan veient "molt perjudicades" per la falta de precipitació o onades de calor, ha explicat el cap de la secció de Sanitat Forestal.

La gestió forestal afavoreix la vitalitat dels boscos i els dona eines per afrontar els incendis forestals

Jorge Eras ha explicat que disposar de diagnòstics rigorosos ha de permetre anticipar possibles escenaris de risc i ha afegit que "la gestió forestal afavoreix la vitalitat dels boscos i els dona eines per afrontar els incendis forestals". La silvicultura activa redueix la vulnerabilitat dels boscos davant plagues i malalties, i contribueix a prevenir-ne riscos associats, com ara l’augment de la càrrega de combustible i, per tant, la perillositat dels incendis forestals.

L’anàlisi dels tècnics confirma una tendència creixent de problemes fitosanitaris als ecosistemes forestals. Aquests impactes són provocats tant per condicions meteorològiques extremes (sequera, pedregades, ventades, tempestes) com per l’augment d’afectacions causades per plagues i malalties.

Una xarxa amb més de 8.500 arbres arreu de Catalunya

Els objectius que persegueix aquesta xarxa és realitzar un balanç periòdic sobre la variació de l'estat dels boscos, tant en l'espai com en el temps, i establir la relació amb els factors d'estrès, entre els quals la contaminació atmosfèrica o l'acció de determinats agents patògens. Aquest objectiu s'aconsegueix mitjançant el mesurament d'una reduïda sèrie de paràmetres sobre les condicions ecològiques de l'estació i la vitalitat de l'arbrat.

A més, també aporta dades sobre alguns aspectes de la biodiversitat forestal, els canvis en els ecosistemes forestals i la integració o harmonització amb altres sistemes d'informació forestal existents.