El fosfur d'alumini és un element químic que s'utilitza per frenar la presència dels conills a les gespes dels camps de golf, però que està prohibit als terrenys agrícoles per evitar els danys que fan els mateixos animals als conreus de vinya, olivera o fruita. La denúncia la fa Pere Roqué, responsable de l'organització agrària Asaja, i que forma part de la plataforma 'Pagesos o Conills', constituïda davant de l'emergència que viu el sector ramader davant les destrosses dels conills als camps de cultiu. L'entitat demana aplicar una dotzena de mesures per frenar l'impacte dels atacs dels animals, a més d'exigir l'ús del fosfur d'alumini a les infraestructures públiques o de xarxes nocturnes i indemnitzacions pels afectats. Amb aquest propòsit, els pagesos es van manifestar aquest divendres a Lleida.

A la problemàtica de la fauna salvatge, s'afegeix una caiguda del consum de la carn i uns costos de producció elevats que han derivat en la davallada de la cabana de conilles mares i el tancament de més de la meitat de les granges a Catalunya en només una dècada. D'aquí sorgeix la gran paradoxa: una plaga de conills a l'aire lliure que malmeten conreus i infraestructures de reg, mentre les explotacions es buiden d'animals.

Roqué recorda que, "tot i que els caçadors estan duent a terme una bona feina, la quantitat d'atacs dels conills fa que aquesta sigui insuficient". Davant la plaga, el pagès advoca per solucions basades en l'aplicació de sulfur d'alumini, que elimina els animals sense afectacions a la cadena tròfica, alhora que s'haurien d'implantar mesures compensatòries per les pèrdues econòmiques mentre no es redueixi la cabana i es deixi enrere l'episodi d'emergència cinegètica. "Ens trobem amb una invasió de conills i les persones que es dediquen a la cria dels animals ho han de deixar perquè no els hi resulta rendible". Igual que succeeix amb altres sectors agrícoles, com el cas de la fruita, Roqué admet que la caiguda del consum, unida a l'increment dels costos de producció, que s'han multiplicat per quatre, i no es poden traslladar al preu de venda final, ha deixat molt tocats els ramaders.

"Roseguen el nostre futur"

Amb el lema 'Pagesos o conills. Roseguen el nostre futur i el menjar de tots', els agricultors i ramaders es van mobilitzar aquest divendres a Lleida, demanant una sèrie de mesures recollides en un manifest. En aquest, reclamaven que les Zones Especials de Protecció d'Aus (ZEPA) tinguin les mateixes condicions de cacera que a la resta del territori, la subvenció dels xips dels furons i gossos de caça, la gratuïtat, mentre duri la plaga, de les llicències de caça, l'autorització a fer moviments de terres on hi hagi més densitat de caus i la indemnització pels pagesos afectats. Els representants de la plataforma 'Pagesos o conills', formada per Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Asaja i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), consideren que és el Departament d'Acció Climàtica qui hauria d'iniciar les accions. En aquest sentit, denuncien que "tot i trobar-se en una zona catastròfica i una emergència cinegètica, han trigat molt a trepitjar el territori".

Durant la presentació de la plataforma, els pagesos van advertir que "no hi ha hagut cap circumstància climatològica que ens hagi fet perdre tants diners com els conills i la nostra feina no és posar any rere any protectors o tanques ni tampoc manifestar-nos o fer tractorades perquè ens facin cas".

Caiguda lliure del nombre de granges

Més enllà de les dificultats amb relació amb la fauna i els atacs dels conills, el sector es troba amb altres handicaps. El més evident és l'evolució negativa de la xifra d'animals i granges. Segons les dades del Departament d'Acció Climàtica, l'any 2020 hi havia 138.400 conilles mares a Catalunya, el que representa un 58% menys que les 335.054 de l'any 2009 i un 65% per sota de les 398.402 del 1999. En el cas de la xifra d'explotacions, les estadístiques encara són més esfereïdores. El nombre de granges ha baixat un 58% entre 2009 i 2020. Ara només en queden 2.768. Respecte a l'any 1999, el nombre de granges ha davallat un 187,9%, quan hi havia 7.968.

L'emergència cinegètica afecta 75 municipis de les comarques lleidatanes de l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues, que són en total gairebé 1.500 quilòmetres quadrats. L'últim cens, fet a l'octubre de l'any passat, va constatar que en aquests municipis hi ha 123 conills per quilòmetre quadrat, un 34% més que el 2021, en què eren 92 exemplars, i l'objectiu és que aquesta xifra baixi a 50.

Davant de la declaració d'emergència cinegètica, la Generalitat de Catalunya vol incrementar el nombre de captures, fins a arribar a les 285.000 al mes de setembre, per reduir la superpoblació. De moment, el Govern assaja amb sistemes com batudes nocturnes i amb proves pilot d'un nou tipus de trampes que se situen entre els conreus i els caus. El Departament d'Acció Climàtica afirma que ja treballa en un inventari per a detectar els punts més afectats pels danys de conills a les infraestructures. Segons afegeix la conselleria, els tècnics estan planificant la revisió de diversos trams i talussos de carreteres que estan dins de l'àmbit de la declaració d'emergència cinegètica per a identificar les zones amb caus de conill.

D'aquesta manera i d'acord amb els titulars de les infraestructures, aquesta informació servirà per a determinar els tractaments que siguin necessaris per a l'adequada conservació de les infraestructures.

Tot i aquestes gestions, des de la plataforma 'Pagesos o conills' alerten que la situació resta estancada. Mentre que expliquen que Acció Climàtica els hi assegura que ja ha demanat els permisos al Govern espanyol per poder aplicar el fosfur d'alumini, aquest s'excusa en què no té constància de la petició. A banda dels enfrontaments administratius, els ramaders demanen solucions per evitar els laments posteriors d'haver d'importar la carn de conill a un preu molt elevat, alhora que els animals campen lliurement pels camps catalans.