Público
Público

REACCIÓ AL PAÍS VALENCIÀ El sud mira l’1-O entre l’estupor i la indiferència

El País Valencià viu el conflicte de Catalunya amb distància, malgrat l’intent de PP i Ciudadanos de revifar la fòbia anticatalanista de la transició. Centenars de persones es manifesten per protestar contra la detenció de càrrecs de la Generalitat i per la intervenció del govern espanyol contra les institucions catalanes

Manifestants a València, solidaris amb Catalunya, lliuren clavells a policies davant la delegació de govern / EFE Kai Foersterling

Laura l. david

Amb el Partit Popular fora de les institucions, però sent encara la primera força política, la majoria de valencians assisteix als últims esdeveniments arran de la convocatòria del referèndum de l’1-O amb certa dosi de silenci complaent. Alguns centenars de persones es manifestaren ahir en suport de la llibertat d’expressió i de decisió del poble a Catalunya al País Valencià, on la concentració més multitudinària va tindre lloc a València, només una setmana després que delegació de Govern no permetés a la diputada de la CUP Anna Gabriel fer una roda de premsa a la plaça de la Mare de Déu de la ciutat.

No obstant això, a l’arena política, hi ha qui intenta treure’n partit d’atiar l’odi per tot allò que sone a català. Així, el Partit Popular i Ciudadanos han continuat fent torns per fer veure qui representa millor el sentiment anticatalanista i el centralisme, buscant sobretot el cos a cos amb Compromís i Mónica Oltra, la projecció dels quals els partits de la dreta volen erosionar aprofitant que la coalició valencianista mai no ha amagat la seua defensa pel dret dels pobles a decidir.

Baralla a Twitter i a l’Ajuntament

Així, mentre la secretària general del PP valencià, Eva Ortiz, demanava al president Ximo Puig, que no es deixara arrossegar per la “perillosa deriva” dels seus “mals companys de viatge” –en referència a Compromís-, un cor de dirigents populars i de C’s bramava a les xarxes per una piulada del president de Les Corts valencianes i líder de Compromís Enric Morera contra “l’acció repressiva i autoritària”. I com que aquesta setmana no hi havia sessió plenària a Les Corts per alertar sobre la “catalanització” del País Valencià, tant PP com Ciudadanos s’entestaren en convertir el ple de debat sobre l’estat de la ciutat en un referèndum sobre l’opinió de l’alcalde Joan Ribó –català, per a més inri- arran del fets catalans.


Mentrestant, sempre defensant que de cap manera es pot trencar el marc de la legalitat vigent, els socialistes del president Ximo Puig es queden amb la necessitat d’insistir en el diàleg entre l’Estat espanyol i Catalunya. "És el moment del sentit comú, del 'seny' o el 'trellat' com diem els valencians, per a no propiciar un augment de la confrontació. Cal buscar un moment per al diàleg, encara que per descomptat la llei cal complir-la", valorava Puig en un acte sobre la necessitat de la revisió del finançament autonòmic, assumpte en el qual els últims mesos el seu Consell ha intensificat el treball.

De fet, pel 28 d’octubre està convocada una manifestació unitària per reclamar un tracte financer més just per part de l’Estat i al si del govern valencià fan grans esforços perquè aquesta fita no s’hi veja eclipsada.

No obstant això, el dia en què les ràdios, amb el primer cafè del matí, ja anunciaven el degoteig d’alts càrrecs detinguts al Principat, Compromís hagué de posicionar-se definitivament sobre la situació del veïnat del nord. Més contundent que el seu soci de govern, la vicepresidenta Oltra advertí al Govern central que "amb l'excusa de defensar la Constitució no es poden vulnerar drets fonamentals" i acusà a Mariano Rajoy de portar la situació a un “carreró sense eixida” per no posar al centre “la paraula, el diàleg i les raons”.

Debat extraordinari al Congrés

“S’està vulnerant la Constitució hui, no l'1 d'octubre, en prohibir-se actes o la lliure expressió”, insistí Oltra qui, com el portaveu de Compromís al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, considerà que la situació que s'està vivint en les últimes hores a Catalunya suposa una “repressió” que vulnera la Constitució, per la qual cosa demanaren un debat extraordinari al Congrés sobre les mesures promogudes pel govern central a Catalunya.

A Podem, en ple procés intern de relleu de portaveus i lideratges, el nou secretari general Antonio Estañ mostrà la "preocupació i rebuig" del seu partit davant les detencions i registres d'institucions i afirmà aquestes accions "en gens ajuden a solucionar un problema de tall polític que hauria d'atendre's amb solucions polítiques".

Manifestants a València en solidaritat amb Catalunya / EFE Kai Foestreling

Manifestants a València en solidaritat amb Catalunya / EFE Kai Foestreling

A les 20:00 es convocaren concentracions per denunciar "la intervenció de les institucions catalanes per part de l'executiu espanyol" arreu del País Valencià, on centenars de persones eixiren a Castelló, València, Alacant, Elx i Pedreguer (on les CUP van obtindre els seus primers dos regidors en terres valencianes en les últimes eleccions municipals). A la de València, que comptà unes 2.000 persones, es pogué veure a diputats de Compromís i Podem, així com alguns càrrecs intermedis del Consell de la part de Compromís. Enmig de crits d’independència, en favor de la democràcia i del dret a decidir, es cantà L’Estaca, de Lluís Llach i es repartiren clavells front a “l’acció repressora” de l’Estat.

A diferència d’altres ocasions, l’extrema dreta no va comparèixer per boicotejar les protestes ni ha protagonitzat cap acte, si es descompten les pintades on s’amenaçava de mort Anna Gabriel i que ara fa una setmana aparegueren a les immediacions de la Universitat de València, encara sense cap conseqüència per als seus autors.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?