El Tribunal Suprem ha citat la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, el pròxim dimecres 22 de juliol a les 11 hores com a investigada per la presumpta adjudicació irregular de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La citació del magistrat de la Sala Segona Eduardo de Porres es produeix després que la cambra baixa autoritzés l'alt tribunal a investigar-la.

El Congrés va aprovar la setmana passada el suplicatori que va demanar el Tribunal Suprem per continuar amb la investigació per suposats delictes de prevaricació, frau a l'administració, malversació i falsedat documental pel presumpte fraccionament de contractes. Només JxCat i el PNB van votar en contra del suplicatori, mentre que ERC, EH-Bildu, la CUP i el BNG van optar per no participar en la votació.

Des de fa mesos, el Suprem investiga Borràs per aclarir si durant la seva etapa al capdavant de la ILC va adjudicar de manera irregular contractes a Isaías Herrero, amic de la també exconsellera de Cultura i, alhora, un dels cinc contractistes als quals s'hauria fraccionat contractes segons un informe sobre la ILC de la Sindicatura de Comptes. El Suprem considera que els fets podrien constituir delictes de prevaricació i malversació de fons públics. Des que va esclatar el cas, Borràs sempre ha defensat que no s'havien comès irregularitats.

El passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCat acusa d’iniciar una investigació judicial "prospectiva" amb motivacions polítiques. Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa.

Segons la Sindicatura de Comptes, durant la direcció de Borràs a cinc contractistes de la ILC se'ls va adjudicar "contractes menors successius" i hi ha una "reiteració de l'objecte del contracte". En aquests casos, els imports acumulats són superiors al màxim permès per contracte menor i la Sindicatura conclou que suposen un "fraccionament de la contractació" i un incompliment de la llei de contractes. Els contractes menors permeten l'adjudicació sense concurs públic, és a dir, a dit.