La Justícia reconeix per fi que va haver-hi intimidació en el cas de 'La Manada': va ser una violació i no un cas d'abusos sexuals. En una sentència històrica, La Sala penal del Tribunal Suprem ha revocat aquest divendres la sentència de l'Audiència Provincial de Navarra, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), i ha condemnat per un delicte d'agressió sexual als cinc membres de 'La Manada', per violar a una jove de 18 anys el juliol de 2016, a Pamplona. La sentència és unànime, i recull els retrets de l'Alt Tribunal a les instàncies anteriors.

En concret, imposa a Jesús Escudero, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo i Ángel Boza una pena de 15 anys de presó per un delicte continuat de violació dels articles 178 i 179 del Codi Penal, amb els agreujants de tracte vexatori i actuació conjunta -tal com es desprèn dels fets provats de la sentència del TSJN-.

Per part seva, Antonio Manuel Guerrero Escudero, suma uns altres dos anys, fins als 17, per un delicte de robatori amb intimidació de l'article 237 i 242.1 del Codi Penal. A més, l'Alt Tribunal els obliga a rescabalar de manera solidària a la víctima amb 100.000 euros.

Se'ls imposa també la inhabilitació absoluta durant tota la condemna, la prohibició d'acostament a menys de 500 metres de la víctima durant 20 anys, i a la prohibició de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà. A això se suma la imposició de 8 anys de llibertat vigilada.

Després d'una mica més de dues hores de deliberacions, la decisió de l'Alt Tribunal ve a donar suport al clam social en relació a aquesta causa, i desmunta el relat de l'advocat dels cinc agressors, Agustín Martínez, que en la vista d'aquest matí ha atacat la credibilitat de la víctima, i ha provat de destruir el seu relat per afirmar que no va haver-hi violació, sinó relacions sexuals consentides. "Perquè sigui 'no', cal dir 'no'", sostenia el lletrat, reversionant així un lema feminista que ha ressonat amb força entorn d'aquest cas.

L'"error de qualificació" de l'Audiència de Navarra

L'Alt Tribunal reconeix en la seva sentència que els fets provats no poden constituir un delicte d'abús sexual, sinó de violació, i per tant corregeix als dos tribunals que van condemnar a 9 anys de presó a 'La Manada' per abusos sexuals. La Sala penal del Suprem entén que el relat dels fets descriu un veritable "escenari intimidatori", en el qual la víctima en cap moment consenteix els actes sexuals.

L'agredida va patir una "situació intimidant" que la va fer adoptar "una actitud de submissió, fent el que els autors li deien que fes, davant l'angoixa i intens aclaparament que la situació li va produir pel lloc recòndit, estret i sense sortida en el qual va ser introduïda per força". Els agressors van aprofitar aquesta situació "per a realitzar els actes contra la llibertat d'aquella, almenys, deu agressions sexuals amb penetracions bucals, vaginals i anals".

I, entre aquests "tractes degradants" a la víctima, el Suprem destaca "la gala" que els condemnats "fan de les pràctiques sexuals en els vídeos gravats, vanant-se d'obrar".

En la mateixa línia, el Suprem sosté que l'Audiència de Navarra, el tribunal de primera instància, va considerar erròniament que es va donar un únic delicte continuat. L'Alt Tribunal li fa veure que la pluralitat d'intervinents i d'agressions obligaria a considerar a 'La Manada' com a autors i partícips d'una pluralitat de delictes d'agressió sexual, la qual cosa suposa un seriós retret al criteri de l'Audiència, sense establir modificacions, ja que aquest extrem no ha estat objecte d'impugnació. D'haver-ho considerat com estableix el Suprem, les penes podrien haver estat més elevades.

Amb tot, aquest és un més dels retrets de l'Alt Tribunal, plasmats en un comunicat remès al voltant de les 15.00. El text no podria ser més clar, i el nivell de duresa d'aquests retrets és inusual.

La sentència és històrica. Diverses expertes i juristes consultades per Público ho celebren, i sostenen que suposa