Hi ha candidats a les eleccions del 28 d'abril repartits entre la banqueta i la zona reservada a les acusacions all judici al procés; diferents partits de la dreta política s'obstinen en al·ludir a la situació a Catalunya com a mantra electoral, i el president del mateix Tribunal Suprem destacava fa mesos que, abans d'uns comicis, en les instàncies judicials habitualment ha regit el “criteri de prudència”. Amb tot, la Sala Tercera del Suprem manté el seu full de ruta, i no contempla interrompre el judici durant la campanya electoral.

De fet, el tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena va fer pública a finals de març la llista amb tots els testimonis citats el mes d'abril, amb el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), i diversos diputats i senadors del seu partit cridats a declarar durant la mateixa setmana que del diumenge electoral -Aragonés ho farà dimarts 23-.

Només aquest mes, el Suprem ha cridat a comparèixer a més de 180 testimonis, dels quals més de 90 declararan en ple període de campanya, això és, des de dijous que ve. L'única excepció es donarà el dijous 19, quan no hi haurà sessions per ser festiu, i per això s'habilitarà el dilluns d'aquesta setmana 15 d'abril. Habitualment només hi ha sessions de dimarts a dijous, però el tribunal no vol perdre un sol dia.

El divendres es compleixen dos mesos des que va arrencar el judici, i és evident que no podrà concloure en els temps que calculava el febrer el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. En una trobada informal amb periodistes, Lesmes va recordar que la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECRIM) no contempla la coincidència amb un període electoral com a causa de suspensió d'un judici, si bé també va destacar que habitualment ha regit el “criteri de prudència”, encara que en qualsevol cas la decisió correspondria a la Sala.

Tenint en compte que només han desfilat davant el tribunal prop de 140 dels més de 500 testimonis citats, i que encara faltaria abordar les fases de prova pericial i documental, i les conclusions de les parts, el temps constreny. Les defenses donen per fet que no conclourà abans de juny o juliol: el temps i el dret dels acusats a un procés sense dilacions indegudes és l'argument de fons per a l'Alt Tribunal. A les eleccions generals, a més, li segueixen les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig, que previsiblement tampoc portaran a la suspensió del judici.

El precedent immediat està en l'actuació de l'Audiència de Sevilla, que va mantenir un criteri similar pel que fa al judici als ERE, vist per a sentència. Malgrat el seu evident impacte en l'esfera política, les sessions es van mantenir durant la campanya electoral que va desembocar en les eleccions del 2 de desembre, després de les quals el PSOE, esquitxat per la trama de corrupció, va ser desbancat -malgrat ser la força més votada- i PP i Ciutadans, amb els suports dels ultradretans de Vox, es van fer amb la Junta.

Catalunya, l'arma electoral de la dreta

Va quedar clar a les eleccions andaluses, s'està veient durant tota la precampanya i sens dubte continuarà sent una constant a la campanya al 28-A. La dreta política continuarà apel·lant a la qüestió catalana en la majoria de les seves intervencions, conscient que li serveix per desgastar l'esquerra: les successives crides a tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució com a recepta única contra l'independentisme, o les amenaces sobre la il·legalització de partits sobiranistes són habituals, de forma més o menys clara, en els discursos de PP, Ciutadans i Vox.

La formació ultra ja es vanava fa mesos que la causa, en la qual està personada com a acusació popular -i es veu representada per dues dels seus candidats el 28-A-, és un perfecte altaveu mediàtic, si bé els errors i imprecisions en el judici han estat habituals.

I, a tot just un parell de metres dels seients dea Javier Ortega Smith i Pedro Fernández, lletrats i candidats de Vox, a la banqueta d'acusats se senten els també aspirants a diputats en el Congrés Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, tots ells a la presó provisional.

Durant el cap de setmana, el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que porta a la presó preventiva des d'octubre de 2017 -juntament amb Sànchez-, remetia una carta als socis d'aquesta entitat per advertir-los de l'“anticatalanisme visceral” que aprecia en els pròxims comicis. Cuixart cridava a la mobilització davant l'extrema dreta i davant un PSOE “acomplexat”, sense capacitat de frenar-la. D'una forma o una altra, tots els actors en el judici aprofitaran la lupa de les eleccions generals en aquestes setmanes.