El Suprem s'oposa a un segon indult per aixecar la inhabilitació a Junqueras, Romeva, Bassa i Turull

Els magistrats del Tribunal Suprem que van jutjar la causa del Procés s'han oposat a la segona sol·licitud d'indult formulada per un ciutadà particular a favor dels condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, membres del Govern català en aquell període. Els penats van ser beneficiats per un indult parcial concedit pel govern espanyol el juny del 2022, que va extingir les penes privatives de llibertat, però va mantenir les d'inhabilitació absoluta fixades en la sentència. 

Segons explica el Suprem, el caràcter parcial era conseqüència obligada de l'informe negatiu a la concessió emès per la sala, cosa que impedia un indult total d'acord amb la llei. L'informe remès al Ministeri de Justícia assenyala que concedir-ne ara un segon, total o parcial, vulneraria el que disposa la llei d'indult de 1870. En concret, recorda que estableix el caràcter irrevocable de l'indult, i que condiciona la possibilitat d'un de total a l'existència de raons de justícia.

La sala considera que concedir un segon indult "vulneraria de forma flagrant la prohibició legal. S'obriria així una indissimulada via d'interferència governativa a les resolucions judicials fermes que permetrien convertir en total el que el legislador ha volgut que sigui parcial". Els magistrats argumenten que "l'extinció d'una part de la pena, conseqüència obligada del primer informe negatiu del tribunal sentenciador, no pot anar més enllà del que el legislador ha volgut. I no pot ser el fruit d'una fragmentació de la condemna que, mitjançant l'acumulació de successives sol·licituds d'indult, eludeixi la prohibició legal".

"L'encadenament de peticions d'indults pels mateixos fets delictius no pot servir d'excusa per eludir els límits imposats per la llei. Seria diferent si les successives peticions d'indult es referissin a diferents procediments penals, iniciats per diferents delictes la condemna dels quals, un cop passat el temps, es considerés ja injustificada", afegeixen.

La sala subratlla que "substituir ara el primer indult parcial atorgat pel govern per un segon indult parcial o total xocaria frontalment amb els límits que fan legítima la seva concessió. De fet, el sol·licitant d'indult ja va ser promotor del primer expedient que va culminar amb la reducció de la pena imposada al condemnat". "En definitiva, el que ara es demana del govern és que converteixi el que és parcial en total i que faci revocable el que ha de ser irrevocable. I que ho faci, a més, amb manifesta vulneració del règim jurídic regulador de la concessió del dret de gràcia", indica el tribunal.

El penediment dels penats

A més, l'informe destaca que "no concorre la més mínima prova ni el més feble indici de penediment per part dels penats", requisit previst a la llei d'indult per valorar la conducta posterior a l'executòria de la condemna. La sala reitera que el dret de gràcia no pot funcionar com una via per deixar sense efecte una condemna ferma, ni ser entès com una forma de segona instància davant del govern.