Erika Irusta (Euskadi, 1983), pedagoga menstrual va publicar el seu primer llibre tot just fa tres anys. Diario de un cuerpo (Catedral) era i és una enciclopèdia, un compendi que intentava sortir dels estereotips del cos normatiu i que va arribar a les llibreries per a trencar tabús formats al voltant de la dona menstruant. Amb Yo menstruo, també editat per Catedral, Irusta, continua obrint pas per un d'aquells camins poc explorats: el cos de la dona des de totes les seves vessants.

Pedagoga de formació, Erika Irusta va començar a investigar la menstruació i va fer una pàgina web, El camino rubí, que aviat va tenir hordes de fans volent saber més sobre tot el que Irusta explicava. Tot va començar per a ella quan es va adonar que les dones només prestaven atenció al seu cos quan es quedaven embarassades, però no abans. "Les dones no som conscients del nostre cicle hormonal i hi ha una desconnexió total en el cos de la dona: entre el que passa coll cap avall i el que passa en seu cervell".

Ara, amb Yo menstruo, Erika Irusta va més enllà i parteix de dues premisses: "De la nostra menstruació no sabem res" i "la menstruació no és el problema. El problema és qui menstrua en aquesta societat". Guiada per Gloria Steinem i el filòsof Paul B. Preciado, la pedagoga i escriptora desgrana els estudis clínics sobre la menstruació per apropar-los al gran públic. "Yo menstruo és un manifest i els manifestos s'escriuen per criticar la situació actual, donar propostes i fer una crida a l'acció. En aquest sentit, en el llibre intento donar a conèixer idees complexes al voltat de la menstruació en un llenguatge assequible".

La pedagoga assegura que tot el que ens envolta, inclòs l'acte de menstruar, respon a un model biopsicosocial, un "enfocament participatiu de salut i malalties que postula que el factor biològic (factors químic i biològics), els psicològics (pensaments, emocions i conductes) i els factors socials juguen un paper significatiu en l'activitat humana en el context d'una malaltia o una discapacitat", explica Irusta en el llibre. És a dir, "menstruar és un acte cultural".

A través de diferents mites que travessen l'acte de menstruar, Irusta deconstrueix el relat que, "des de la moral judeocristiana" s'ha format al voltant de la regla i de la construcció social de l'etiqueta 'dona'. "Menstruar, quedar-se embarassada, donar el pit... Tots són actes culturals, precisament perquè són les dones les que ho fan".

Desmuntant fal·làcies

La identitat de la dona sempre ha anat lligada al patiment. Qüestionar aquesta premissa resulta complex, però el cert és que cap procés fisiològic per si mateix causa dolor". Partint d'aquesta premissa, Irusta proposa replantejar i refer l'origen del relat per començar a relatar-se de nou. "El dolor es tracta com una condició natural de la funció menstrual, però no hauria de ser així (...) Ho acceptem perquè ens han dit que és el que ens correspon. El dolor cronificat, els diagnòstics que arriben tard, els tractaments simptomàtics amb efectes secundaris no explicats, la falta d'investigació sobre el nostre cos, la patologització dels nostres processos i altres situacions de no privilegi són el resultat d'habitar el món des de l'Altre Cos", es llegeix a les pàgines de Yo menstruo.

La pedagoga apunta directament a la discriminació per part de la majoria de professionals de la salut sobre les dones i la falta d'investigació i de diagnòstic en els temps adequats. "Es calcula que el 20% de les dones poden patir endometriosis, és a dir una de cada cinc. Aquesta freqüència representa que l'endometriosi és més freqüent que l'asma, la diabetis, l'epilèpsia i la sida junts. I no en sabem res". 

Erika Irusta publica 'Yo Menstruo'. ISMAEL LLOPIS.

Un tabú encara viu

"Quan tens la regla, taques. Tacar en si, és una paraula pejorativa i encara hi ha noies que quan compren compreses les amaguen. El tabú menstrual continua corrent per les nostres calces". Gràcies a "l'activisme menstrual", l'American College of Obstetricians and Gynaecologists reconeix ja la sang menstrual com el cinquè signe vital (els altres quatre són la temperatura corporal, el pols, i la freqüència respiratòria, però "a poques dones se'ls acut mirar com és la seva sang, tocar-la olorar-la. Quan caguem, ens miren les caques: si són toves, si fa mal, si tenen un color o un altre, perquè són un indicador de la nostra salut. Si hi ha quelcom estrany, anem al metge i ens en demanen una mostra. Això no es fa amb la sang de la regla, perquè encara hi ha tabú", diu Irusta.

Encara pesa el poc valor que se li dóna a la investigació que les mateixes dones estan fent dels seus cossos, es queixa la pedagoga. "Fins que no és validat per un metge, aquell coneixement no val, però qui millor que les mateixes dones per conèixer el seu cos?". La composició de la sang menstrual dóna indicacions de l'estat de salut de la dona "la sang menstrual és l'expulsió de l'endometri, on es concentra un importantíssim ball d'hormones. Si la sang és més espessa o més lleugera és important, no ho podem passar per alt, però a ningú se li ha acudit recollir mostres de sang menstrual. De fet, tot el contrari: tenim obsessió en què desaparegui, quan en realitat la sang menstrual ens dóna pistes de determinades patologies".

A la cerca de l'equitat menstrual

"Jennifer Weiss-Wolf, que va ser qui va proposar el terme, planteja com s'estructura la situació de pobresa menstrual al món. Aquí és relativament fàcil aconseguir una compresa, encara que sigui un bé de luxe, però al Nepal no. L'equitat menstrual fa referència a la capacitat que tenen els estats per garantir que les seves persones menstruants ho facin amb dignitat".

Irusta insisteix que tampoc s'ha superat la barrera de la higiene íntima. "Als Estats Units s'està fent un treball molt interessant, ja que es treballa el dret a l'accés a tenir una higiene íntima digna a través de diferents disciplines. Per exemple hi ha un grup d'advocades que treballen perquè totes les dones puguin tenir accés a articles d'higiene íntima". A Madrid, per exemple hi ha un grup anomenat Menstruación Digna Refugiadas, que organitza campanyes de recollida d'articles d'higiene íntima per a les refugiades. "L'equitat menstrual hauria d'estar en l'agenda política i en cada una de les nostres decisions", diu Irusta.

El llibre acaba amb un text de Gloria Steinem, publicat l'octubre del 1978 a la revista Ms. Magazine on, de manera satírica s'exposen una sèrie de qüestions al voltant de la possibilitat que els homes menstruessin: "què passaria si, d'un dia per l'altre, màgicament els homes menstruessin i les dones no? La resposta és evident: la menstruació es convertiria en una realitat masculina envejable i digna de parenceria".