Público
Público

Tardà proposa una llei d'amnistia per alliberar els presos polítics i genera debat entre l'independentisme

Considera que ha de ser un objectiu que el Congrés l'aprovi si el Tribunal Suprem condemna els encausats del judici al Procés. La diputada de la CUP Natàlia Sànchez no ho veu amb mals ulls, mentre que Marcel Mauri (Òmnium Cultural) vol esperar a conèixer les sentències. Tots advoquen per l'absolució, però alhora admeten que és molt possible que hi hagi condemnes. 

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Joan Tardà, a l'entrevista a Rac 1. RAC 1

Aprovar al Congrés una llei d’amnistia que permeti deixar en llibertat els dirigents independentistes que, probablement, seran condemnats a penes de presó pel Tribunal Suprem les properes setmanes. Aquesta ha estat la idea que ha posat damunt la taula l’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Tardà i que alguns sectors de l’independentisme ja han manifestat que veuen amb bons ulls. En una entrevista a Rac 1, Tardà -que a l’abril va acomiadar-se de la cambra baixa després de 15 anys com a diputat-, ha manifestat que “quins seran els objectius els propers mesos? Amnistia i retorn dels exiliats Serà un objectiu democràtic de la immensa majoria dels demòcrates catalanes”.

En canvi, Tardà ha descartat que els presos demanin un indult: “L’indult és una mesura de gràcia. Mai l’acceptarem perquè pressuposa que acceptes la culpa. No és un debat perquè és una facultat del govern [espanyol]”. De fet, tots els presos polítics han reiterat que no tenen intenció de demanar cap indult i, de fet, només el PSC -a través de dirigents com el seu primer secretari, Miquel Iceta, o la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera- ha defensat aquesta possibilitat.

Tot i que el discurs oficial del sobiranisme manté que l’única sentència del Suprem que acceptarà serà l’absolució dels 12 encausats, la realitat és que la majoria d’actors donen per fet que hi haurà una condemna que, en alguns casos, suposarà força anys de presó. En aquest sentit, Tardà ha afirmat que si la sentència és efectivament condemnatòria caldria aprofitar-la “per respondre en l’àmbit popular amb manifestacions cíviques, pacífiques, permanents i massives, i en l’àmbit institucional, convocant eleccions i formant un govern de front ampli que permetés encarar un escenari de diàleg amb el govern espanyol”.

Entre les primeres reaccions que ha generat la idea de Tardà, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha comentat que “l’amnistia pot ser una via de lluita i exigència que el moviment popular independentista posi sobre la taula”, a causa de la “situació d’injustícia” que viuen els dirigents empresonats o a l’exili. En qualsevol cas, Sànchez ha afegit que “primer hem d’esperar les sentències”, i tot i considerar “que ja estan escrites” s’ha d’exigir “l’absolució i reparació per tots aquests anys de presó i exili”. La diputada, però, assumeix que “l’absolució és molt probable que no arribi. I, per tant, sí, l’amnistia pot ser una via de reivindicació política”.

En canvi, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha demanat a esperar la sentència del judici de l’1-O abans de posar-se a parlar sobre quines accions emprendre si els presos polítics són condemnats. “Aspirem a l’absolució dels presos polítics. Si no existeix aquesta absolució i hi ha condemna, ja mirarem quina és la resposta que cal donar”.