Entrevista a Pau Ricomà"Tarragona estava en un moment de necessitat de canvi"

Fa poc més d’un més que Pau Ricomà (Tarragona 1957) aixecava la vara d’alcalde. Confessa que està emocionat pel càrrec i està immers en una operació que té la voluntat d’augmentar el nombre de partits que formen govern per tal de poder portar a la pràctica la “necessitat de canvi” que té la ciutat. Ricomà, amb vocació municipalista, vol introduir canvis en la relació amb sectors com el de la petroquímica i considera “moralment reprovable” la gestió de l’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC). A la vegada es mostra crític amb el Govern de la Generalitat en relació amb projectes com el BCNWorld. Investit amb el suport de Junts per Tarragona, En Comú Podem i la CUP, l’arribada d’ERC a l’alcaldia suposa acabar amb 40 anys de governs encapçalats pel PSC o l’antiga CiU.

ERC a Tarragona ha passat de no tenir representació durant la legislatura del 2011 a poder formar govern i tenir l’alcaldia. Aquest últim fet que no passava des de l’etapa republicana. Com llegeix aquest canvi de dinàmica?

Amb una gran satisfacció perquè hi ha una part de treball en equip. L’equip és molt sòlid i ha fet una bona feina que ens ha permès posicionar-nos molt bé per oferir el que Tarragona necessitava. Cada ciutat té una dinàmica i de tant en tant les dinàmiques generen una necessitat de canvi. Tarragona estava en aquest moment i crec que el partit que millor expressava aquesta vocació de canvi era ERC, i hem sabut aprofitar l’ocasió. També és cert que ens ha acompanyat una bona marxa general del partit, perquè segur que sense aquesta bona consideració per part de la gent nosaltres no haguéssim tret els resultats que tenim. De la mateixa manera, al 2011 el problema que vam tenir no va ser només a nivell local, sinó que totes les ciutats grans vam perdre representació. Les dinàmiques de partit i de país també condicionen molt el teu resultat.

El partit es troba en un moment pletòric general però també a la zona del Camp de Tarragona: té aquesta alcaldia, la presidència de la Diputació, en un moment havia semblat possible liderar un govern a Reus... Històricament s’ha parlat molt sobre les dificultats de penetració del discurs independentista al territori i ara la situació ha canviat a molts municipis. Això ha estat a causa de les dinàmiques del procés independentista o han afectat també altres qüestions?

En una de les últimes eleccions el periodista Vicent Partal assenyalava que hi havia tres punts al país negres pel moviment independentista: l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Vall d’Aran i el Camp de Tarragona. Les dinàmiques nostres desfan aquesta visió des de fora que tot i que tenia un punt de certa tampoc era exacte. Sí que és cert que Tarragona i la resta del Camp de Tarragona, sobretot per la configuració demogràfica que té a partir de la instal·lació de industria els anys 60 i 70, amb la qual va venir gent de tot l’Estat i va donar lloc a una societat molt diversa i plural, tenen determinats discursos que costen de penetrar. Si la teva relació amb la ciutadania, però, és de respecte, oberta i comptant amb tothom, els missatges trenquen aquestes barreres. No és una posició estratègica sinó que la tenim molt interioritzada. També hi pot haver ajudat que al Camp de Tarragona el nostre partit ha treballat bastant donant la mà als uns i als altres. Ja fa temps que pensem en clau d’Àrea Metropolitana i almenys a nivell intern ho apliquem.

Demà [l’entrevista es va fer el dimecres 24 de juliol] hi ha programada una nova reunió amb la CUP per negociar la seva entrada al govern de la ciutat. Se sent optimista a l’hora de valorar l’estat de les negociacions?

"M'agradaria un govern de quatre que sigui amb CUP, comuns i Junts per Tarragona"

Jo soc optimista. El que no puc assegurar és que acabin quan tothom vol que acabin, potser s’allarguen més. Quan es comença a entrar en detalls com el repartiment de cartipassos i responsabilitats i es vol acabar de definir algunes línies, tot s’allarga més del que tu voldries. Jo crec que avança bé, i de fet soc partidari que [les dues regidores de la CUP] entrin al govern de manera acordada i sense que ningú hagi de fer cap renúncia a res. També m’agradaria un govern de quatre que sigui amb CUP, comuns i Junts per Tarragona bàsicament perquè la dinàmica local de Tarragona és de necessitat de canvi i hi ha moltes qüestions de la ciutat en les quals els quatre partits estem d’acord en què cal un canvi. Jo seguiré explorant perquè són quatre anys i portem encara no un mes i mig i per tant encara tenim temps per seguir explorant aliances.

En aquesta voluntat final de govern a quatre, per què s’opta per tancar un pacte de govern amb els comuns, amb qui hi ha diàleg de seguida, i no amb Junts per Tarragona?

Els quatre partits estan compromesos amb el canvi i el resultat de les eleccions va ser el que va ser. El Partit Socialista va començar una primera fase de negociació amb actuació molt fàcil sabent que 7 consellers [regidors] del PSC i 7 d’ERC fan 14 i sumen per fer govern. La mateixa nit electoral els vam dir que no perquè volíem un canvi.

L’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros el va trucar?

Parlarem i hem parlat. De fet, en plena campanya els socialistes van dir que el seu soci preferent seria ERC i al mateix moment ja els vam dir que no. A preguntes de periodistes la mateixa nit electoral vam insistir que anàvem a buscar el camí difícil del posar-nos d’acord quatre partits perquè nosaltres volíem canvi i això també ho havien dit els comuns, els de Junts per Tarragona i la CUP.

Posteriorment hi ha més moviments.

El PSC planteja una segona opció i busca el partit que tingui més sensibilitats entre els seus votants, segurament els comuns. Els comuns van fer una assemblea i va guanyar per 76 vots a 1 governar amb nosaltres. El que van fer els altres dos socis potencials va ser entendre aquesta situació, ens van donar els vots per fer el pacte de legislatura i governar i vam optar per seguir-ne parlant. Per part dels altres dos grups va ser un pas responsable i crec que hem de seguir per aquesta línia.

Comentava que l’objectiu és trobar molts consensos, però almenys la CUP ha posat algunes línies vermelles com la rebaixa de sous o la “unitat independentista”.

Cada partit té la cultura política que té i la CUP és molt d’explicar tots els detalls. En una negociació apretes més o menys, però crec que si el tema ha avançat molt i falten uns quants serrells ningú ho engegarà tot. El marge de parlar hi és i tots volem que s’acceleri. Quan negocies, més que línies vermelles has de trobar punts de consens, i crec que els trobarem.

Fa pocs dies van fer una roda de premsa per avaluar la situació econòmica i l’endeutament de la ciutat, que supera el 98%. El conseller d’Hisenda, Jordi Fortuny, explicava que hi ha pocs mecanismes per fiscalitzar algunes pràctiques i això dificulta l’augment de la recaptació. Com prepara el govern els mecanismes per revertir aquesta situació i pal·liar amb el llegat de 12 anys de PSC?

L’endeutament és alt però també és cert que estem per sota del 100% i això ens permet tornar a demanar crèdit, i ho farem. El que més ens preocupa, però, és la qüestió de la despesa corrent. Anem molt justos perquè tenim moltes coses compromeses, hem de tornar molts crèdits i el capítol personal pesa molt; fent que quedin molt pocs diners per fer operacions. Estem segurs que hi ha moltes vies per fer millor les coses i per posar en valor la justícia fiscal. Hem de fer una feina d’inspecció de tresoreria per poder recaptar tot allò que tenim dret a recaptar.

Un projecte que suposa un pes econòmic important, a més de l’impacte mediàtic, és els dels Jocs del Mediterrani, sobre qual hi ha una auditoria pendent.

L’auditoria arribarà molt aviat, però tampoc espero que em doni grans novetats. És cert que al final es va fer una retallada en despeses i això també va afectar a la poca transcendència que van tenir, però també es van demanar 13 milions d’euros per la urbanització de la zona que van comprometre a la ciutat. El tema dels Jocs bàsicament és quan fas un projecte d’aquest tipus l’has d’enfocar com una oportunitat per la ciutat per fer-li donar un salt endavant, el que va passar amb el Barcelona ’92. Però aquest salt endavant no s’ha produït en cap sentit.

Així, era una aposta de ciutat o era un projecte personal de l’exalcalde Ballesteros?

"Amb els Jocs del Mediterrani no hi ha hagut un salt endavant en cap sentit"

És una aposta que es va fer en un moment on tot era molt més alegre. Per a nosaltres hi haver un moment molt clar l’any 2013 quan Tarragona agafava el testimoni de la seu anterior dels Jocs. Faltaven quatre anys i el més calent era a l’aigüera. Els compromisos de les administracions eren retòrics i no estaven concretats. El plantejament no va ser correcte i per això va anar com va anar. Quan es comença a veure que allò que es diu no concorda amb allò que es veu, la gent perd la confiança amb el projecte. Després que els Jocs s’ajornessin un any, un fet que no havia passat mai, vam demanar que es fes una consulta a la gent per si volia tirar-ho endavant i, evidentment, mai es va fer cap consulta.

Un altre dels temes que hi ha sobre la taula és el cas de corrupció Inipro. Ballesteros i la consellera Begoña Floria estan sent investigats per 8 i 5 delictes respectivament.

Si llegeixes la interlocutòria et preocupes perquè el que diu el jutge sense frases evasives és que el que eren diners que anaven a destinats a Serveis Socials han estat utilitzats per fer campanya d’un partit polític que està governant. Això és moralment és molt reprovable.

Quins efectes pot tenir el cas?

Hi ha l’efecte penal que pugui tenir, que per alguna gent és el final del camí considerant que una sentència penal és motiu per abandonar la carrera, i la responsabilitat ètica i moral. Si no ets capaç de desmentir aquests fets davant de l’opinió pública, per ètica no hauries de seguir en la política.

Canviant de tema, en campanya van mostrar-se favorables a la demanda de la Plataforma Cel Net a fer un estudi de l’aire als polígons de la ciutat. Quin seguit de mesures tenen previstes en aquesta direcció ara que han arribat a l’alcaldia?

Al pacte ja tancat amb En Comú Podem hi ha el compromís de fer l’estudi independent de qualitat de l’aire al Polígon Sud. I tant que ho farem.

Tenint en compte l’abast que té a la zona el sector petroquímic i havent afirmat vostè que està determinat a canviar certes pràctiques recurrents, com aborda la relació amb el sector i la possible crispació que es pugui generar vinculada a aquests fets?

"D'alternatives econòmiques reals al sector petroquímic, ara mateix, n'hi ha poques"

Crec que el sector ha avançat molt amb la col·laboració de les administracions. Podem posar en dubte la transparència o les xifres que donen, però en donen moltes. Tarragona va triplicar la població amb l’arribada de la indústria i la majoria de municipis del Camp de Tarragona va viure una situació molt semblant. No la vam triar però és aquí. I d’alternatives econòmiques reals, ara mateix, n’hi ha poques. El que hem de fer és seguir treballant junts per millorar tot allò que es pugui millorar –emissions, seguretat i comunicació– però el nostre horitzó passa per una bona convivència.

Sense deixar les qüestions ambientals, quina posició té el seu govern respecte l’arribada de creuers al Port amb la quantitat de turistes que hi viatgen i la contaminació que generen?

És un debat obert. De totes maneres són les mateixes conseqüències que ha suposat l’arribada de vols low cost. En quan a l’impacte que poden tenir des d’un punt de vista turístic, no representen la solució a tot, però sumen més que no resten en els àmbits turístic i comercial.

Canviar les polítiques relatives als creuers tindria efectes sobre el teixit comercial de la ciutat els mesos d’estiu?

El sector comercial i el petit comerç tenen molts problemes que no estan vinculats als creuers. El model que s’ha fet de creixement, fora dels centres urbans habituals, a més dels hàbits de compra a través d’internet, ha generat pressió i per això ara necessitem una revitalització. Els comerços tancats, i a Tarragona n’hi ha uns quants, no tenen a veure només amb l’economia, sinó que és una qüestió de convivència social i de model de ciutat. En aquest sentit, hem de fer esforços de suport al petit comerç.

Una acció que ha ocupat titulars les últimes setmanes ha estat l’anunci per part del govern de la Generalitat de la compra –a través d’INCASOL– dels terrenys de La Caixa on s’ha d’ubicar l’antic BCNWorld. Com es valora aquesta decisió des de l’Ajuntament de Tarragona?

"[Sobre BCN World] La Generalitat no ha de fer cap compra de terrenys"

Pel fa a la compra de terrenys, la posició de l’Ajuntament, el grup parlamentari d’Esquerra i el partit, nosaltres de cap manera entrarem en cap operació de risc. La Generalitat no ha de fer cap compra de terrenys, i si per un tema purament de procediment ha d’actuar com a traspassant, no pot córrer cap risc.

La posada en marxa d’aquest projecte com afectarà al territori?

Crec que el model que es posa sobre la taula és un model amb unes dimensions molt més acceptables pel territori que les que hi havia inicialment. Ara hi ha un model en el qual el joc no serà una part tan determinant com era abans. De fet, el problema del joc avui en dia no ve pels casinos sinó que ve pel joc a internet. En aquest sentit, molta gent jove, que no és un perfil que vagi a casinos, s’està enganxant al joc a través d’internet.

Certament el projecte no inclourà els set casinos que es contemplaven inicialment, però tindrà el casino més gran de tot Europa amb 1.200 màquines escurabutxaques.

Ja. El projecte no és nostre, existeix i està damunt la taula. Hi ha demanda i per això hi és. Jo no vull avaluar-ho, però sí que és cert que un model que era molt fort ara sembla que tingui unes dimensions més reduïdes. I a partir d’aquí és el que hi ha.

El regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, es reunia fa pocs dies amb el Consell Internacional de Monuments i Espais vinculat a la UNESCO per traslladar les voluntats del seu govern en matèria de conservació i gestió del patrimoni històric de la ciutat. Com s’articularan les noves fites?

Va ser una reunió exploratòria. A Tarragona tenim una particularitat, i és que el patrimoni romà està en diferents mans, fet pel qual la dificultat que tenim sempre és la de coordinació. De totes maneres, hem de buscar fórmules per treballar amb l’Estat i amb l’Església. Per part nostra el que està clar és que fem una aposta molt gran per la conservació i consolidació com un element basic.

En campanya deia que els últims pressupostos municipals només destinaven un 1% del total a qüestions culturals i que ERC en volia incrementar la partida. En quins aspectes es veurà aquest canvi?

Hem de treballar per refer els equipaments que després d’uns quants anys de poc manteniment estan en una mala situació. A part, nosaltres treballarem la cultura en cinc direccions: igualtat d’oportunitats, atenció a la diversitat, la cultura entesa com a benestar personal, suport a la cultura des d’una perspectiva professional i la cultura com a projecció de ciutat.