La posada en marxa de la taula de diàleg acordada entre ERC i el PSOE en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez va prenent forma. Després de la reunió el passat dijous entre el president del Govern espanyol i el president de la Generalitat, Quim Torra, ambdós executius negocien tres aspectes: els membres dels dos governs que s’asseuran a la primera taula de diàleg. La data en què se celebrarà, sempre dins del mes de febrer, i els equips tècnics que treballaran a l’entorn de la taula de diàleg com a suport a ambdós delegacions negociadores.
Sánchez i Torra ja van acordar que ambdós presidents encapçalaran la primera reunió de la taula de diàleg. Però també s’hi asseuran els respectius socis de Govern, amb Pablo Iglesias al capdavant per part de la Moncloa i Pere Aragonès per part de la Generalitat.

El vicepresident segon del govern espanyol i líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, ho ha confirmat aquest dilluns en una entrevista a 'La Sexta'. Iglesias ha explicat que hi participarà a petició del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i diu que "s'esforçarà molt, que intentarà ser útil al país i que fa falta diàleg, diàleg i diàleg". I ha afegit que no es pot excloure cap tema del diàleg, perquè "qualsevol és legítim". La resta de membres de les delegacions estaria composada per diversos ministres i consellers encara per determinar. Segons diverses fonts, però, estaria garantida la presència de José Luis Ábalos per part espanyola com a artífex de l'acord amb Esquerra i home de màxima confiança de Sánchez. I de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, per part catalana. Sobre la data d'inici, Iglesias es va limitar a dir que serà "aviat".

La figura del mediador com a bloqueig

El tema que s’entreveu més complicat és el d’incorporar la figura del mediador. Quim Torra l’ha situat com una condició imprescindible per tirar endavant la taula de diàleg ja que compta amb l’aval del Parlament després que la majoria independentista aprovés una moció al respecte. Així ho traslladarà aquesta setmana a la taula de coordinació dels partits i entitats de l’àmbit independentista. I el mateix Carles Puigdemont ha assegurat també aquest dilluns que la figura d'un mediador en les converses entre els governs català i espanyol és "fonamental". "Seria el més útil si es vol arribar a acords de veritat i complir-los", ha subratllat Puigdemont. En una atenció als mitjans a Estrasburg, l'eurodiputat de JxCat ha remarcat que "l'experiència" dels fets de l'octubre del 2017 els "aconsella" no "refiar-se" del govern espanyol i que, per tant, la figura del mediador seria "útil". "Forma part de qualsevol negociació del nivell que és le que els catalans volem amb el govern espanyol", ha insistit Puigdemont, que ha afegit que per a ells no serà un "problema" quin tipus de figura pugui ocupar la posició de mediador.

Però el govern espanyol es mostra reticent a aquesta figura després de la crisi que es va generar amb l’afer del relator durant les converses de Pedralbes. Preguntat pel mediador, Iglesias ha dit que no està previst i ha afegit que els dos governs es poden entendre "perfectament" sense aquesta figura internacional. I la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha rebutjat també aquesta figura, tot justificant-ho en el fet que els socialistes volen que el diàleg amb la Generalitat "sigui transparent" i tingui com a "mediadors de l'acord" als "47 milions d'espanyols, ha assegurat Lastra aquest dilluns al matí en un esmorzar informatiu a Madrid.

Per la seva banda, des de les files d’Esquerra Republicana es manté la posició que la del mediador és una bona figura però que no pot suposar el bloqueig a l’inici de la taula de diàleg. En aquesta línia s’ha manifestat el president del Parlament, Roger Torrent, en una entrevista a Ràdio 4. Torrent ha considerat que la figura d'un mediador internacional que reclama JxCat "estaria molt bé" però ha reclamat que no sigui "condició sine qua non". "No pot ser un element inhabilitador", ha afegit.

Sobre les tenses relacions entre els dos socis del Govern de la Generalitat, el president del parlament assegura que "és evident que dins l'independentisme hi ha visions diferents i tensions evidents, però en qualsevol cas estem superant la legislatura de la repressió i estic convençut que en la propera legislatura afloraran els acords imprescindibles i que ens serviran per afrontar els propers quatre anys de manera positiva", ha defensat el president del Parlament en relació a repetir un govern amb JxCat després de les eleccions. Torrent ha insistit davant les crítiques de JxCat sobre la condició de diputat del President Torra que ell no ha pres cap decisió sobre retirar-li l’acta, i ha recordat que qui ha pres la decisió ha estat la Junta Electoral Central (JEC). "Ens equivoquem molt si confonem l'enemic. L'adversari és un Estat que ha pres la decisió de combatre un moviment polític a través de l'autoritarisme, no un company independentista amb el què comparteixes un objectiu polític", ha afirmat dirigint-se a JxCat.

Malgrat la crida a l’entesa amb els socis de Govern, les paraules de Torrent han rebut la crítica immediata de JxCat. La diputada del Parlament i regidora de l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha recordat a Torrent, que la setmana passada va votar a favor del mediador. Concretament, va ser al ple del Parlament en el marc d'una moció de JxCat. A través d'un missatge a Twitter, Artadi ha afegit que el ple també va votar que el president de la Generalitat, Quim Torra, és diputat.

Pel que fa al PSC, Torrent ha dit que "una cosa és negociar amb els socialistes i una altra, governar conjuntament". S'ha de desconèixer la realitat del que és ERC "per pensar que ERC pot governar avui amb el PSC a Catalunya. És impossible", ha reblat.

Per la seva banda, altres actors polítics que s’han manifestat sobre la taula de diàleg han estat Demòcrates de Catalunya i Catalunya en Comú. Demòcrates ha criticat la taula de diàleg pactada entre el Govern català i l'espanyol i ha assegurat que "no té les condicions prèvies" perquè sigui efectiva, una consideració que els democratacristians justifiquen pel fet que "no hi ha un procés de desescalada de la repressió a Catalunya, paràmetres de negociació ni un mediador internacional" , segons el seu portaveu, Antoni Castellà. Per la seva banda, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha deixat en mans dels governs la decisió de qui ha d'estar present a la taula de negociació però ha reivindicat la presència dels Comuns. Mena també ha demanat al president del Govern, Quim Torra, que no tingui la "temptació" d'utilitzar la figura del mediador com a condició –una figura que els comuns rebutgen ara- per a "dinamitar" l'espai de negociació.