Público
Público
Únete a nosotros

Els bancs tornen a estar obligats per llei a cedir a l'administració els pisos buits

El TC arxiva definitivament el recurs interposat pel Govern de Rajoy contra dos articles clau de la llei 24/2015, destinada a evitar els desnonaments. Entre altres qüestions, els grans tenidors d'habitatge no podran desnonar a famílies vulnerables.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els impulsors de la ILP per la Llei catalana contra els desnonaments, suspesa pel TC, fan una roda de premsa a les portes del Parlament català per demanar la retirada del recurs per part del govern central i l'aplicació efectiva de la llei. Marc Font

La llei més ambiciosa que ha existit mai a Catalunya per lluitar contra la pobresa energètica i l'emergència habitacional torna a estar plenament vigent. La raó és que el Tribunal Constitucional (TC) ha arxivat definitivament el recurs contra la normativa que va presentar el Govern espanyol durant la presidència de Mariano Rajoy. La sentència, que es va produir el 31 de gener però va transcendir el dilluns, arriba després de la decisió del Govern de Sánchez de retirar el recurs del seu antecessor. I què suposa el canvi? Bàsicament que dos articles claus de la llei passen a tenir validesa. Són el número 5, que prohibeix als grans tenidors d'habitatge desnonar a les famílies en situació vulnerable que no poden pagar la hipoteca o el lloguer; i el número 7, que obliga els bancs a cedir durant tres anys els seus pisos buits als ajuntaments per a augmentar la borsa d'habitatge social.

Les entitats promotores de la llei -la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC- han celebrat l'anunci: "Recuperem així eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l'obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors", diuen en un comunicat. Recorden que les taules d'emergència que gestionen els casos més vulnerables necessiten "amb urgència" aquest tipus de mesures per a oferir un habitatge a aquells que es troben "en situació d'exclusió residencial".

Amb la legislació a la mà, les entitats demanen ara que s'aturin tots els desnonaments que afectin aquelles persones sense alternatives habitacionals. Així mateix, demanen a la Generalitat que activin immediatament els mecanismes necessaris perquè els grans tenidors cedeixin els habitatges buits: "La falta d'habitatge ja no pot ser una excusa", diuen. També interpel·len als ajuntaments i els demanen que iniciïn els contactes necessaris amb el poder judicial per identificar els pisos buits, així com per aplicar les sancions a aquelles entitats que no compleixin amb la llei per talls al subministrament a famílies vulnerables, per no oferir lloguer social quan existeix perill de desnonament...

Ho explica Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC: "Aquesta mesura li traurà feina als ajuntaments, ja que no hauran de reallotjar a gent sinó que seran els grans propietaris els que hauran d'assumir aquesta responsabilitat, parant desnonaments i oferint lloguers socials”. Escorihuela denuncia el temps que s'ha pres el TC per fer efectiva una decisió que el Govern va prendre al novembre. Segons diu, l'espera posterior ha estat a conseqüència exclusivament dels tribunals: "No entenem per què s'ha trigat tant si la decisió política ja estava presa". Tot i que els articles 5 i 7 ja no són objecte del recurs i, per tant, són legals, el TC si que ha suspès els primers articles de la llei, que seguien arracades de la suspensió.

Amb la legislació a la mà, les entitats demanen ara que s'aturin tots els desnonaments que afectin aquelles persones sense alternatives habitacionals. Així mateix, demanen a la Generalitat que s'activin immediatament els mecanismes necessaris perquè els grans tenidors cedeixin els habitatges buits: "La falta d'habitatge ja no pot ser una excusa", diuen.

També interpel·len als ajuntaments i els demanen que iniciïn els contactes necessaris amb el poder judicial per identificar els pisos buits, així com per aplicar les sancions a aquelles entitats que no compleixin amb la llei per talls als subministraments bàsics a famílies vulnerables o per no oferir lloguer social quan hi ha perill de desnonament. Tal com recorda Escorihuela, la llei va estar vigent durant nou mesos abans del recurs: "Ens va costar que s'apliqués realment. Van fer falta moltes formacions i xerrades. S'ha de supervisar el compliment de la llei i s'han de posar recursos públics".

Una de tantes lleis suspeses pel PP

La impugnació de la Llei 24/2015 formava part de l'acció judicial del PP contra un paquet de lleis catalanes aprovades durant els anys més agitats del procés. Entre elles, no només hi havia aquelles que feien referència a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, sinó també una llarga llista d'iniciatives de contingut social àmpliament acceptades per la ciutadania, com la llei contra l'escalfament climàtic o la d'igualtat de gènere, entre altres.

Els populars van portar al Constitucional aquesta mesura el maig de 2016, tot i que el mateix PP català l'hi havia donat suport al Parlament. En aquell moment, les entitats van aconseguir un compromís signat per part del grup socialista al Congrés amb el qual es comprometien a revocar el recurs en cas que arribessin al poder, fet que ha facilitat la negociació posterior. A finals de 2018, les entitats van convocar diverses protestes per demanar la recuperació de la llei amb el suport d'ajuntaments de diferent signe i moltes altres entitats del món municipal, com l'Associació Catalana de Municipis (ACM); l'independentisme, com a l'ANC o Òmnium Cultural; sindicats tals com CCOO i la UGT i altres organitzacions de caràcter social.

El govern de Pedro Sánchez va anunciar la retirada del recurs en el marc de les negociacions entre l'Estat i la Generalitat. Així ho va anunciar la ministra de Política Territorial Meritxell Batet després de signar un acord amb la Generalitat, que també va ser celebrat pel llavors conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, actual alcaldable d'ERC per Barcelona. Qui també va celebrar la marxa enrere de l'executiu espanyol va ser l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui sempre s'ha mostrat favorable a la mesura.