El Tribunal Constitucional  (TC) ha multat amb 12.000 euros diaris al número 2 de Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i als síndics electorals encarregats del seguiment del referèndum de l'1 d'octubre. El TC aplica d'aquesta manera per primera vegada la reforma legislativa que li permet imposar sancions a càrrecs que no acatin les seves ordres.

Les multes són de dos diferents quanties i, així, s'imposen 12.000 euros diaris als cinc membres de la Sindicatura Electoral central, a més de a Jové; i es castiga amb 6.000 euros als quinze síndics territorials i també a Montserrat Vidal i Roca, cap d'Àrea de Processos Electorals de la Generalitat.

Els síndics nomenats pel Parlament i que pretenien actuar com a Junta Electoral Central són Mar Marsal, Marta Alsina, Josep Pagès, Jordi Matas i Tania Verge. Ells van nomenar als quinze territorials.

Les sancions són, en tots els casos, provisionals, en el sentit que busquen imposar el compliment de la sentències del TC i es mantindran diàriament en tant els afectats no les acatin.

La decisió del ple de l'alt tribunal ha estat adoptada per unanimitat després d'un llarg debat que ha acabat per sumar a la decisió majoritària, encara que amb vots diferenciats concurrents, a tres magistrats considerats com a "progressistes".

Així, per primera vegada, l'alt tribunal aplica la reforma de la llei orgànica que regula el seu funcionament i que el dota de la possibilitat d'imposar sancions per obligar que es compleixin les seves fallades.

Els magistrats s'havien mostrat fins ara reticents a assumir un paper sancionador previst en aquesta reforma legislativa, que va ser molt qüestionada.

Especialment els magistrats anomenats 'progressistes' Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés-Re, els que van votar en contra de la reforma quan va ser sotmesa al criteri del TC. L'excepcionalitat de la situació present sembla haver-los portat a modificar la seva postura, encara que per raons jurídiques diferents a les dels seus col·legues. En el seu vot particular assenyalen que la complexa situació política que ha portat a la imposició de multes coercitives "pot situar el Tribunal constitucional en la representació d'un paper que desdibuixa la seva naturalesa primària".

El Govern de Mariano Rajoy va reaccionar contra les resolucions del Parlament vinculades al referèndum impugnant-les davant el Constitucional, entre elles la resolució de la Cambra catalana que va nomenar els cinc membres de la Sindicatura Electoral central i els de les províncies.

El Constitucional va admetre a tràmit aquests recursos i automàticament va suspendre els nomenaments i les lleis de convocatòria i transitorietat.

No obstant això, segons el parer de l'executiu els responsables directes de l'organització del referèndum han seguit actuant com a tals en suport de la convocatòria. I perquè cessin en la seva activitat l'advocat de l'Estat demanava sancions al TC.

En resposta a aquesta petició, i per primera vegada en la seva història, el TC ha decidit imposar una multa als responsables del referèndum, amb la intenció d'obligar-los a obeïr. Abans de fer-ho, el Constitucional ha rebutjat la recusació que els síndics van presentar al mateix Tribunal.