Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

El teatre valencià sobreviu (també) a la pandèmia

La companyia Arden i la Sala Russafa compleixen anys convertides en símbols d’una escena teatral independent que resisteix a pesar de la precarietat

Un momento de una actuación de la Compañía Arden.
Un moment d'una actuació de la Companyia Arden. Companyia Arden

"Fa 25 anys ho teníem difícil, tot estava per fer. No hi havia infraestructura ni espais", recorda Chema Cardeña, dramaturg, actor i director de teatre, a més de promotor de la companyia Arden, que ara mateix està celebrant els 25+1 aniversari, una bufada d’espelmes pel primer quart de segle que arriba amb retard per imperatius pandèmics.

Per celebrar l’efemèride, Arden, entre altres activitats, ha programat La Niebla, una obra del mateix Cardeño en què un Luis de Góngora crepuscular parla entre deliris amb el seu gran rival literari Francisco Quevedo. "Només hi ha dos actors sobre l’escenari, però al darrere hi ha un equip de 23 persones sense les quals l’espectacle seria impossible i que van des dels maquilladors o els escenògrafs fins al personal de gestió. Tot un talent 100% valencià que també forma part de l’escena teatral", recorden des de la Sala Russafa, un teatre independent ubicat al barri valencià del mateix nom i que ara fa just deu anys va ser creat per la companyia Arden per tenir-hi la seu.

"La Niebla és en bona part un retorn als orígens i resumeix gran part de la nostra trajectòria –continua Cardeña-. Si fa 26 anys vam començar amb La Estancia, una conversa fictícia entre Shakespeare i Marlow, ara imaginem un diàleg similar però entre dues de les principals figures literàries del Segle d’Or espanyol".

Una escena acostumada a resistir

Mitjans de la dècada dels 1990 va ser un moment d’eclosió per al panorama teatral valencià. Llavors el PP consolidava el seu poder que, des de les grans majories que l’havien portat a controlar la Generalitat i els principals ajuntaments i diputacions, anava filtrant a tot tipus d’estrats socials. "Llavors encara hi havia un circuit de sales teatrals públiques, de la Generalitat, unes 80, que permetia sobreviure a les companyies, però ben aviat va desaparèixer i tot es va anar fent molt complicat", recorda Cardeña.

"Tot estava per fer, però teníem clar que volíem viure d’això i donar-li un pes a la cultura"

"Teníem clar que si volíem tenir el control de la nostra creació, havíem de construir les nostres pròpies companyies, i ho havíem de fer sense pràcticament ajudes públiques. Però veient el fortíssim intervencionisme que hi va haver després, és evident que vam prendre la decisió correcta", explicava Juan Carlos Garés, cofundador juntament amb Cardeña de Arden, en una taula redona organitzada dins dels actes commemoratius de la companyia, conjuntament amb l’Associació d’Empreses d’Arts Escèniques del País Valencià, Avetid, creada només tres anys abans que Arden.

"Tot estava per fer, però teníem clar que volíem viure d’això i donar-li un pes a la cultura", explicava Toni Benavent, fundador d’Albena productors, durant el mateix acte.

Un quart de segle després, hi ha més companyies i més professionals, però és gairebé un miracle després de la debacle viscuda a partir de la crisi econòmica del 2008. "En bona mesura, els fonaments plantats el 1990 van permetre resistir aquells anys, que van ser la mort", recordava Jerónimo Cornelles, de Bramant Teatre.

"Ens van deixar a soles, amb teatres tancats, sense públic, va ser terrorífic. No sabem com vam sobreviure"

"Ens van deixar a soles, amb teatres tancats, sense públic, va ser terrorífic. No sabem com vam sobreviure. I és que construir costa molt, però desfer costa molt poc", coincideix Cardeña, per qui l’actual crisi sanitària no ha tingut res a veure amb el que es va viure llavors: "Ara hem tingut molt més suport institucional i s’ha notat, encara que queda molt encara per recuperar el que hi havia i, sobretot, perquè la gent jove puga fer-se un espai". Cardeña també reconeix el suport del públic a l’hora de salvar la situació: "s’han bolcat durant la pandèmia, es nota que hi ha ganes de teatre i, també, que tenim un públic fantàstic, a més de molt exigent i selectiu".

De cara al futur, els productors teatrals demanen una política cultural "diferent". "Caldria pensar més a llarg termini, crear una infraestructura real, recuperar i consolidar el circuit que hi havia, donar impuls a les companyies noves i tenir més visió de futur", resumeix Cardeña.

Però mentre això no arriba, l’espectacle ha de continuar i l’escena teatral valenciana continua lluitant per oferir unes condicions de professionalització dignes per a les arts escèniques. Que s’alce el teló.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?