Público
Público

TEMPESTA AL BOTÀNIC II La taxa al turisme presagia conflicte entre socis del Govern valencià

Divisió al Consell sobre l'aplicació de la taxa turística. El PSPV-PSOE renuncia a implantar-la amb els empresaris en contra, mentre Compromís i Unides Podem insisteixen a avançar en un acord. L'alcalde Ribó la reclama per poder finançar serveis municipals a ciutadans i turistes.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Un grup de turistes passeja pel barri del Carme de València. PACO BELTRÁN

"La taxa turística arribarà; el debat ara és decidir quan i com". Són paraules del vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau (Podem), expressades aquest mateix mes d'agost. La proclama no hauria de ser notícia si no fora perquè, gairebé paral·lelament, el nou director general de Turisme del govern valencià, el socialista Herick Campos, en una reunió amb l'alcalde popular de Benidorm, expressava que aquesta qüestió no es trobava en l'agenda del Consell. Campos, fins i tot, va manifestar que l'impost al turisme pot arribar a restar competitivitat al sector, alhora que advocava per altres objectius com la lluita contra l'allotjament no reglat.

Malgrat l'aturada de vacances a Les Corts, les declaracions dels principals responsables polítics valencians al voltant de la possible aplicació del tribut no han cessat durant l'estiu, i auguren enfrontaments constants de cara al proper període de sessions. El president Ximo Puig ha tornat a remarcar que la taxa no forma part de l'acord programàtic del Consell. Per la seua banda, la vicepresidenta Mónica Oltra advoca per estudiar profundament les diferents configuracions que l'impost pot assumir. Joan Ribó, alcalde de València, un dels partidaris més acèrrims de gravar les pernoctacions hoteleres, ha continuat insistint en la necessitat que els turistes contribuïsquen a pagar una part dels serveis de què es beneficien durant la seua estada a la ciutat.

L'esquerda entre els socis del Botànic II respecte a l'impost al turisme va començar a dibuixar-se en la legislatura passada, fa tan sols dos anys, quan el grup Podem, que llavors no formava part del govern autonòmic, va proposar un model ambiciós: un tribut mixt amb un tram fix autonòmic d'obligat compliment i un altre tram municipal de caràcter opcional.

La formació morada, que va arribar a condicionar els pressupostos del 2018 al suport a aquesta proposta, va plantejar unes tarifes autonòmiques que anaven des dels dos euros per persona i dia en hotels de cinc estrelles fins els 0,5 euros en cases rurals. La recaptació preveia aplicar-se sobre un ampli ventall d'allotjaments, entre els quals hi havia els habitatges turístics i les embarcacions de creuer, durant els deu primers dies d'estada. Es contemplava, però, l'exempció del gravamen per a certs col·lectius com els menors de 16 anys, així com per a les estades per força major o els viatges subvencionats per l'IMSERSO. Pel que fa al tram municipal, les tarifes se situaven entre 0,25 i 1,25 euros, tenint-ne caràcter variable.

El portaveu de Podem en aquelles dates, Antonio Estañ, i el portaveu d'Economia de la formació, David Torres, van manifestar que el tram autonòmic podia suposar uns ingressos d'uns 30 o 40 milions d'euros, uns diners que havien de revertir, al seu parer, en la millora dels serveis i infraestructures turístiques, en la lluita contra la precarietat laboral i l'intrusisme en el sector, a més de fer-ho en la promoció del medi ambient. Els morats deien comptar amb el suport dels sindicats i instaven a aplicar la taxa en 2018.

La proposta, realitzada en el marc del debat sobre l'estat del territori al setembre del 2017, va ser aprovada per les Corts, si bé amb 34 vots a favor (provinents de Podem, Compromís i els quatre exdiputats de Cs), 32 abstencions del PSPV i Ciutadans, i 29 vots en contra del PPCV. Aquesta divergència de postures en el si del mateix Consell va fer inviable qualsevol acord sobre la matèria.

El PSPV, sabedor del rebuig dels empresaris al gravamen, sempre ha advocat per acordar la seua implantació amb aquest sector. Aquest mateix estiu, el titular d'Hisenda de la Generalitat, Vicent Soler, sense negar la necessitat d'abordar el debat, manifestava no veure comprensible la taxa sense el suport dels empresaris. Els socialistes temen, d'altra banda, que el nou impost acabe per passar-los factura electoral, tal com li va passar el 2003 al socialista Francesc Antich a les Balears, que va perdre les eleccions després d'aplicar l'ecotaxa i veure’s altament qüestionat per hostalers i oposició política.

Els recels socialistes van portar els de la rosa a convèncer el seu soci de govern, Compromís, per oposar-se a la proposta inicial de Podem. Els valencianistes, preocupats per donar estabilitat al govern, van intentar apropar postures amb una proposta d'impost que només contemplava l'existència d'un tram municipal, el que significava que la Generalitat es limitava a crear un marc legal en base al qual els ajuntaments decidiren lliurement. Finalment, i malgrat els intents per conciliar les postures, la proposta de Podem mai no es va aprovar en el si del Consell, més encara amb l'horitzó electoral de 2019. Enmig d'aquest debat, la dreta valenciana exhibeix amb tota rotunditat la seua negativa a la iniciativa.

Una taxa només per Falles?

A la ciutat de València, el debat sobre la qüestió ha transcorregut durant els últims mesos dins d'unes coordenades pròpies. Sandra Gómez (PSPV), actual Primera Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament, llançava en plena campanya electoral la idea d'aplicar als turistes un euro per pernoctació, si bé circumscrivia aquest gravamen únicament al període de festes falleres (de l'1 al 19 de març ). La taxa plantejada per Gómez defensava afectar els ingressos a les comissions falleres per tal que aquestes invertiren en monuments, una proposta certament electoralista que aviat va xocar amb el parer del grup Compromís en la localitat.

L'alcalde Ribó, de fet, es va llançar a respondre que dedicar els ingressos de la taxa a qüestions privades no està permès per la legislació. Ribó, no debades, insisteix des de fa temps en què una taxa turística a la ciutat serviria perquè els turistes contribuïren al pagament dels serveis que es veuen necessàriament incrementats com a conseqüència de la seua estada. La neteja, la seguretat o la mobilitat haurien de ser per a l'alcalde les destinacions prioritàries de l'anhelat impost. La seua aplicació, a més, permetria controlar els apartaments turístics i altres fenòmens relacionats que generen rebuig en molts barris.

Són fundats els recels empresarials?

Un informe elaborat per l'Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca (HOSBEC) mostra que el sector hoteler del País Valencià creix a un ritme superior a la mitjana estatal i registra un augment en el nombre de turistes i de pernoctacions en hotels durant el primer semestre del 2019. Benidorm, segons l'estudi, ocupa el quart lloc en el rànquing espanyol de destinacions turístiques amb major nombre de pernoctacions hoteleres, amb més de cinc milions en la primera meitat de l'any. Pel que fa a València, s'ha superat per primera vegada la barrera dels dos milions de pernoctacions, el que representa un tres per cent més respecte al semestre anterior.

Les bones xifres llançades pel sector han empès la patronal hotelera a situar-se en contra de la taxa turística, adduint que es tracta d'un impost asfixiant per a les empreses i els ciutadans i que grava exclusivament l'allotjament hoteler reglat, afavorint així l'economia submergida. Un dels majors temors que expressen rau en la possible disminució del poder adquisitiu dels turistes en aplicar-se’ls l'impost, cosa que repercutiria negativament en els beneficis. Fins i tot arriben a advertir que el nombre de turistes baixaria al territori valencià. 

No ho creu així Asensi Descalç, professor d'Economia Aplicada a la Universitat de València. En una reflexió publicada per la Fundació Nexe defensa que un impost turístic sobre els 2 euros per dia i persona no té prou pes sobre els preus ni sobre el pressupost diari mitjà dels visitants com per generar una reducció de la demanda. Una certesa que avalen les experiències veïnes a Catalunya i a les Balears. Descalç aposta decidit per gravar totes les formes d'allotjament, però en particular els apartaments turístics a les ciutats, ja que entén que són generadores de greus diseconomies externes en imposar canvis de vida als barris, com l'encariment del preu del lloguer. Pel que fa a l'afectació dels ingressos recaptats, el professor creu que la taxa podria fins i tot arribar a revertir en la promoció i impuls del turisme rural, cosa necessària en la lluita contra la despoblació de les zones d'interior.

Un impost exòtic?

A l'Estat espanyol, la taxa turística va començar a aplicar-se el 2012, concretament a Catalunya. L'impost grava les pernoctacions en diferents allotjaments durant un màxim de set dies. Les plataformes de lloguer de vacances estan sotmeses a gravamen i les embarcacions paguen per amarratge en qualsevol port del territori. La quota a la ciutat de Barcelona, ​​superior a la resta del territori català, va des dels 2,25 euros per persona i dia si s'allotja en un hotel de cinc estrelles als 0,65 euros en altres establiments. Destina els ingressos a un Fons per al foment del turisme a la vegada que busca minimitzar l'impacte en les zones d'alta concentració turística.

Al costat de Catalunya, les Illes Balears són l'altre territori on la taxa s'aplica. La presidenta, Francina Armengol, va reintroduir l'impost en el 2016, després del període de supressió per part del govern popular. Actualment, els turistes paguen un màxim de 4 euros i un mínim de 2 per nit en funció de les categories de l'allotjament. Des del 2018 s'apliquen bonificacions als viatgers que visiten l'arxipèlag en temporada baixa i als que fan estades llargues a partir del novè dia. Altres administracions, com Andalusia, Madrid o Galícia, discuteixen recentment seguir-ne el mateix camí que Catalunya o les Illes Balears.

Per a aquells que denuncien que l'impost denota manca d'hospitalitat amb el turista, no són bones les notícies sobre la seua implantació a nivell europeu. Des que apareguera per primer cop a París el 1994, la taxa al turisme no ha deixat d'estendre’s i avui dia s'aplica, sota diferents modalitats, a Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Suïssa, Romania o Croàcia, entre d'altres. Més enllà del continent, l'impost existeix als Estats Units, on es paga per pernoctació i per entrada al país. Al Marroc s'aplica una quota en el bitllet aeri de tornada. Fins i tot a Cuba cada turista paga 22 euros quan abandona el país a l'aeroport.