Público
Público

CULTURA POPULAR La Tomatina es consolida com a reclam turístic internacional

Bunyol celebra un any més la seua internacional Tomatina davant les càmeres de tot el món. Per segon any, s'aposta per la instal·lació de punts violeta i per un ampli dispositiu de seguretat.

Varios jóvenes participan en la Tomatina de Buñol - EFE

Són gairebé les onze del matí. Una multitud inunda els carrers. Algunes de les façanes del municipi estan cobertes amb lones. Des dels balcons, els veïns llancen aigua i amaren els assistents. Tot d'una, el so d'una carcassa dóna el tret d’eixida a la batalla. Els camions descarreguen tones de tomaques i la gentada es llança les hortalisses. En qüestió de minuts el poble es tenyeix de vermell. La guerra durarà tan sols una hora. Després els serveis de neteja faran la seua per restablir la normalitat.

És l'arxiconegut ritual que cada últim dimecres d'agost té lloc any rere any a Bunyol, un poble de 9.000 habitants situat a tan sols trenta quilòmetres de València. La celebració de la Tomatina, que enguany arriba a la seua edició número 74, no únicament destaca per l'exotisme de la seua idiosincràsia, sinó també per la projecció internacional que ha aconseguit en els darrers temps, fins al punt de convertir-se en un dels reclams turístics més significatius de tot l'Estat espanyol.

Tant és així que els organitzadors de l'esdeveniment, superats per les escandaloses xifres de turistes, es van veure en l'obligació de limitar l'aforament del recinte de la festa el 2013, passant des d’aleshores d'unes 44.000 persones participants a justament la meitat, unes 22.000. "Era una festa molt insegura i amb molt risc de morir d'èxit", ens explica Rafa Pérez, primer tinent d'alcalde de Bunyol i regidor de Cultura Popular de la localitat valenciana. I afegeix que el que es va intentar amb aquesta decisió va ser que la gent poguera gaudir al màxim de la festa. La mesura, a més, va anar acompanyada de la introducció d'una taxa de deu euros a pagar pels participants, el que va permetre generar un petit benefici per sufragar els costos d'una festivitat que arriba a assolir, segons dades del mateix ajuntament, els 150.000 euros .

El perfil majoritari de visitant diu molt de la fama de què gaudeix l'esdeveniment a nivell mundial. De fet, de les 17.000 persones que visiten Bunyol el dia de la Tomatina (5.000 entrades es reserven als habitants del municipi), pràcticament el 70% procedeix de fora de l'Estat i gairebé el 40%, a més, de fora d'Europa. Anglesos, nord-americans, australians, japonesos i sud-coreans són algunes de les nacionalitats més fidels a l'esdeveniment.

Malgrat el positiu impacte econòmic que suposa per a Bunyol l'arribada d'aquests turistes estrangers, la veritat és que la seua estada a la localitat es redueix tan sols al dia en què se celebra la batalla. Els estrangers, especialment els asiàtics, acostumen a beneficiar-se de paquets turístics en què Bunyol no és més que una destinació de pas. "Ells el dia anterior són a Londres o a Berlín o a París; vénen a València aquell mateix matí, van a la Tomatina i ja a la vesprada, i fins i tot a l'hora de dinar, estan en un altre país o en una altra ciutat com Barcelona o Sevilla", diu el regidor. És per aquesta raó que des de l'administració local es treballa actualment per intentar ampliar el perfil de turista interior, cosa que podria traduir-se en un augment de pernoctacions hoteleres així com en l'impuls d'un turisme de llarga estada.

Un objectiu fonamental, insisteix Pérez, és precisament aprofitar la volada de la festa per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic local, la gastronomia, la cultura o la natura. Per això, considera imprescindible que tant la Generalitat Valenciana com el Govern d'Espanya s'impliquen en la promoció de la festivitat de la mateixa manera que succeeix amb altres esdeveniments com els Sanfermines o la Setmana Santa. I reclama, sobretot, que aquesta tasca es faça bé. "No necessitem més gent sinó simplement que es pose en valor la festa perquè tots puguem aprofitar-nos de la seua potencialitat", sentencia el regidor.

El treball que desenvolupen administració local i societat civil en l'organització de la Tomatina, no debades, requereix un esforç creixent per adaptar-se als nous temps. Per a l'edició d'enguany, Bunyol ha posat el focus en una qüestió de primer ordre com és la seguretat, sobre la qual ve treballant-se molt seriosament durant els últims vuit anys. A més de comptar amb plans d'autoprotecció i amb protocols d'emergència, aquest serà el segon any consecutiu en què s'instal·laran punts violeta amb la finalitat que possibles agressions sexuals siguen denunciades, a la vegada que gent vinculada a la festa vigilarà el recinte per alertar sobre maltractaments. La festa, recorda Pérez, es presta a dibuixar una línia molt fina entre el que és assetjament i el que no. Des de la Regidoria de Cultura Popular es recorda que sempre s'ha estat al costat de la causa antipatriarcal, servint-se’n de la festa per cridar l'atenció sobre aquest vector, fins i tot molt abans que això es fera en altres latituds.

Madrid, Barça i Tomatina

El ressò mediàtic de la Tomatina permet fer-se una idea de la potència internacional de la festa. Al voltant de setanta mitjans de comunicació de tot el món estan acreditats enguany per cobrir el festival. À Punt, l'ens televisiu autonòmic, retransmetrà en directe el recorregut de la batalla, però el senyal arribarà a infinitat de països, des d'Austràlia als Estats Units. A Corea del Sud es difonen les imatges en horari de prime time. I les grans agències internacionals, com Reuters o France-Press, mai falten a la cita. Durant la breu hora que dura l'esdeveniment, Bunyol es converteix en la capital del món.

La capacitat de la festa per cridar l'atenció en altres realitats culturals és sorprenent. Zindagi na milegi dobara (Només es viu una vegada) és una pel·lícula índia estrenada el 2011 que es va rodar parcialment a Bunyol. Els productors de Bollywood van arribar a recrear la batalla de la Tomatina durant l'enregistrament d'aquest film que relata les aventures d'un grup d'amics en el seu viatge a Espanya. En una altra cinta, en aquest cas en l'aclamada We need to talk about Kevin (2011), dirigida per l'escocesa Lynne Ramsay, es recorre a les imatges de la festa en la seqüència d'obertura. Així mateix, el 2015, una marca índia va recrear la batalla del vermelló per formar part d'un espot publicitari.

Encara més: la Tomatina és replicada en llocs tan diversos com Corea del Sud, Xile, Colòmbia o la Xina, on s’emula la festivitat en termes molt semblants als plantejats a Bunyol. Ho hem vist aquest mateix estiu, per primera vegada, a la ciutat russa de Sant Petersburg, on centenars de joves van celebrar una pseudotomatina en el marc d'un festival de temàtica hispana. Cal precisar, però, que algunes vegades són certes empreses de negocis, moltes d'elles espanyoles, les que organitzen esdeveniments en diferents punts del globus en els quals s'ofereix la possibilitat de participar en batalles de tomaques amenitzades amb sangria, paella i recreacions de "corridas".

Pérez no dubta dels beneficis de la internacionalització de la festa: "És bo quan et copien perquè significa que has fet les coses bé i que la teua manera de divertir-te es reconeix en altres llocs". La festa, segueix el regidor, ha arribat a convertir-se en icona de la marca Espanya: "He estat diverses vegades a Corea i allà pràcticament només ens coneixen pel Madrid, pel Barça i per la Tomatina".

Un origen peculiar

La Tomatina és una d'aquestes festivitats amb personalitat pròpia susceptible de ser admirada i recordada per la seua originalitat. El seu atractiu visual és comparable al d'altres curioses festes locals, entre les quals trobem Els Enfarinats del municipi alacantí d'Ibi, una festa consistent en una guerra de farina, ous i petards. Al municipi anglès de Brockworth, cada mes de maig se celebra una cursa en què els participants es llancen turó avall i competeixen per atrapar un formatge rodant. Els orígens històrics de tots dos esdeveniments, però, són incerts. No passa així en el cas de la Tomatina.

La guerra de les tomaques ancora el seu naixement el 1945 i, pel que sembla, un fet tan fortuït com còmic explica el sorgiment de tan misteriosa tradició. L'últim dimecres d'agost d'aquest any, uns joves que presenciaven a la plaça del Poble la desfilada de gegants i cabuts, provant d’obrir-se pas entre la comitiva, van fer caure a un dels participants. Enfurismat, aquesta persona va començar a colpejar els presents i, en aquest moment, la multitud es va proveir de tomaques en una parada de verdures propera, i s’hi va desencadenar una guerra. Tot i que la policia va interceptar la batalla, els mateixos joves van repetir l'acció durant els anys successius. La Tomatina hagué d’agradar als autòctons perquè, des d’aquelles dates fins avui, la lluita d'hortalisses ha vingut celebrant-se puntualment al municipi, si bé durant els anys cinquanta va ser prohibida per les autoritats, cosa que no va dissuadir els participants. El 2002 va ser declarada Festa d'Interès Turístic Internacional per la Secretaria General de Turisme.

Actualment es llancen al voltant de 150.000 quilograms de tomaques que són adquirits en una cooperativa de la Llosa (la Plana Baixa). Les hortalisses, no aptes per al consum, es conreen amb l'expressa intenció d'acabar sent madures, el que ajuda a evitar lesions durant la desfilada. La Tomatina, incardinada en la setmana de festes de Bunyol en honor a Sant Lluís Bertran i a la Mare de Déu dels Desemparats, ha incorporat a poc a poc elements no presents originàriament, com el Pal Sabó, una cucanya vertical recoberta de gel a l'extrem de la qual penja un pernil que ha de ser atrapat pels participants amb anterioritat a l'inici de la desfilada. Els organitzadors no han deixat d'apostar tampoc per apropar la festa als més menuts. Per això, dies abans de l'esdeveniment, una mini Tomatina fa les delícies de la xicalla per tal de socialitzar la tradició i empènyer-la a convertir-la en patrimoni històric del municipi.