Público
Público

La Diada conclou amb un clam en favor del retorn de presos polítics i exiliats

"De vegades la gent no s'adona del poder que té". Amb aquesta frase, del poema 'La gent', de Joan Brossa, i el record del que van aconseguir els treballadors amb la vaga de 'La Canadenca', fa cent anys, s'ha iniciat i desenvolupat l'acte institucional de l'onze de setembre, centrat en el poder de la resistència col·lectiva 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a la plaça de Sant Jaume. EFE

"De vegades cal apagar-ho tot per fer tornar la llum". Amb aquesta frase, s'ha commemorat, a l'inici de l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, el centenari de la vaga de La Canadenca, una de les lluites més importants en la història del moviment obrer català, que va aconseguir, després de molta repressió, el reconeixement de la jornada de treball de vuit hores, a més de millores salarials.

"De vegades la gent no s'adona del poder que té". Amb aquesta frase, del poema La gent, de Joan Brossa, cantat per la Coral Sant Jordi, i el record d'una gran mobilització de la classe treballadora, es deixava anar un missatge no massa difícil d'interpretar en una jornada com ha estat la d'aquest excepcional onze de setembre.

Poc abans, el president Quim Torra, havia donat als Mossos d'Esquadra l'ordre d'hissar la bandera catalana al balcó del Palau de la Generalitat, que quedaria solemnement col·locada, mentre s'escoltava el Cant de la Senyera, a sobre de la pancarta de reivindicació de llibertat pels presos polítics i exiliats.

L'actriu Silvia Bel i l'actor Lluís Soler han conduït el desenvolupament de l'espectacle, sobre una escenografia de maletes blanques, per assenyalar que no s'omplen de la mateixa manera les que es fan per viatjar que les que es porten per "anar a l'exili o a la presó". "Hi ha presos, refugiats i exiliats que omplen la maleta d'esperança i de futur". Aquests, s'ha dit, "no poden esborrar un desig, un clam o una promesa: Tornarem".

Han recordat que fa vuitanta anys, centenars de milers de persones van haver de prendre el camí de l'exili.

S'han pogut veure imatges dedicades a dues persones que van sobreviure als camps de concentració nazis, Conxita Grangé i Neus Català, que han mort aquest any, i s'ha explicat com els exiliats han omplert al llarg de les seves vides les seves maletes d'"incertesa i por". 

Han parlat del drama dels migrants i refugiats de tots els temps, també dels que avui es veuen obligats a fugir de la guerra, de l'esclavitud i de la mort.

I s'han pogut escoltar paraules escrites pels actuals presos polítics catalans, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Carme Forcadell, sobre les maletes que van haver d'omplir, d'idees i conviccions, pel "llarg camí" que estan fent. 

De la mateixa manera, amb les seves imatges projectades sobre la façana de Palau, s'han sentit textos breus redactats pels exiliats, amb la conclusió de Carles Puigdemont, que ha assegurat que va marxar conscient de "la legitimitat de l'1 d'octubre del 2017" i de "la continuïtat històrica de la institució".

Governants i dirigents polítics, que durant la manifestació unitària de la tarda, han renunciat a tot protagonisme, es trobaven òbviament en primera línia d'aquest breu acte institucional. El president de la Generalitat, Quim Torra i el del Parlament, Roger Torrent, ho han presidit al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tot i que amb actituds ostensiblement diferents.

Les direccions de PSC, PP i Cs no han volgut ser presents en aquest acte, que ha estat ajornat 24 hores com a conseqüència de la pluja.

L'espectacle, dirigit artísticament per Lluís Danés, ha finalitzat amb la projecció del seu títol, "Tornarem", el Cant dels Segadors i crits d'independència corejats per bona part dels assistents.