Público
Público
Únete a nosotros

DEFENSA DEL DRET D'AUTODETERMINACIÓ Torra denuncia al Cercle d'Economia "l'actuació brutal de l'aparell sencer de l'Estat" contra Catalunya 

"No es coneix res similar que hagi passat en cap altre estat europeu en aquest segle XXI", afirma el president de la Generalitat a la reunió anual d'empresaris a Sitges, als quals demana que s'impliquin en la defensa del dret d'autodeterminació: “La millor contribució que podem fer els catalans i catalanes per millorar Europa, és exigir i aconseguir que faci possible el dret d’autodeterminació de Catalunya".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president de la Generalitat, Quim Torra, al costat del president del Cercle d'Economia, Juan José Bruguera, durant la XXXV reunió del Cercle d'Economia. Presidència Generalitat de Catalunya / Ruben Moreno

"Vivim en un estat d’excepció constant que posa en risc de manera sistemàtica el sistema democràtic i els drets i llibertats i la convivència que tant va costar d’aconseguir per les generacions precedents i que pensàvem tenir guanyats per sempre", ha afirmat el president Quim Torra en la reunió d'aquest any del Cercle d'Economia a Sitges. 

"No es coneix res similar que hagi passat en cap altre estat europeu en aquest segle XXI. I això posa en risc moltes altres coses. L’estabilitat que tots desitgem per a la nostra economia es va posar en risc amb una actuació que vam haver de revertir amb molt d’esforç i dedicació", ha explicat el cap de Govern de Catalunya davant els empresaris convocats pel Cercle.

Una actuació que ha qualificat de "brutal", no només per les imatges que aquesta setmana es tornaven a veure, aquest cop al Tribunal Suprem, de la força policial durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, "sinó de la força de l’aparell sencer de l’Estat en tots els seus nivells, inclòs l’econòmic".

Implicació empresarial en la defensa d'un referèndum

El president ha demanat als empresaris presents que “siguin a primera fila en la defensa de la qualitat democràtica de les institucions” i “en la defensa d’allò que vol el 80% de la ciutadania catalana: un referèndum per decidir el futur polític del país”.

Ha convidat el sector empresarial a col·laborar amb la Generalitat per “aixecar aquest país junts” i ha reclamat “la seva implicació per fer de Catalunya un país millor, amb oportunitats per a tothom”, però també “per exigir la pulcritud i la qualitat democràtica de les institucions de l’Estat espanyol que pertoquen en l’Europa del segle XXI”. “Això no és política, és una necessitat de país”, ha afegit.

No es tracta de ser independentistes, o de ser unionistes” sinó  “de defensar les solucions modernes i democràtiques que proposen les societats avançades”. En aquest sentit, ha assenyalat que “les divergències polítiques no es poden resoldre a cop de tribunals i querelles, amb presó i amb judicis” i ha afirmat que “volem una societat madura que decideixi el seu futur parlant, proposant, debatent i votant”. “Aquest és l’únic camí d’estabilitat i de progrés possible”, ha conclòs.

Democratització d'Europa

La intervenció de Quim Torra en la XXXVª reunió del Cercle d'Economia ha estat particularment extensa i l'ha fet en llengua catalana, trencant d'aquesta manera el costum seguit des de sempre en aquesta trobada de realitzar totes les intervencions en castellà.

En la seva conferència, sota el títol, Un món desordenat: economies en transició, democràcies en perill, el president ha repassat la situació política i econòmica mundial i el paper de Catalunya a Europa i al món i, en aquest sentit ha recordat que “cal enfortir les institucions de la Unió Europea”. “Això passa per una progressiva i decidida democratització de les seves estructures", ha dit sense fer referència als problemes que troben els representants catalans a les institucions comunitàries.

Ha parlat de “l’auge de l’autoritarisme", que només "es pot frenar amb més democràcia". Això passa, segons ha dit, per una “renovació” àmplia que afecti no només els partits polítics, sinó també “molts organismes i institucions de la societat civil, els sindicats, les patronals o els col·legis professionals”. “Si algú pensa que inventant noves fórmules de fer política institucional ja n’hi ha prou, s’equivoca; cal una regeneració en molts àmbits de la societat per poder estar realment en condicions de respondre els desafiaments que té ara mateix la Unió Europea”, ha advertit.

I en relació als nacionalismes ha volgut fer la distinció “entre el nacionalisme dels Estats i els nacionalismes com l’escocès o el català” a l’hora de buscar causes davant la progressiva “crisi de confiança” amb les institucions europees. “Els nacionalismes com l’escocès o el català han estat i són més europeistes que els dels Estats”, ha explicat recordant la reacció escocesa davant del Brexit i l’aposta europeista del president Puigdemont.

“Avui un dels grans fracassos de la Unió Europea és no donar resposta a la situació de Catalunya i a les vulneracions de drets i dels principis democràtics per l’Estat espanyol”, ha insistit el cap de l'Executiu català per posar de nou l'accent en la voluntat de fer respectar la sobirania de Catalunya. “La millor contribució que podem fer els catalans i catalanes per millorar Europa, és exigir i aconseguir que faci possible el dret d’autodeterminació de Catalunya, perquè nosaltres hem de tenir veu i vot a Europa si volem també ajudar a fer-la millor”.

"Clara intencionalitat de danyar l'economia catalana"

El president de la Generalitat ha celebrat la bona situació econòmica “malgrat que la conjuntura ha estat i és complexa”.  “Si hem sortit amb èxit de la crisi, si hem superat totes les previsions catastrofistes anunciades amb una clara intencionalitat de danyar l’economia catalana des de l’inici del procés, ha estat pels fonaments sòlids, robustos, profunds de la societat civil i del dens i arrelat teixit emprenedor que caracteritza l’economia catalana”, ha explicat.

Torra ha recordat que s’ha passat d’un creixement negatiu del PIB del -3,4% l’any 2012, a un creixement del 2,6% del 2018 amb 5 mesos de creixement ininterromput. Un bona tendència que, segons ell, també s’ha fet patent en el mercat laboral perquè en els darrers sis anys s’ha reduït la taxa d’atur en gairebé 13 punts i se situa a l’11,6%.

I el cap de Govern català també ha dibuixat un panorama optimista en relació al sector exterior.

"L’any passat vam batre el rècord històric d’exportacions per 8è any consecutiu. I també vam batre el rècord històric en nombre d’empreses exportadores regulars", ha afirmat.  "Liderem les exportacions a l’estat espanyol, tant pel que fa a facturació (amb un 25% total) com en empreses exportadores regulars (un 33,3% del total). I ja exportem gairebé el 75% dels productes catalans fora de l’Estat espanyol", ha afegit.

Canvis de seu empresarial sota pressió de l'Estat

Pel que fa referència a la “fugida d’empreses”, el president ha recordat que
el Col·legi d'Economistes de Catalunya acaba de denunciar "les pressions de les institucions de l'Estat per forçar les principals empreses catalanes a traslladar la seu social fora de Catalunya després del referèndum", i que "aquestes pressions es van concentrar en companyies de sectors molt regulats, o molt orientats al mercat espanyol o amb estructures societàries que els feien més vulnerables".

"L’altre via de pressió va ser la retirada de dipòsits de les entitats financeres, gran part dels quals corresponien a institucions de l'Estat, que un cop efectuats els canvis de seu de les entitats catalanes van retornar ràpidament". "Ja és ben curiós -ha dit el president- que qui portava mesos acusant la Generalitat de generar un daltabaix econòmic fos qui veritablement acabés posant en risc dues de les principals entitats financeres de l’Estat".

El canvi de seus, segons Torra, va tenir molt poc impacte sobre l'economia catalana, ja que va ser més nominal que real, en mantenir-se aquí les seus operatives, i aquest moviment, a més, ha dit, "s’ha capgirat i sembla que torna a la normalitat” perquè en dos trimestres seguits, el quart de l’any passat i el primer d’enguany, hi ha hagut més empreses de Madrid que han traslladat la seu social a Catalunya que no a l’inrevés.