Público
Público

Debat de Política General Torra: "No ens aturarem. Tornarem a exercir el dret a l'autodeterminació"

El president de la Generalitat obre el debat de política general denunciant l'operació de dilluns de l'Audiència Nacional contra els CDR i es mostra molt crític amb Pedro Sánchez, de qui recorda que en un any mig no ha fet "cap proposta" per resoldre el conflicte polític. Sobre la sentència, es mostra convençut que hi haurà condemna del Tribunal Suprem als dirigents independentistes i avisa que la resposta haurà de passar per "exercir tots els drets que ens siguin negats". 

Quim Torra, durant el debat de política general. EUROPA PRESS / DAVID ZORRAKINO

MARIA RUBIO I MARC FONT

Exercir novament el dret a l’autodeterminació ha de ser una de les respostes que els catalans donin a la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés. Així ho ha assegurat, un cop més, el president de la Generalitat, Quim Torra, al final del discurs amb el que ha obert el debat de política general del Parlament. Torra, que dona per segura la condemna als presos polítics, ha reservat per a l’inici i per a la conclusió de la intervenció les parts més polítiques, marcades per les crítiques al Govern espanyol i per la reivindicació i defensa del projecte independentista, per desgranar l’acció del seu executiu a la part central del discurs.

Mentre que l’arrencada ha estat marcada per la denúncia a l’operació de dilluns contra els CDR, el tram final s’ha centrat més en la resposta a la sentència, sense que hagi fet una proposta concreta, més enllà de la referència genèrica a tornar a exercir l’autodeterminació. “L’Estat espanyol condemnarà uns demòcrates que van fer allò que es van comprometre a fer amb els seus electors i que van guanyar unes eleccions. Els condemnarà per fer una cosa que va ser despenalitzada fa uns anys perquè organitzar un referèndum no és un delicte”, ha assegurat Torra, per a qui és justament l’Estat “qui cerca de manera permanent la confrontació amb nosaltres. Nosaltres volem una solució política, que els catalans puguin decidir el nostre futur, que ningú pugui parlar per nosaltres”.

Sobre la sentència ha assegurat que “sempre voldrem el diàleg, però com que [els dirigents estatals] no seuen a la taula, nosaltres seguirem endavant i no ens aturarem” i, sense concretar, ha assegurat que “tornarem a exercir tots els drets que ens siguin negats, inclòs el dret a l’autodeterminació”. Així mateix, ha afegit que la sentència marcarà el final d’una etapa i suposarà iniciar-ne un altra “on prendrem la iniciativa” i per fer-ho ha manifestat, en una crida a la unitat, que “ens toca acordar, proposar, construir i traçar un horitzó, amb l’ambició col·lectiva de la llibertat”. “Necessitem tota la il·lusió, confiança i coratge, per tornar-ho a fer”, ha rematat.

"No permetré que s’associï l'independentisme amb el terrorisme"

L’operació de dilluns contra diversos activistes independentistes -ordenada per l’Audiència Nacional- i les crítiques al Govern espanyol per la falta de “voluntat de diàleg” han marcat la primera part del discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, en el debat de política general, que ha arrencat a les 11h al Parlament. Torra ha assegurat que els fets de dilluns, que van comportar la detenció inicial de nou persones -dos de les quals estan en llibertat amb càrrecs- i acusacions de rebel·lió i terrorisme, han modificat l’inici d’una intervenció en què volia denunciar que “la democràcia espanyola fa aigües”. En la seva primera menció a la imminent decisió del Tribunal Suprem sobre el judici al Procés, ha comentat que "amb la sentència veurem quanta democràcia és capaç d'assumir l'Estat espanyol". 

Després de recordar la carta que ha remès al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en protesta per l’operació contra els CDR, ha recalcat que el “moviment independentista ha estat, és i serà un moviment pacífic i no violent que busca assolir la independència del nostre país sempre per mitjans democràtics”. I ha assegurat que “no permetré mai que s’associï un moviment radicalment democràtic amb el terrorisme”.

Dit això, el president català s’ha mostrat molt crític amb Pedro Sánchez, de qui ha assegurat que mai ha tingut “cap voluntat de diàleg”, sinó que les seves primeres reunions amb la Generalitat només responien a “tàctica i càlcul”. “En la primera reunió [que vam fer] a la Moncloa [Sánchez] va reconèixer que hi havia un conflicte polític que només es podia resoldre per la via política i a Pedralbes es va arribar a parlar de seguretat jurídica, sense citar la Constitució”, ha recordat, per afegir que la “nostra proposta de referèndum mai va tenir una contraproposta”. “En un any i mig mai hem sentit cap proposta concreta, tot i que és el problema més gros que Sánchez té damunt la taula”, ha insistit. 

En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que tard o d’hora els catalans podran decidir el seu futur: “per més obstacles que se li posin, aquest poble acabarà trobant el camí per fer possible la seva voluntat. Aquest és el meu compromís com a president”. Prèviament, als primers minuts del discurs, havia reclamat un referèndum preguntant als governants de l'Estat "què us fa por? Per què temeu la democràcia? Us fa por que no tingueu majoria? Per què no ens feu callar uns quants anys amb un referèndum pactat, com fan els països democràtics?".

Torra carrega contra Borrell i Espanya Global

Pel que fa a l'acció de Govern, Torra ha destacat la política exterior amb la reactivació de les delegacions de la Generalitat a l’estranger i ha dirigit una crítica cap al Govern espanyol: “Ens cal la nostra veu pròpia. Contra tots aquells que la volen callada, es diguin Josep Borrell o España Global, nosaltres seguirem endavant explicant-nos”. També ha destacat la recuperació de les institucions després de l'article 155 i la reactivació de l'economia, amb l'estabilització en un 2% del creixement, tot i tenir l'alerta posada en les tensions comercials entre EUA i la Xina, així com en el Brexit.

El president també ha destacat una reducció de l’atur durant els darrers sis anys, amb un tancament el 2018 en un 11,5%, fent autocrítica pel que fa a la situació de les desigualtats a Catalunya: “Hi ha un empitjorament de la taxa de la pobresa severa”, ha destacat. En aquesta línia, el president ha afirmat que el Govern continuarà treballant en l’establiment d’un salari mínim català i en la implementació de la Renda Mínima Garantida.

En matèria d’habitatge, Torra ha tret pit dels dos polèmics decrets-llei impulsats pel Govern per millorar l’accés a l’habitatge, un dels quals no va comptar amb el suport de la cambra després de suscitar moltes crítiques en l’òrbita social. A més, ha destacat l’ampliació de plantilla de docents al sistema educatiu “tot i la reducció d’alumnes”, que també genera discrepàncies entre els sindicats educatius, i ha anunciat la reducció del 30% de les taxes universitàries pels alumnes amb més problemes econòmics.

Obert a augmentar l'IRPF

En la part final de la intervenció, Torra ha fet una crida al conjunt de la cambra a tirar endavant uns pressupostos que “la ciutadania necessita”. Abans de detallar alguns dels trets del projecte de comptes en què treballa el Govern, ha volgut denunciar els “greuges” que, segons ell, manté l’executiu estatal sobre el català i que li generen un “ofec” financer. Entre d’altres qüestions, ha assegurat que “aquest país no és viable si no resolt el dèficit fiscal”. “A mi el que no em deixa dormir és saber on podria estar aquest país sense aquest llast”, ha proclamat, en clara al·lusió a Pedro Sánchez. També ha denunciat el “dèficit inversor” en infraestructures o el “control polític injustificat” de les finances de la Generalitat que manté el govern del PSOE.

Pel que fa als comptes -que estan prorrogats des del 2017-, la principal novetat és que ha obert la porta a modificar el tram autonòmic de l’IRPF per mirar d’obtenir el suport d’altres grups. El rebuig a apujar l’impost a les rendes altes ha estat, tradicionalment, un dels senyals d’identitat de l’espai ocupat per l’antiga Convergència, malgrat les demandes que, any rere any, li han fet grups com la CUP o els Comuns.

A grans trets, ha comentat que els pressupostos es basaran en “mantenir el rigor de les finances públiques”; en recuperar els nivells de despesa corrent dels serveis públics fonamental -salut, educació i serveis socials- d’abans de la crisi; o permetre una “veritable igualtat d’oportunitats”, amb mesures com noves promocions d’habitatge social.

Traduït a xifres, ha detallat que la despesa financera no finalista s’enfilaria a gairebé 27.000 milions d’euros, el que suposa 2.500 milions més que en els comptes de 2017 -els darrers aprovats- i 800 més que en l’esborrany dels pressupostos de 2019; mentre que els ingressos arribarien a 26.200 milions. Segons ell, si tiren endavant la Generalitat tornarà a recuperar el pagament de les escoles bressol municipals, recuperarà les beques menjadors o reprendrà les obres del tram central de la línia 9 del metro.

Per augmentar els ingressos ha reconegut que estan oberts a fer canvis en “fiscalitat”, com ara modificar el tram autonòmic de l’IRPF, però que sobretot això s’aconseguiria a través d’una “negociació amb l’Estat” perquè aboni deutes pendents a la Generalitat o amb una renegociació de l’objectiu de dèficit, perquè en comptes del 0% se situï en un nivell més proper al 0,31%.