Tot i refermar en diverses ocasions la seva convicció que el millor camí per a Catalunya passa per convertir-se en un Estat independent, Quim Torra ha aprofitat la inauguració de la reunió anual del Cercle d'Economia per fer un discurs clarament conciliador i amb constants apel·lacions al diàleg. Com mana la tradició, la trobada -que se celebra a Sitges- ha arrencat amb la intervenció del president de la Generalitat, acompanyat del president del lobby econòmic, Juan José Brugera. Un grup de pressió que és, probablement, el màxim defensor de l'anomenada tercera via que hi ha ara mateix a Catalunya. O, si més no, el més influent.

De fet, aquesta mateixa setmana ha emès una nota d'opinió amb propostes com una reforma de l'Estatut català o un nou model de finançament que augmenti la capacitat tributària de les comunitats autònomes com a vies per sortir de l'actual atzucac polític. Dit amb altres paraules, avui Torra no jugava a casa. I l'atenció política i mediàtica estava clarament situada al Congrés dels Diputats, en el debat de la moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy.

El president de la Generalitat ha pres la paraula després de la intervenció de Brugera, que alhora presideix la immobiliària Colonial -des de fa un any reconvertida en 'socimi', un model societari que permet reduir al mínim el pagament d'impostos-, que li ha demanat "el major dels esforços per superar el frontisme". També li ha exigit que les institucions catalanes "respectin la llei" i garanteixin la "seguretat jurídica", elements que considera podrien facilitar el retorn de les empreses que a l'octubre van traslladar la seu. "Tant la via unilateral com el manteniment estricte de l'statu quo ja han mostrat les seves limitacions i les seves conseqüències", ha afegit Brugera.

Amb un auditori molt masculinitzat i majoritàriament allunyat dels postulats independentistes -símbols com els llaços grocs només es veien en alguns representants del govern-, Torra ha optat per celebrar la proposta del Cercle d'Economia, tot i deixar clar que no és la seva, i per reclamar-li que s'impliqui per "facilitar un diàleg" que permeti superar l'actual situació d'excepcionalitat política. Dos dies després que el president català rectifiqués i anunciés els noms definitius del seu govern -sense consellers a la presó ni a l'exili-, ha subratllat que "el diàleg és l'eina que ens ofereix la política per resoldre el conflicte" i ha reclamat un "retorn a la política" i que acabi una "judicialització" que "fa el conflicte més gran" i n'impossibilita la solució. Torra ha deixat clar que per a ell la "democràcia no va només de complir la llei" i ha defensat la necessitat que tots, independentistes i no independentistes, "treballem junts i ens escoltem els uns als altres".

"Tinc la ferma convicció que el diàleg és el desllorigador d'aquesta situació i el punt que ens uneix [amb el Cercle]", ha conclòs Torra en un discurs que no ha provocat una gran ovació, si bé tampoc es pot dir que hagi generat rebuig. Ara bé, el nou president de la Generalitat considera que fins ara aquest diàleg ha estat impossible amb un Estat espanyol que "ha menystingut" o no ha acceptat totes les propostes catalanes dels darrers anys -l'Estatut, amb la famosa retallada del Tribunal Constitucional; el pacte fiscal, el referèndum,... "Nosaltres estem disposats a parlar de tot, però és important saber de què està disposat a parlar l'Estat quina és la seva proposta. Els demano que ens ajudin a obrir el diàleg", ha insistit, per recordar, però, que es tracta que "acabem sent el que decideixi la gent expressant-se democràticament", perquè la "democràcia vol dir donar sempre la paraula a la gent".

Llista de greuges de l'Estat

Prèviament, Torra ha manifestat que l'actuació de l'Estat els darrers anys ha perjudicat els interessos de les empreses catalanes, amb exemples com que no s'hagi impulsat l'aeroport del Prat com un autèntic enllaç de vols intercontinentals, per beneficiar Barajas, que el Corredor Mediterrani avanci a un ritme extremadament lent, o que la inversió pressupostada a Catalunya pel govern espanyol sempre quedi per sota de la que li pertocaria per població i, finalment, el volum d'execució la faci baixar encara més.

Així mateix, ha posat l'accent en denunciar que determinades accions que es van portar a terme després del referèndum de l'1 d'octubre van "agreujar la situació", com ara el decret que es va aprovar el 5 d'octubre per facilitar el trasllat de les seus empresarials fora del Principat o la difusió de determinats discursos alarmistes que posteriorment no es van correspondre amb les dades reals. "Cal analitzar si van ser els fets o la desinformació el que va afectar puntualment alguns sectors", s'ha preguntat. A partir d'aquí ha destacat la "solidesa" de l'economia catalana i la seva capacitat per atreure inversions internacionals.

"Apostem per una República moderna, flexible, àgil, a favor del benestar, del progrés econòmic i del repartiment de la riquesa al servei de tots", ha proclamat Torra, per a qui "té un punt frustrant que no tot el que puguem fer pel nostre país estigui a les nostres mans", per citar exemples com el dèficit fiscal, una "política d'infraestructures incomprensible des de Barcelona i des d'un punt de vista Mediterrani" o la política energètica. Sense despertar entusiasme, el més que probablement imminent aixecament de l'article 155 serà un element que alegrarà tant el gruix dels components del Cercle d'Economia com la Generalitat i malgrat els horitzons divergents d'uns i altres és probable que les apel·lacions al diàleg passin de les paraules als fets en un termini no necessàriament llunyà.