El president del Parlament, Roger Torrent, ha advertit aquest dijous que una sentència condemnatòria contra els "presos polítics i exiliats" catalans "faria irreversible la ruptura entre la ciutadania catalana i les institucions espanyoles", per la qual cosa serà "la prova del cotó de la democràcia espanyola".

En un esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Torrent s'ha referit al judici i possible sentència contra els líders polítics catalans que romanen a la presó, però també a la possibilitat que pugui convocar-se un referèndum: "Un referèndum sobre l'Estatut és manifestament insuficient, -ha indicat- i, al marge que poden sorgir dubtes sobre la seva viabilitat, no és el que vol la ciutadania catalana que porta vuit anys mobilitzada".

Ha subratllat, en aquest sentit, que un possible referèndum ha d'incloure alguna pregunta que permeti als catalans que desitgen la independència pronunciar-se sobre ella, i ha instat al president del Govern, Pedro Sánchez, a demostrar que vol ser un estadista i passar "del referèndum impossible al referèndum inevitable".

El president del Parlament ha insistit en aquesta idea en assenyalar que fer "un referèndum a l'escocesa" és "l'única sortida" per resoldre el conflicte polític a Catalunya, per la qual cosa ha demanat treballar per "generar les condicions" que ho facin possible.

Després de considerar que amb la sentència de 2010 del TC sobre l'Estatut català "va quedar trencat el vincle entre legalitat i legitimitat", Roger Torrent ha afirmat que el president Pedro Sánchez "té ara que optar entre reconstruir la legitimitat o renunciar a ella definitivament".

"Quan no hi ha legitimitat als governs només els queda imposar la força i la repressió, i aquesta última pot semblar que triomfa, però a mitjà o curt termini sempre es veu que no és així", ha dit Torrent minuts abans de respondre a una pregunta sobre la pretensió de PP i Ciutadans (Cs) a que es torni a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya. "Això no només no serviria per canviar gens, sinó que seria respost de forma massiva per la ciutadania catalana", ha advertit el president del Parlament i membre de l'adreça d'ERC.

Ha declinat pronunciar-se sobre si, en absència dels màxims capdavanters d'ERC -Oriol Junqueras i Marta Rovira- li agradaria ser el futur candidat a la presidència de la Generalitat, però, en canvi, s'ha referit a la situació política europea. "La socialdemocracia europea, en la qual m'incloc, -ha explicat- no ha estat capaç de marcar límits ideològics a l'avanç de la dreta i l'extrema dreta, i fins i tot ha assumit algunes parts del seu discurs per no perdre vots", la qual cosa ha lamentat.

En aquest context, ha assenyalat que "Pedro Sánchez ha de decidir entre recolzar els postulats de la dreta representada per Pablo Casado (PP) i Albert Rivera (Cs) o bé optar per negociar principis democràtics". "Ha de decidir -ha afegit- si vol ser un estadista o un mal polític, un Cameron o un Rajoy, optar per la violència o el diàleg, i si vulgués això últim, no serà creïble mentre hi hagi presos polítics".

Sobre aquesta última qüestió, s'ha preguntat "quanta repressió pot aguantar una democràcia", perquè "tot el que no és una absolució ferirà greument la democràcia espanyola, i Pedro Sánchez ha de ser conscient que és la prova de cotó de la democràcia espanyola".

El socialisme espanyol, incòmode amb presos

Després que una de les figures més bel·ligerants amb l'independentisme al govern central, el ministre d'Assumptes Exteriors, Josep Borrell, decepcionés bona part de l'espanyolisme amb les seves declaracions a la BBC, aquest dijous s'ha vist amb la necessitat de matisar-les. Borrell, qui va dir que preferiria que els polítics i líders socials catalans estiguessin lliures, nega que demani l'alliberament dels presos catalans i ha precisat que entén que fossin enviats a presó després de l'exili de l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exconsellers i diputades: "No estic demanant l'alliberament dels polítics presos. M'he limitat a dir que m'hauria semblat millor que al jutge li hagués semblat suficient altres mesures cautelars", ha dit

Declaracions semblats a les que ha fet la ministra de Política Territorial Meritxell Batet aquest matí. En una entrevista a Rac 1, Batet ha admés que el diàleg seria "molt millor i molt més senzill" sense dirigents a la presó, tot i que "respecta" el Poder Judicial: "Jo personalment preferiria que aquestes persones estiguessin en llibertat condicional. Crec que hi ha altres maneres de prevenir que es fuguin", ha opinat.

Totes dues declaracions arriben dos dies després de la Diada de l'11-S que va reunir al voltant d'un milió de persones a l'Avinguda Diagonal de Barcelona per la independència i l'alliberament dels presos. Durant aquella jornada, les entitats independentistes van torar a demanar a la Fiscalia General de l'Estat que retiri les acusacions de rebel·lió i sedició contra els presos catalans i aixequi les mesures cautelars. Les declaracions ben intencionades dels membres del govern central, però, no sembla que vagin a canviar la posició de Sánchez de no canviar el tarannà de la Fiscalia respecte la macrocausa contra l'independentisme, escudant-se en la retòrica de la independència judicial.