"Tinguin present que tornarem a votar, tornaré a votar. El conflicte només es resoldrà així". Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya després de Carme Forcadell, ha advertit aquest dilluns davant el Tribunal que ha de jutjar el procés que l'única sortida per a la situació a Catalunya és política, i necessàriament passa per les urnes.

Ha denunciat que, dels 12 processaments en la causa, 11 són o van ser diputats del Parlament -encara que la seva condició de parlamentaris hagi estat suspesa-, entre ells la mateixa expresidenta Forcadell. A més, el fet que estiguin al banc dels acusats genera una "greu distorsió" en el funcionament de la cambra. "Si del que s'acusa en el judici és d'haver organitzat un referèndum", deia, "al banc dels acusats hauríem d'asseure'ns milers de catalans i catalanes".

Torrent, que ha comparegut com a testimoni davant la Sala penal del Tribunal Suprem, ha criticat també que es permeti actuar com a acusació popular a l' "extrema dreta" de Vox, el partit ultra que precisament ha demanat la seva compareixença.

En tot just 40 minuts, i en la desena sessió de la causa, el president del Parlament ha aprofitat per defensar la labor de la seva predecessora a l'hora de permetre la votació de diverses iniciatives, entre elles la llei de transitorietat jurídica i la llei de referèndum. "Jo en el seu lloc hauria fet el mateix: protegir el parlamentarisme i el dret de participació dels grups parlamentaris".

Segons el seu relat, el que perseguien aquestes lleis era aconseguir "que els ciutadans de Catalunya poguessin decidir lliurement el seu futur", i l'obligació del president del Parlament seria permetre el debat de qualsevol iniciativa, i per tant la seva adopció a tràmit, encara que hi hagués, com en aquest cas, informes dels lletrats del Parlament contraris a aquesta tramitació. "No podia fer una altra cosa que admetre a tràmit les propostes", deia, recordant que aquests informes no són "vinculants".

"Un president del Parlament no pot censurar a la Cambra. Un president del Parlament mai pot limitar el dret dels grups parlamentaris". "No hi ha propostes que es puguin censurar, mai les hem censurat", apuntava, incidint que la Mesa no pot valorar el fons de les iniciatives, sinó únicament la forma en què es presenten.

I, en contra del que ha ocorregut amb els processats i amb altres testimonis, Torrent no ha aclarit si considera simbòlica la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 de setembre de 2017, si bé sí ha incidit que la llei de transitorietat mai va tenir "efectes jurídics", encara que fos aprovada a la Cambra. El seu objectiu era, segons el polític d'ERC, afavorir la creació d'un espai de diàleg entre el Govern central i la Generalitat.

La bronca de Marchena i els errors del fiscal

Torrent ha respost a preguntes de totes les parts, i fins a dues ocasions ha corregit al fiscal Fidel Cadena: primer ha afirmat que el 10 d'octubre de 2017 es va celebrar una votació secreta al Parlament, si bé en realitat aquesta va tenir lloc el dia 27 d'aquest mateix mes -"El 10 d'octubre no es va votar cap document"-. En segona instància, Cadena ha afirmat que el 27 de setembre es van votar dues propostes de llei, i el president del Parlament ha tornat a precisar: "Es van votar dues propostes de resolució".

Poc després, quan el lletrat que defensa a Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, a penes havia formulat unes poques preguntes, el president del Tribunal, Manuel Marchena, intervenia per exigir que aquestes se cenyissin a l'experiència de Torrent com a president del Parlament, al funcionament de la cambra i a qüestions estrictament relacionades. Marchena s'estenia en aquests arguments davant preguntes del lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina. De fet, Marchena ha pujat el to fins a exigir a Pina que renunciés a discutir amb ell: "No em discuteixi"; "No necessito la confirmació de les meves decisions per vostè", resolia.