Primera compareixença oficial del restituït Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d'Esquadra. Després de la sentència absolutòria emesa per l'Audiència Nacional, Trapero ha comparegut des de la seu del cos policial català conjuntament amb el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, per valorar el seu retorn a la direcció del cos anunciat aquest dijous. "Tothom ho podria haver fet millor i jo el primer. Treballaré per això", ha reconegut davant dels periodistes en referència a la gestió policial del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, els fets que el van portar a seure a la banqueta d'un tribunal. En aquesta línia, Trapero ha assegurat que té la voluntat de "recuperar la confiança institucional" en referència als cossos policials espanyols, i en aquest sentit, ha anunciat que ja s'ha posat en contacte amb el general de la Guàrdia Civil i amb el cap de la Policia Nacional a Catalunya, així com els seus homòlegs a Madrid: "M'he trobat amb la millor de les respostes".

Trapero ha dit haver "reflexionat" durant els darrers anys per tal de fer "un creixement personal" arran del seu cessament i ha assegurat que, ara fa tres anys, la seva defensa del cos català va ser malentesa: "Jo no vaig ajudar a que s'entengués millor i això va provocar que les relacions personals es compliquessin", ha dit, en referència amb la coordinació amb els caps policials cossos espanyols, com ara el llavors coronel Diego Pérez de los Cobos, un dels testimonis clau de l'acusació contra Trapero. "Una persona al capdavant de 17.000 persones ha de vetllar més per cuidar aquestes relacions personals i aquesta interlocució. És un àmbit clar de millora". Ha afegit que el desgast d'aquelles relacions va donar una imatge equívoca dels Mossos en relació amb el paper que jugava el cos en el referèndum: "Se'ns ha retret que potser vam donar una imatge del que no estava passant, del que el cos no estava fent, i que per sort la sentència [de l'Audiència Nacional] ho ha aclarit".

El major també ha explicat que va haver de dirimir alguns dubtes abans d'acceptar l'assumpció del càrrec relacionats amb el paper dels Mossos: "En aquests darrers tres anys, hem viscut en molts àmbits les relacions que hi ha entre la policia i la política. Jo crec que la sentència ens ajuda a definir-les amb claredat", ha etzibat. Trapero ha matisat que aquestes "sempre han estat clares" però que ara "ho estan més". A més, també ha indicat que la nova estructura de comandament està per perfilar.

A banda de les qüestions relacionades amb el referèndum del 2017, Trapero també ha volgut fer esment del judici pels atemptats del 17 d'agost d'aquell mateix any que tot just ha començat aquesta setmana a l'Audiència Nacional: "Vull enviar un missatge de suport a les víctimes, traslladar que en la mesura que pugui ajudar el cos, sempre ens tenen al seu costat". Ha afirmat que els testimonis d'agents que estan declarant durant aquests dies "deixen veure la professionalitat del cos": "Sento orgull".

Per la seva banda, Miquel Sàmper ha insistit que el cos comença "de zero" i que deixarà "de mirar pel retrovisor" per tenir mentalitat de futur. El conseller ha tingut paraules d'agraïment per als caps dels Mossos que han substituït Trapero durant els darrers tres anys, Ferran López, Miquel Esquius i Eduard Sallent. El major ha agraït a tots tres haver gestionat "la pèrdua de confiança al cos", "la normalització de les relacions" i "les tensions socials", respectivament.

Sàmper ha volgut destacar la necessitat de "teixir complicitats" amb la ciutadania, potenciar l'eix social dins del cos i en específic en relació amb els desnonaments, un dels àmbits on l'acció dels Mossos ha estat més criticada durant la pandèmia per la seva brutalitat policial. Trapero també ha assenyalat que cal aprofitar la implantació territorial del cos per treballar per altres departaments i combatre la crisi econòmica i social: "Hi ha moltes persones que ho estan passant malament, persones que no poden portar el menjar a casa, i això és necessàriament una prioritat per un cos de policia en mesura que puguem ser útils".

El conseller també ha volgut destacar la gestió de "les tensions socials" per les mesures contra la Covid-19. Segons ell, però, aquestes han derivat en aldarulls originats per "grups extremistes", on ha posat en el mateix sac tant "grups anarquistes d'extrema esquerra" com "grups de l'extrema dreta" vinculats al futbol.