El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha enviat a Ferran López, comissari superior de Coordinació territorial del cos, a la reunió de comandaments policials  a la Delegació del Govern convocada per Diego Pérez dels Cobos, director del Gabinet de Coordinació de la secretaria d'Estat de Seguretat. 

La reunió, que se celebra a la Delegació del Govern, a Barcelona, ​​és la primera en què es convoca als comandaments de Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona després que dissabte passat la Fiscalia Superior de Catalunya deixés en mans de Pérez dels Cobos la coordinació del dispositiu judicial.

Al llarg de tot el dia, la policia catalana s'ha resistit a detallar oficialment què comandament dels Mossos d'Esquadra assistiria a la reunió, a la qual finalment el major, Josep Lluís Trapero, ha enviat a Ferran, un dels vuit comissaris que estan just per sota d'ell en el cos.

La decisió de la Fiscalia de deixar en mans de Pérez dels Cobos, director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat i coronel de la Guàrdia Civil, la direcció del dispositiu policial per evitar l'1-O ha indignat el Departament d'Interior, que ha anunciat que recorrerà l'ordre del ministeri públic i ha encarregat un informe jurídic sobre la legalitat de la mateixa.

A més del comissari dels Mossos d'Esquadra, a la reunió d'aquest dilluns assisteixen el responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastià Trapote; i el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ​​Evelio Vázquez.

Aquests mateixos comandaments policials han mantingut en les últimes setmanes diferents reunions de coordinació amb el fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, a les que fins ara havia assistit Josep Lluís Trapero.

El cos dels Mossos d'Esquadra defensa que la coordinació policial es dugui a terme a través de la Junta de Seguretat de Catalunya i no sota el comandament del responsable nomenat pel ministeri de l'Interior. 

Instruccions de la Fiscalia

El fiscal Romero de Tejada ha donat instruccions als Mossos per a que procedeixin a la identificació dels responsables dels centres designats com a col·legis electorals, per a que prestin declaració com a testimonis i lliurin la documentació que tinguin en relació al referèndum, per tal de fer-los saber que tenen l'obligació de no cedir els locals per a la celebració de la consulta.

El fiscal exigeix, a més, que es "denunciï qualsevol tipus d'amenaça, coacció o pressió als responsables d'aquests centres".

La nota de la Fiscalia recorda les providències del Tribunal Constitucional en relació al referèndum deixant en suspens la llei que preveu que es posi a disposició de l'Administració electoral del Govern de la Generalitat locals per a ser utilitzats com a centres de votació".

"La notorietat de la prohibició dels actes d'organització del referèndum" es diu en la mateixa nota, "fa que qualsevol conducta d'autoritats, funcionaris públics o particulars en connivència amb els anteriors, dirigida a tal fi, sigui indiciàriament constitutiva, si més no, dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics", amb penes de presó de fins a 8 anys i "d'inhabilitació absoluta fins a 20 anys".

La detenció de Puigdemont, una possibilitat per Maza

Precissament aquest dilluns, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha plantejat que, fins al moment, a la Fiscalia no li ha semblat "oportú" demanar la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per un delicte de malversació, si bé ha admès que és una possibilitat que queda "oberta".

Maza, en declaracions a Onda Cero, ha recalcat que la Fiscalia està convençuda que Puigdemont està incorrent en delictes de prevaricació, desobediència i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O en contra de la prohibició del Tribunal Constitucional. I ha explicat que, en estar tipificat el delicte de malversació amb pena de presó, legalment es donen els requisits per sol·licitar la seva detenció.

"Però això no vol dir que es demani o no", ha matisat el fiscal general, que ha explicat que "de moment" no s'ha considerat "oportú" reclamar aquesta detenció i ha admès que "aquesta és una decisió que sempre queda aquí oberta ". El fiscal general també ha estat preguntat per les queixes sobre una possible desproporció en la resposta al desafiament sobiranista, una hipòtesi que ha descartat.

"Al revés, nosaltres estem esforçant-nos cada dia per no anar més enllà del que la llei ens permet i, per descomptat, no ser desproporcionats en cap moment ", ha subratllat. Maza ha opinat que el que ha passat fins al moment en les mobilitzacions ciutadanes són fets d ' "enorme gravetat", un intent de separar part del territori nacional de la resta amb uns mitjans "almenys tumultuàris". Per això, la Fiscalia ha denunciat un possible delicte de sedició, tractant d'actuar amb proporcionalitat, ja que la diferència entre aquest delicte i el de rebel·lió està en el nivell de violència que s'utilitzi.

Méndez de Vigo diu que el referèndum no se celebrarà

Per la seva banda, el ministre d'Educació i portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, ha reiterat que el referèndum no se celebrarà després del "dur" cop que la Policia Judicial va "assestar" dimecres a la logística de la consulta i insisteix que el govern central ha de garantir que tots els catalans "tinguin els seus drets i llibertats intactes". Assegura a més que el dia 2 no hi haurà una declaració unilateral d'independència que tingui algun efecte, perquè "aquestes declaracions tenen efecte si algú et reconeix".

Méndez de Vigo, havia descartat que els comandaments de Mossos d'Esquadra poguessin rebutjar en la reunió d'aquest dilluns amb la Guardia Civil i la policia espanyola que el coronel de la Guardia Civil Diego Pérez dels Cobos assumeixi la coordinació dels tres cossos en les actuacions vinculades al referèndum de l'1 d'octubre.

"No es produirà, ni seria bo", havia assegurat Méndez de Vigo, en declaracions a RNE,  descartant els "rumors" que apuntaven que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, rebutjaria la coordinació .

"Per tant, què és el que cal fer?", pregunta, i respon: "Cal fer el que el Govern ha demanat des del primer moment, tot i que ha estat una veu que ha clamat en el desert, que és parlar". I, tot i que precisa que la potestat de convocar noves eleccions autonòmiques correspon al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, subratlla que "cridar a les urnes dins de la legalitat sempre és bo".

Méndez de Vigo també assegura que el Govern no manté "un no a priori" a reformar la Constitució, però afegeix que "cal saber exactament en què es tradueix i quins suports" es tenen. "La reforma de la Constitució no es dilucida en un tres i no res. Això ho fan els secessionistes al Parlament de Catalunya, que en quatre hores volien trencar amb 500 anys d'història d'Espanya. Aquestes coses cal fer-les seriosament", recalca.