Público
Público
JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS PER L'1-o

Trapero preveia detenir personalment a Puigdemont en cas d'una ordre judicial

El major dels Mossos d'Esquadra ha finalitzat aquest dimecres un llarg interrogatori de tres dies en el judici de l'Audiència Nacional i a preguntes de la seva defensa ha assegurat que l'operatiu per detenir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al seu Govern durant l'1-O l'hauria comandat ell directament.

Trapero en el judici als Mossos per l'1-O
El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, durant la seva declaració en la segona jornada del judici aquest dimarts, en una imatge captada del senyal institucional de TV de l'Audiència Nacional. EFE

PÚBLIC

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha tancat aquest dimecres la seva llarga declaració davant el tribunal que jutja la cúpula dels Mossos pels fets del 20 i 21 de setembre de 2017 i per l'1-O. Després d'un dur interrogatori de la Fiscalia, el cap policial ha respost les preguntes de la seva defensa. Trapero ha sorprès ampliant la sorprenent declaració sobre els preparatius per detenir al President Carles Puigdemont i al seu govern si se'ls ordenava judicialment. Aquest dimecres Trapero ha assegurat que es va plantejar la possibilitat de detenir ell personalment Puigdemont. Tot i que el pla per una possible detenció es va encarregar als comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el 24 d'octubre, Trapero ha dit que "el més lògic" era que la detenció la fes ell personalment.

D'altra banda, el major també ha assegurat que no va detectar desconfiança cap a la planificació de l'operatiu de la policia catalana per a frenar el 1-O en les successives reunions que va mantenir amb el fiscal superior de Catalunya. La seva advocada, Olga Tubau ha volgut saber si en algun moment Trapero va detectar desconfiança cap a la seva tasca de cara al 1-O, la qual cosa el major ha negat sense dubtar. Ha posat com a exemple que en una reunió del 21 de setembre de 2017 "va aparèixer" el que seria el coordinador del dispositiu per a impedir el referèndum, el tinent-coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i el llavors fiscal superior de Catalunya, el traspassat José María Romero de Tejada, i li va assenyalar que no havia de prendre's la seva arribada com "un menyspreu" als Mossos.

Relació entre comandaments

De fet ha explicat que dies després, el 25 de setembre, va presentar a la Fiscalia un escrit que recollia les objeccions del fiscal general a aquest pla perquè ho considerava insuficient per a frenar l'1-O. "Aquestes objeccions apareixen en el meu escrit perquè no cal amagar-se del que va passar en la reunió", ha puntualitzat.

En aquest moment la lletrada ha volgut saber si davant aquestes objeccions, Pérez de los Cobos li va demanar que lliurés per escrit el nou pla per al compliment del que s'estableix en la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la qual li va correspondre dirigir les corresponents instruccions per a impedir el referèndum.

Referent a això, ha contestat que no li ho va demanar ni en les reunions a la Fiscalia ni tampoc li ho va reclamar al que llavors era el seu segon, el comissari Ferran López, en les reunions que després va mantenir aquest amb el tinent-coronel de la Guàrdia Civil quan Trapero va optar per no acudir per les seves diferències amb el coordinador de l'operatiu.

També ha explicat, sempre a preguntes de la seva lletrada, que en una altra reunió va exposar els problemes que podia comportar el tancament de col·legis en dies feiners o els seus dubtes sobre l'ordre de desplegar un perímetre policial de 100 metres al voltant de cada col·legi, a més d'assegurar que no tenien 2.300 cadenats ni cadenes per tancar-lo o amb quin criteri es podien requisar els ordinadors.

"No venim a buscar problemes sinó a solucionar-los, però necessitem orientació", ha afirmat que va comentar en aquesta reunió i que el llavors tinent fiscal Francisco Bañeres de Mariola -actual fiscal superior de Catalunya- va arribar a dir, sobre el perímetre que havien ordenat al voltant dels col·legis: "qui diu 100 metres diu 50".

"Eren dubtes que jo li vaig plantejar perquè els membres del cos me les anava a plantejar", ha continuat el major, que ha destacat que pels gestos del tinent fiscal Bañeres en aquesta reunió li va semblar que no va entendre que fossin "unes idees d'uns il·luminats sinó que tenien bastant lògica".

Dispositiu compartit

Quan el 27 de setembre la magistrada del TSJC Mercedes Armas va dictar la seva interlocutòria per a impedir l'1-O, en què va deixar sense efecte diverses de les instruccions de la Fiscalia, va reunir els responsables policials i va deixar clar, segons Trapero, que a partir d'aquest moment el dispositiu era compartit per Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

A més, Trapero ha ressaltat que la magistrada es va remetre a l'article 46.2 de la llei de forces de seguretat de l'Estat, que estableix que en cas d'un servei amb la concurrència de diversos cossos policials qui té la direcció de l'operatiu és el cos de l'Estat, ja sigui Policia o Guàrdia Civil.

A preguntes de la seva advocada, Trapero també ha negat que quan ressaltava la importància de mantenir en el dispositiu del 1-O els principis policials de congruència, oportunitat i proporcionalitat pretengués encobrir una "inacció dolosa" per a permetre que se celebrés el referèndum.

"En absolut, ni se'ns va passar pel cap", ha indicat el major, que ha insistit que amb 2,3 milions de persones al carrer qualsevol error policial podria tenir conseqüències per un "efecte contagi".

Després de Trapero, la Fiscalia ha donat inicia a l'interrogatori de la intendent dels Mossos d'Esquadra, Teresa Laplana, acusada de sedició.