Público
Público
TERCER ANIVERSARI DEL 3-O

Tres anys del 3-O, concentració envoltant el TSJC i campanya d'Òmnium per eliminar el rastre de la monarquia espanyola

Un centenar de persones han reivindicat el tercer aniversari de la gran vaga general en protesta per la violència policial de l'1-O, davant el Tribunal Superior de Justícia. El president Torra diu sobre la mobilització del 3-O: "Hi hem de tornar. Abandonem disputes internes i fem-ho possible" i Oriol Junqueras proposa "un 3 d'octubre permanent".

Una de les intervencions en l'acte convocat aquest dissabte per la Plataforma 3O davant el TSJC.
Una de les intervencions en l'acte convocat aquest dissabte per la Plataforma 3O davant el TSJC.

PÚBLIC

La violència policial desfermada pels cossos i forces de seguretat espanyols contra centenars de milers de ciutadans pacífics i indefensos que es concentraven als col·legis electorals pel referèndum de l'1-O va provocar dos dies més tard una de les protestes més importants de la història de Catalunya. El 3 d'octubre de 2017 van sortir al carrer milers de persones i una vaga general va paralitzar bona part del país. El 3-O es convertia així en una data icònica en la lluita per la defensa dels drets fonamentals a Catalunya. La vaga general la van convocar els sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC, i diferents Comitès de Defensa de la Vaga -relleu dels Comitès de Defensa del Referèndum de l'1-O- per denunciar la vulneració de drets de l'Estat contra la celebració del referèndum. 

Tres anys després la pandèmia ha limitat la commemoració però un centenar de persones convocades per la Plataforma 3O s'han concentrat aquest dissabte davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya envoltant l'edifici barceloní. Els participants han mantingut la distància de seguretat, han mostrat estelades i altres ensenyes reivindicatives i s'han fet diversos parlaments. L'acte ha servit per denunciar que "tres anys després la repressió continua".

Llibertat provisional amb càrrecs per onze dels detinguts 

"La llista cada vegada és més llarga", ha criticat el portaveu de la plataforma, Josep Lluís de Alcàzar, tot recordant que fa una setmana eren unes 2.800 les persones que han patit la repressió i que des de l'1 d’octubre hi ha "uns companys més". Alcàzar es referia als detinguts pels aldarulls la nit de dijous a Barcelona durant les protestes pel tercer aniversari de l'1-O, onze dels quals han quedat en llibertat amb càrrecs després de passar aquest dissabte a disposició judicial. Un cop celebrada la compareixença de cadascun, i d'acord amb la petició de la fiscalia, el magistrat ha decretat llibertat provisional, la prohibició de sortir del territori, la retirada del passaport i que s'han de presentar cada 15 dies al jutjat del partit judicial dels seus domicilis. La causa es manté oberta per desordres públics i atemptat.

El total de detinguts dijous va ser de 18, 15 dels quals per part dels Mossos d'Esquadra per desordres i llançament d'objectes. D'aquests, tres eren menors que van acabar a la fiscalia de menors. Hi havia un altre detingut de la Guàrdia Urbana que també estava en custòdia dels Mossos. La Policia Nacional també va detenir dues persones més, una d'elles menor

"Estem veient com comencen els judicis pels talls de la Jonquera, per Urquinaona i per tants i tants llocs on la gent reivindicant va ser represaliada i avui està darrere d'aquestes parets havent de donar explicacions", ha criticat tot recordant "Jordi Pesarrodona i tants altres que com ells esperen que aquesta suposada justícia dicti sentència".

La mobilització també ha comptat amb intervencions de diversos col·lectius, com ara el SEPC, el sindicat de llogaters, Alerta Solidària, el sindicat de manters, COS, USTEC o IAC. Els concentrats han acabat la mobilització fent la volta a l'edifici del TSJC tot denunciant que "no és justícia, és venjança".

En aquest mateix acte, la CUP ha reivindicat l'experiència del 3-O del 2017, dia en què es va fer la "vaga general més important del país". Així ho ha afirmat el diputat Carles Riera, que ha assegurat que l'experiència del 3-O demostra que allò que permetrà "assolir l'èxit i la resolució democràtica del conflicte" és la gent. "La força de la gent d'un país organitzat, mobilitzat i desobedient" que és capaç de fer un referèndum democràtic "malgrat la repressió de l'Estat", ha afirmat. 

Campanya d'Òmnium per esborrar la monarquia

La gran mobilització del 3-O va finalitzar al vespre amb una galleda d'aigua freda quan el cap de l'Estat, el rei Felip VI, pronunciava un dur discurs contra l'independentisme i contra els ciutadans que van participar en l'acció democràtica del referèndum de l'1-O. Mentre que aplaudia i avalava la brutalitat policial contra la gent. Un discurs que provocaria el rebuig de la immensa majoria de la societat catalana, inclosos alguns destacats monàrquics. Per aquest motiu, Òmnium ha volgut impulsar avui, en commemoració del 3-O, una campanya per eliminar el rastre de la monarquia espanyola en tots els espais públics dels Països Catalans.

Imatge d'una de les presentacions d'aquest dissabte de la campanya d'Òmnium en contra de la monarquia espanyola.

Òmnium Cultural pretén així "esborrar qualsevol rastre de la monarquia espanyola als Països Catalans". L'entitat promourà el canvi de nom de carrers i la retirada d’estàtues i medalles per denunciar el "frau democràtic que suposa la Corona". La iniciativa es presenta quan fa tres anys de "l’infame discurs" de Felip VI en què "va legitimar la brutalitat policial" durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Un discurs "vergonyós i lamentable" en què el monarca "va deixar clar a ulls del món" que l'Estat espanyol "està disposat a tot, fins i tot a vulnerar obertament drets humans", per protegir la unitat d’una Espanya "corrupta i amb greus mancances democràtiques", ha denunciat Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural.

En aquest sentit, ha lamentat que el Borbó "encara no ha demanat perdó" per "abraonar la policia contra els ciutadans", ni tampoc pels "anys de corrupció".

En paral·lel a les accions judicials contra el rei emèrit, Òmnium ha posat en marxa un nou espai web a la pàgina www.coronaciao.cat on demana la col·laboració ciutadana per "construir el mapa de la presència dels Borbons als Països Catalans i, d'aquesta manera, anar-los esborrant del país".

Entre d'altres, es proposaran accions de canvi de nom dels carrers, places i avingudes que conserven el nom d'algun membre de la dinastia borbònica, es promourà l'eliminació de bustos i estàtues, i es demanarà la retirada de les medalles, permisos i honors concedits a Felip VI i a Joan Carles I.

Aquesta nova iniciativa, enmarcada en la campanya 'Fem-la Caure', s’acompanya d’un vídeo que s’ha projectat aquest matí als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i a d’altres punts del país com la Seu d'Urgell, Lleida, Bellpuig, Mataró, Igualada, Berga, Sabadell i Terrassa, entre d’altres.

A l’acció de Barcelona s’ha comptat amb l’actuació del grup Arc de Triomf que ha interpretat la cançó Corona Ciao, la versió del Bella Ciao que és banda sonora de la campanya.

Marxa de vehicles fins a Argelers

D'altra banda, una marxa amb més de 300 cotxes ha recorregut Catalunya aquest dissabte per commemorar el tercer aniversari "dels fets d'octubre", en relació al referèndum i la posterior aturada de país. La iniciativa ha estat de diverses territorials de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Els vehicles han sortit a primera hora des de quatre localitats diferents: Almacelles (Segrià), Les Cases d'Alcanar (Montsià), Igualada i la Seu d'Urgell en direcció a Argelers on estava previst un acte en el qual havia d'assistir-hi l'exconseller Lluís Puig, però s'ha suspès per les mesures de seguretat del coronavirus. Els assistents a aquesta marxa està previst que s'afegeixin a la que unirà Girona amb la presó del Puig de les Basses de Figueres al vespre.

Alguns dels participants en la marxa de vehicles per reivindicar el 3-O, a l'arribada a Argelers aquest dissabte. ACN

Crides de Torra i de Junqueras

Per la seva part, el president Quim Torra ha recordat la mobilització del 3 d'octubre de 2017, en un missatge a Twitter: "El 3 d'octubre tot era possible. La ciutadania havia pres la determinació de fer guanyar la democràcia expressada en plenitud dos dies abans contra la violència i l'amenaça. Hi hem de tornar. Abandonem disputes internes i fem-ho possible". 

I en aquesta mateia línia, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha proposat des de la presó de Lledoners "un 3 d'octubre permanent". L'exvicepresident de la Generalitat aposta per "tornar a apel·lar" a les grans majories que van fer possible la vaga general. "Les majories socials que necessitem i de forma continuada. Un 3 d’octubre permanent", ha dit Junqueras en un missatge que ha publicat el seu compte oficial de Twitter aquest dissabte al matí.