Público
Público

Multa de 26.000€ per tallar les vies d'FGC durant la vaga del 8M

Set dones de Sant Cugat del Vallès inicien una campanya per respondre al procés judicial obert contra elles en el marc de les accions de la vaga feminista del passat 8 de març. Diverses assemblees i col·lectius feministes denuncien haver rebut multes per participar de les mobilitzacions d'aquella jornada. La coordinadora de la vaga anterior tornarà a convocar una altra aturada laboral per respondre als casos repressius.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Tall de les vies dels ferrocarrils a l'estació de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). @8milmotius

Les massives mobilitzacions del 8 de març d’aquest 2018 quedaran recollides a les efemèrides del moviment feminista de l’Estat com una de les jornades clau per entendre l’esclat lila dels últims temps. Van ser 24 hores intenses de vaga i accions al carrer, acompanyades per unes manifestacions a la tarda on l’assistència es va comptar per milers; ningú va quedar fora a l’hora de reivindicar l’èxit de la jornada en actitud festiva. Més enllà de les celebracions, les victòries aconseguides han tingut costos per algunes de les manifestants, que ara carreguen amb la repressió judicial i econòmica.

El cas més sonat és el de les dones de Sant Cugat del Vallès que van tallar les vies dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat (FGC) a primera hora d’aquell matí. Ara s’enfronten a un pagament de 26.000 € i una possible pena de tres anys de presó, en cas que es mantingui el delicte de desordres públics a l'escrit d'acusació pel qual han estat investigades. Aquell 8 de març, una trentena de veïnes de la localitat vallesenca van impedir el pas dels trens durant quasi dues hores, tal com explica una de les participants de l'acció, Berta Cervantes: "Era el tret d’inici de la jornada de lluita. Vam agafar unes pancartes, vam entrar als ferrocarrils i vam tallar la circulació des de les 8 del matí fins quasi les 10".

No van ser les úniques. A primera hora del matí, desenes d'assemblees feministes i comitès de vaga van organitzar piquets per interrompre el transport cap als centres de treball, tant a les entrades de la ciutat de Barcelona com arreu de Catalunya. A la capital catalana, la Guàrdia Urbana i el Servei de Trànsit van avisar de talls a l’Avinguda Meridiana, a l’altura de Fabra i Puig; a la Gran Via de les Corts Catalanes, a l’alçada de la plaça de les Glòries i a Urgell; a l’Avingua Paral·lel; a la banda de muntanya, a l’Avinguda General Mitre; també a l’Avinguda Diagonal a l’alçada del carrer Gregòrio Maranyon, entre molts d’altres. a rodalia també van ser intervingudes per activistes a la carretera C-55 a l’alçada de Manresa, a la C-58 a Terassa o a la N-11, a Premià de Dalt, entre d’altres. L’escenari arreu del país era el del col·lapse clàssic de qualsevol dia de vaga.

A la mateixa hora, les activistes de Sant Cugat del Vallès van procedir a posar el seu granet de sorra a l’aturada feminista. Cervantes relata com, després de quasi dues hores de tall, un dispositiu d’antidisturbis va arribar a l'estació de ferrocarrils per desallotjar. Va ser llavors quan van decidir abandonar la mobilització i seguir amb la jornada de lluita, però l’acció del matí no va quedar impune: "Un cop fora, ens van envoltar al centre de Sant Cugat i van escollir a set de les participants aleatòriament. De totes les que ens van identificar, cinc havíem militat o militàvem al col·lectiu feminista de la vila, Hora Bruixa, i una d’elles era el càrrec de lluita feminista de la CGT”. Es tracta de la sindicalista Marta Padrós, que també comparteix amb Públic el relat de la jornada: "Sembla com si FGC no hagués fet una previsió de la força de la mobilització d’aquell 8-M, com sí que van fer durant les vagues del 8 de novembre després de l’1-O. Van ningunejar al moviment feminista, ens van infantilitzar. La situació els va desbordar i van trucar als Mossos d’Esquadra", opina Padrós.

Les activistes investigades s’han organitzat a la plataforma 8milmotius , amb la qual volen denunciar públicament la seva situació i assenyalar la responsabilitat d'FCG. Denuncien que, en contra del que és habitual, en aquest cas la institució pública va personar-se contra les activistes: “Hi ha un discurs feminista burgès que ja va bé perquè no entra en contradicció amb el capitalisme. Però quan comencem a parlar d’un feminisme revolucionari, de canviar la base, és quan el sistema fa alguna cosa. És quan Mossos denuncia i FGC es persona en l’acusació”, valora Padrós.

De fet, la relació d’FGC amb aquest cas està generant polèmica abans que acabi la investigació, ja que fonts de la institució pública asseguren que ells no han format part en cap moment de l’acusació: "El protocol de l’empresa, com a servei públic, és que, cada cop que hi ha una afectació, s’avisa a Mossos i ells decideixen les passes a seguir", expliquen en declaracions a Públic. Segons l'empresa pública, és la policia catalana qui demana les responsabilitats penals i civil i el paper d'FGC va acabar quan van quantificar els danys del tall, que asseguren que va afectar 40.000 persones. Aquesta versió es contradiu amb la de la defensa de les set denunciades que asseguren que sí que en va formar part en un principi amb una denúncia d’un representant de l’empresa pública que així ho certifica.

Per aquest motiu, les activistes critiquen que un òrgan sota les ordres de responsables polítics que van mostrar-se favorables a les consignes de la vaga feminista ara les persegueixi: "Estan jugant a la desmobilització de la gent mitjançant la justícia patriarcal. Fa uns anys ens disparaven bales de goma, però com ara ja no està prou ben vist, ara ens castiguen amb repressió econòmica i penal", diu Cervantes. Per això, a banda de donar visibilitat al seu cas, les set denunciades de 8milmotius volen assenyalar la responsabilitat d’FGC no només en l'àmbit judicial, sinó també en el mateix abordatge de la violència masclista més enllà de la teoria. Segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya de finals del 2016 -document que aporten per desenvolupar la campanya-, el transport públic és el tercer espai on les dones asseguren haver patit més agressions.

La repressió contra feministes, cada cop més present

Les dones de 8milmotius formen part del cas català més sonat després de les mobilitzacions del 8 de març i se suma a la repressió viscuda a altres parts de l'Estat, com és el cas de les dones de Gijón detingudes per formar part d'un piquet. Però no és l’únic. Des de la xarxa d’assemblees feministes asseguren que durant els mesos d’agost i setembre algunes de les seves membres van rebre infraccions administratives per haver participat de talls a carreteres i vies de tren. Aquest és el cas de la Laura Arcarons, una de les membres de l’assemblea feminista La Fúria, al barri del Fort Pienc de Barcelona, qui va formar part d’un dels talls de la ciutat: “Aquell dia em van identificar perquè argumentaven que, com jo portava el megàfon, tenia el paper de promotora i organitzadora d’aturar el trànsit”. A Arcarons li demanaven una multa lleu, el que equival a una quantitat d’entre 300 i 600 €, i que en el seu cas era del mínim import.

Des de l’assemblea La Trama Feminista, al barri de Sants, també confirmen que dues persones del seu entorn que van participar de les accions de vaga han rebut infraccions administratives similars. El col·lectiu Dones Juristes, que es va posar a disposició de les vaguistes durant aquell dia per donar suport en possibles casos repressius, confirmen que no són casos aïllats, tot i que no disposen d’un nombre determinat de multes i sancions per la dispersió de les mobilitzacions durant aquell dia.

La repressió és un dels motius pel qual la coordinadora de la vaga d’enguany ha decidit, de nou, convocar una vaga pel 8 de març de 2019, tal com van acorar el passat 6 d’octubre. Marta Padrós, qui ha format part de la presa de decisions, la defensa, precisament, com una eina per protegir-se dels fronts judicials que se’n puguin derivar: "Fa uns anys, quan convocàvem la Vaga de Totes el 8 de març, el nivell de repressió no era el mateix. Ara les feministes estem en el punt de mira i es fa més necessari que mai convocar una vaga per donar-nos una empara legal i protegir-nos de cara a la repressió que ens pugui arribar”.