Público
Público

Un de cada tres contractes laborals dura una setmana

Les empreses utilitzen aquesta figura, permesa per la Reforma Laboral, que afecta especialment els joves i sectors estacionals com l’hosteleria, però també els empleats més grans de 30 anys. CCOO exigeix que la Inspecció de Treball vigili si l’abús del temps parcial es correspon a les necessitats reals l’activitat

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Protesta del 2018 dels treballadors de Fruselva al Baix Camp. Núria Torres

Un de cada tres contractes que se signa a Catalunya dura una setmana o fins i tot menys. La dada, esfereïdora, tradicionalment s’ha atribuït a la contractació dels menors de 30 anys, però ara s’ha estès a la població general. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat pel sindicat CCOO Catalunya en base l’Enquesta de Població (EPA). Aquesta realitat va acompanyada de sous baixos i hores mal distribuïdes.

El problema de la precarietat laboral ja s’ha enquistat. Més enllà de les estadístiques anteriors, el 42% dels joves tenen contractes de menys d’un mes i en el cas dels majors de 30 anys, la xifra supera el 40%. Per intentar solucionar aquesta xacra, Barcelona Activa, l’ens de promoció de l’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, ha creat el programa ‘Fem ocupació per a joves’. Des de l’entitat asseguren que “subvencionem el període de prova i la formació dels treballadors perquè assoleixin una major estabilitat a l’empresa”. Aquest acompanyament, que es perllonga durant mig any, permet que els joves tinguin contractes laborals d’un any i sous propers als 1.000 euros mensuals.

Les entrades i sortides constants del mercat laboral provoquen “una manca de professionalització i de compromís envers el lloc de treball”, afegeixen des de l’entitat. Precisament, la utilitat del període de prova tal com està plantejat ara és un dels debats que planteja la patronal Pimec. La seva directora de Relacions Laborals, Helena Garcia, comenta que “és necessari allargar-los perquè les feines que es demanden cada vegada són més especialitzades”.

La figura del contracte fixe discontinu

Garcia recomana que les companyies utilitzin la figura del contracte fix discontinu, que afavoreix l’estabilitat d’un ocupat a l’empresa en el moment que aquesta disposi d’activitat. La resta del temps, l’empleat estarà a l’atur. A l’Estatut del Treballador està regulat aquest tipus de contracte, que es reserva per “treballs que es fan de forma discontínua i no es pot determinar en quines dates la persona haurà de prestar els seus serveis”.

Una vegada finalitza el període de feina, el contracte no s’extingeix, sinó que queda suspès temporalment. En el moment que la firma requereixi de nou els serveis, aquest es reactiva. De forma automàtica, la llei intenta protegir el treballador, ja que si la companyia no avisa el treballador perquè es reincorpori al seu lloc, es considera que l’ha acomiadat i estarà obligada a abonar una indemnització.

Mesures correctores. Aquesta és la demanda del sindicat CCOO Catalunya per invertir la situació. “La contractació laboral s’ha incrementat, però alhora ho ha fet la precarietat”, alerta. Per aquest motiu, demana una sèrie d’accions, entre les quals destaca “el reforç de la Inspecció de Treball, un millor control dels horaris laborals i les hores extres i analitzar si l’abús de la temporalitat es correspon a les necessitats reals de les empreses, que en moltes ocasions requereixen llocs de feina més estables”.

Més contractes i més curts

Durant l’any passat, a Catalunya es van signar un 4,5% més de contractes, però la xifra de persones ocupades només va créixer un 2%. CCOO considera que aquesta aparent contradicció respon a la pràctica de realitzar contractes de menys d’un mes o fins i tot de menys d’una setmana. En aquest context, els contractes de menys d’un mes han augmentat gairebé un 9%, mentre que els indefinits han disminuït un 2%.

Fonts sindicals reconeixen que aquest recurs s’està intensificant des de l’any 2013, especialment en els sectors dels serveis i la indústria. En aquests dos àmbits, el nombre de contractes curts s’ha doblat en poc més de cinc anys. Els processos d’automatització, la renovació de personal i la utilització de les Empreses de Treball Temporal (ETT) en són algunes de les causes.

Un exemple d’aquesta tendència, en aquest cas en el sector industrial, és la propera campanya de Setmana Santa. Segons els càlculs de la consultora Randstad, Catalunya necessitarà formalitzar 27.140 nous contractes per aquest període, una xifra un 7,8% superior a la de l’any 2018.

Tot i la caiguda de l’atur i l’increment de les contractacions, la Generalitat de Catalunya assumeix algunes mancances en el model laboral actual. El secretari general de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Josep Ginesta, lamenta “l’estancament de la contractació indefinida”. Ginesta ho atribueix a alguns canvis legals impulsats per les administracions, com la supressió del contracte d’emprenedors. “Aquestes accions afavorien el dinamisme de la contractació indefinida”, recorda.

En l’últim any, Catalunya ha aconseguit reduir l’atur més d’un 5%. En aquests moments, hi ha 396.642 persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). La rebaixa és menor que la d’altres períodes. Però més enllà de les dades i estadístiques, l’Administració, els sindicats i les patronals estan buscant fórmules per fidelitzar els treballadors i que se sentin com a part integrants d’un tot. A més de realitzar un servei, les persones han de notar que estan aportant uns valors. En aquest camp, encara queda molt camí per recórrer.