El Tribunal d'Estrasburg avala la presó preventiva de Junqueras, Turull i Sànchez i considera que no va vulnerar els seus drets

Revés d'Estrasburg als líders independentistes del Procés. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat la presó preventiva que va ordenar el jutge Pablo Llarena contra Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez entre els anys 2017 i 2019, en ple Procés. D'aquesta manera, el Tribunal d'Estrasburg dona la raó al Suprem i nega que es vulneressin els drets a la llibertat i a les eleccions lliures dels dirigents independentistes, que no van poder participar en les eleccions del Parlament del 2017 ni van poder exercir com a parlamentaris quan van ser escollits diputats perquè estaven a la presó.

El TEDH ho argumenta dient que el Tribunal Suprem ho va fer per "preservar l'ordre constitucional". "El Tribunal considera que les autoritats nacionals van equilibrar els diversos interessos en joc d'una manera que no es pot qualificar d'arbitrària ni de vulnerar la lliure expressió de l'opinió popular”, afirma la sentència del TEDH publicada aquest dijous.

Jordi Turull ha assegurat que "respecta però no comparteix" la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans. En una atenció als mitjans després de fer-se pública la decisió, el secretari general de Junts ha insistit que el seu empresonament, enmig del seu propi debat d'investidura, "responia a criteris polítics, a una estratègia política" i que buscava "escapçar" l'independentisme. 

El secretari general de Junts ha afirmat que la sentència és fruit de "l'estratègia de l'Advocacia de l'Estat en tot aquest recurs, que ha decorat i ha afinat molt jurídicament el que va ser una decisió política". "Ho tornaria a fer, evidentment. Com farem tot allò que sigui per a confrontar-nos i plantar cara a aquesta mena de jutges que fan més de justiciers contra l'independentisme", ha reiterat.

ERC assegura que el procés judicial en l'àmbit internacional en defensa dels drets polítics dels independentistes "continua obert" malgrat la sentència del TEDH. En un comunicat, els republicans diuen que mantenen la "lluita antirepressiva en tots els fronts". "Des d’ERC, a més, es continuarà treballant per aconseguir que la llei d’amnistia sigui efectiva per a tots els represaliats de la causa general contra el moviment independentista", afegeixen els republicans.

Presó preventiva i eleccions

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va denunciar Espanya pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament i per assistir a la sessió d’investidura del president de la Generalitat. El republicà denuncia que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.

L'actual secretari general de Junts, Jordi Turull, també va portar al TEDH la vulneració del dret a la llibertat, a la representació política i un abús de dret per part de les autoritats espanyoles pel seu empresonament preventiu com a encausat pel referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017.

Després de les eleccions del desembre del 2017, Turull va ser escollir membre del Parlament i el 21 de març del 2018 va ser proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Aquell mateix dia el jutge instructor va dictar un aturo de processament declarant a Turull, i els altres presos, acusat per crims de rebel·lió i malversació. L’endemà Turull va assistir a la sessió d’investidura, però no va obtenir prou vots i es va convocar una segona sessió pel 24 de març. El 23 de març el jutge va decretar la detenció preventiva pel risc de fuga i reincidència, amb la qual cosa Turull no va poder assistir a la sessió.

Relacionado con este tema

La ponència del Tribunal Constitucional avala el nucli de la Llei d'amnistia

Públic

Jordi Sànchez, expresident de l'ANC i número dos de Junts en les eleccions del 2017, al·lega a Estrasburg que es va violar el seu dret a participar en aquella campanya, assistir al Parlament i a la investidura. En el seu cas se li va denegar la petició per anar als actes electorals, parlar amb els mitjans des de la presó i a accedir a més hores d’internet. A més, mentre estava en presó preventiva se’l va proposar dues vegades com a candidat a la presidència, però el Tribunal Suprem les va denegar tant el 17 d’abril com el 18 de juny del 2018.