Público
Público

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra  confirma els nou anys de presó per abús sexual per als membres de 'La Manada' 

Totes les parts havien recorregut la sentència. La Sala penal del TSJN ordena a l'Audiència de Navarra que dicti una nova sentència exclusiva respecte al delicte contra la intimitat del qual van ser absolts. Dos dels cinc magistrats formulen un vot particular en el qual advoquen per condemnar als processats a 14 anys i 3 mesos per un delicte d'agressió sexual en apreciar intimidació.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Manifestació en protesta per la sentència de La Manada, Madrid. - MANOLO FINISH

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la condemna de nou anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual amb prevalença, imposada l'abril passat per la Secció Segona de l'Audiència de Navarra als cinc acusats de la violació grupal denunciada el 7 de juliol de 2016 a Pamplona, coneguts com 'La Manada'. La defensa dels cinc condemnats havia sol·licitat la lliure absolució. La sentència pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.

El ple de la Sala civil i Penal del TSJN, integrat pels magistrats Joaquín Cristóbal Galve Sauras (president), Francisco Javier Fernández Urzainqui, Alfonso Otero Pedrouzo, Miguel Ángel Abárzuza Gil i José Antonio Álvarez Caperochipi (ponent), estima un dels motius dels recursos, en concret respecte l'absolució dels inculpats del delicte contra la intimitat, per l'enregistrament parcial dels fets.

D'aquesta manera, el TSJN ordena a la Secció Segona de l'Audiència, que no va entrar a valorar aquest delicte, que una vegada sigui ferma la present resolució dicti una nova sentència sobre el delicte contra la intimitat imputat, informa el CGPJ.

La sentència de la Sala civil i Penal, de 104 folis, compta amb un vot particular formulat per dos dels cinc magistrats, Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza, que estimen que caldria condemnar els cinc processats per un delicte continuat d'agressió sexual, en apreciar l'existència d'intimidació, a penes de 14 anys, tres mesos i un dia per a cadascun d'ells. És el que demanava la Fiscalia, l'Acusació particular de la víctima i l'Acusació Popular —que representa a l'Ajuntament de Pamplona i al Govern de Navarra— en el seu recurs.

A un dels cinc acusats, Antonio Manuel Guerrero (el guàrdia civil que va robar el mòbil de la víctima), el consideren, a més, responsable d'un delicte de robatori amb intimidació, pel qual haurien d'imposar-li dos anys més de presó en lloc dels 900 euros de multa fixats per l'Audiència, per un delicte lleu de furt, per llevar-li el mòbil a la denunciant.

La Sala, per unanimitat, desestima la resta dels recursos plantejats pels acusats i, en essència, ratifica la decisió de l'Audiència Provincial de donar versemblança a la declaració de la denunciant, principal prova de càrrec.

Descarten la intimidació

Els jutges mantenen que les relacions sexuals jutjades van ser dutes a terme pels processats sense el lliure consentiment de la víctima, encara que descarten que hi hagués intimidació, un element essencial per qualificar el delicte d'"agressió sexual o violació", com sol·licitaven les acusacions.

En aquesta ocasió, la sentència del TSJN recorda que l'Audiència Provincial, òrgan encarregat en exclusiva de valorar les proves de caràcter personal, va descartar aquesta intimidació o amenaça i va apreciar una situació de prevalença o superioritat.

La decisió de la Sala destaca "la subtil línia divisòria entre la intimidació i la prevalença, difícilment perceptible, ja que la víctima —en la prevalença— en certa manera també se sent intimidada". Per tot això, la Sala apel·la finalment al principi in dubio pro reo.