Público
Público

El Tribunal Suprem decidirà la setmana vinent si és competent per jutjar els acusats del Procés

La defensa dels dirigents independentistes argumenta que el judici s'hauria de fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè els fets van succeir fonamentalment al Principat i la majoria d'acusats eren aforats a aquest òrgan com a diputats al Parlament. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena. EFE

El Tribunal Suprem celebrarà el proper dimarts, 18 de desembre, una vista pública en què estudiarà si és o no competent per jutjar els 18 dirigents sobiranistes en la macrocausa contra el procés independentista, en el que suposa el pas previ per enfilar el judici previsiblement durant el gener de l'any vinent. En la vista, l'alt tribunal ha d'analitzar la sol·licitud de les defenses que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui jutgi els fets, ja que consideren que és l'òrgan competent i no pas el Tribunal Suprem. L'argument de la defensa dels acusats és que el procés i els fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre i el referèndum de l'1-O van succeir íntegrament a Catalunya i la majoria d'implicats eren aforats al TSJC, i no al Suprem, perquè eren diputats al Parlament de Catalunya.

Per primera vegada, les defenses dels 18 acusats acudiran al Suprem a una vista celebrada per un tribunal de set jutges, presidit per Manuel Marchena, i en la que hi haurà presents la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida pel partit d'extrema Vox. En canvi, no hi seran els acusats, que no es desplaçaran a Madrid fins a l'inici del judici. Un dia després de la vista, la sala del Suprem encarregada de jutjar els líders independentistes decidirà sobre les qüestions prèvies plantejades i, en el cas d'admetre la seva competència, les defenses comptaran amb un termini 10 dies per presentar els seus recursos.

No sembla que les peticions de la defensa tinguin massa opcions de prosperar, ja que la majoria dels magistrats de la sala del Suprem ja s'han pronunciat a favor de la seva competència per jutjar la causa.

L'exvicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Oriol Junqueras, és qui s'enfronta a la petició més alta de presó: la Fiscalia demana 25 anys de presó per a ell, al que acusa d'un delicte de rebel·lió, mentre que l'Advocacia de l'Estat en demana 12 anys per sedició. Per a Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la Fiscalia demana 17 anys de presó i 16 anys per als consellers destituït Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, entre d'altres peticions. A tots els acusa de rebel·lió.

La resta de dirigents jutjats seran tres membres del Govern de Carles Puigdemont: Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per a qui la Fiscalia en demana per a cadascun d'ells set anys de presó i 16 d'inhabilitació pels delictes de malversació i desobediència greu, a més d'una multa de 30.000 euros. Finalment es demana una multa també de 30.000 euros per cap i la inhabilitació durant un any i vuit mesos per a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i els antics membres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet. A tots els acusa d'un delicte de desobediència greu.