La troballa d'elements constructius confirma que l'origen fundacional del poblat de La Cella de Salou és grec

L'origen fundacional del poblat de La Cella de Salou (Tarragonès) és grec. L'equip d'arqueòlegs ha trobat uns elements de cobriment de sostres en la campanya arqueològica d'aquest agost que corroboren les hipòtesis i indicis que tenien d'ençà que van començar les excavacions al jaciment l'any 2010. Els responsables de l'actuació també destaquen l'urbanisme de l'assentament.

"Totes les cases tenen una estructura molt similar, que passa dels 90 als 120 metres quadrats, i parcel·les molt igualitàries", assenyala Ivan Cots, codirector de les excavacions. Tot i que l'origen del poblat està relacionat amb el món hel·lènic, els investigadors subratllen que es tractava d'una població "multicultural", on van conviure ibers i púnics.

La campanya d'excavacions al poblat va arrencar a principis d'agost i s'allargarà unes setmanes més. Malgrat que els treballs encara no han acabat, l'equip d'arqueòlegs, encapçalats pel professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Diloli, i per l'arqueòleg i codirector de l'excavació, Ivan Cots, ja han assolit els primers resultats. Determinar qui va fundar aquest poblat era una de les incògnites pendent de resoldre's des de fa anys estava. Tot i que els indicis apuntaven als grecs, fins a enguany, no s'ha pogut demostrar.

"Estem trobant algun element constructiu que ens apunta cap a aquest món grec. Això és novetat de fa no res. Hem trobat un tipus de cobriment dels sostres, els quals els trobem en assentaments grecs i, posteriorment romans", assegura Diloli. Així mateix, el tipus i mida de les edificacions trobades en l'excavació també són d'origen grec. "És un urbanisme molt ben definit, molt ben ortogonal, el qual està format per diferents estances, però totes elles seguint sempre un mateix patró", indica Cots.

"Totes les cases tenen una estructura molt similar, que passa dels 90 als 120 metres quadrats, tot és molt igualitari"

A la vegada, subratllat que les parcel·les eren molt igualitàries. "Són gent que arriba i es reparteix la parcel·la com a iguals i això és un tret molt característic d'aquestes primeres fundacions gregues. Unes fundacions que mai hauríem de vincular al que és una colònia, sinó que sempre seria un empori, un simple lloc de comerç", comenta el codirector. "Totes les cases tenen una estructura molt similar, que passa dels 90 als 120 metres quadrats, tot és molt igualitari, no destaca cap edifici per sobre de la resta", insisteix.

En paral·lel, els responsables de la campanya recorden que La Cella és un jaciment "singular" en tot el vessant mediterrani peninsular perquè es tracta d'un assentament "complex i diferenciat" del conjunt d'altres poblats protohistòrics de la Cessetània, tant pel que fa a singularitats constructives, com per una cronologia inhabitual, ja que data des d'inicis del IV a mitjans del III aC, és a dir, del 400 a 250-40 aproximadament. De fet, expliquen que ni la seva fundació ni abandonament responen als paràmetres "més habituals" en aquesta regió en època ibèrica.

"Ara mateix, no hi ha cap altre assentament a Catalunya, amb aquesta cronologia, que tingui un sistema urbanístic d'aquestes característiques, amb la casa més petita, 90 metres quadrats, això és impensable en qualsevol altre assentament indígena que tinguéssim actualment", detalla Diloli.

Els treballs no confirmen la producció de vi

Segons Diloli, els recipients analitzats procedents del jaciment certifiquen l'existència de vi en el poblat. Amb tot, els treballs no han pogut confirmar si se n'hi produïa. "Teníem ceràmiques, tant indígenes com de fora, que ens apuntaven que havien contingut vi. Que el vi sigui d'aquí o que vingui de fora ens queda a l'aire", admet. A més, el professor recorda que el vi està molt associat tant al món grec com al púnic, i prèviament, al fenici. "Els ibers se'l fan seu, per tant, és una zona on sabem que des de molt antic hi havia vinya. No m'estranyaria gens que se n'hi produís", apunta.

Un cop quedi excavat tot el sector meridional, l'equip d'arqueòlegs documentarà fotogràficament les estructures arqueològiques localitzades i s'aixecarà la planimetria corresponent en suport digital, així com els nivells estratigràfics exhumats que també seran acotats. L'objectiu d'aquestes actuacions serà mantenir una reproducció "fidel" de tots els paraments originals per consolidar-los i adequar-los més endavant.

Segons Diloli, la museïtzació de l'espai encara no té data ni pressupost. "La museïtzació permetrà que qualsevol persona que vingui pugui entendre el que hi ha aquí. Per això, també treballem amb la realitat virtual, els models 3D, tenim alguna casa que ja l'hem acabat", tanca el professor.